Resultats de la cerca

Realista, les seves primeres novelles reflecteixen la seva experiència d’emigrant, amb un propòsit testimonial Emigrantes 1928 i A selva 1930, visió dramàtica de la vida dels treballadors de cautxú a l’Amazones Eternidade 1933, Terra fria 1934, A tempestade 1940, A missão 1957 i A lã e a neve 1947 denuncien les injustícies socials dins l’esquema teòric del realisme socialista, perceptible especialment a A curva da estrada 1950, l’acció de la qual es desenvolupa a Espanya, a la vigília de la guerra civil O instinto supremo 1968 i Os fragmentos publicada pòstumament el 1975 foren…

Conreà des de molt jove el relat, com el volum En la sombra 1943, al qual seguiren Cinco cuentos de sangre 1945, El hombre de la calle 1948 i En este lado 1954 Quant a la novella, és molt coneguda El paisa 1950 on reflecteix les dificultats de l’emigrant porto-riqueny a Nova York, tema que reprèn a La galería i otros cuentos  1972 i  En Nueva York y otras desgracias 1973 Juntament amb Mónica Mansour publicà una antologia titulada Poesía negra de América 1965 L’any 1953 s’exilià a Mèxic, i el 1955 adquirí la ciutadania mexicana

Vida Naturalitzat argentí des del 1927, hi ha hagut una forta controvèrsia respecte al seu lloc de naixement Alguns estudiosos sostenen que era d’arrel francesa, fill d’una emigrant soltera Sembla, però, que la tesi més acceptada és la que li atorga un origen uruguaià El futur cantant arribà a Buenos Aires l’any 1891 i allí forjà la seva carrera musical i obtingué els primers èxits com a tanguista De veu elegant i clara, enregistrà més de nou-centes cançons, entre les quals destaquen Volver , Mi Buenos Aires querido o El día que me quieras , que el projectaren a escala mundial A…

Fill d’un emigrant català El 1835 anà a Barcelona, on es doctorà en lleis 1838 El 1848 es casà, malgrat una gran oposició de la família reial, amb la infanta Josefa, germana del rei Francesc d’Assís, que fou privada dels seus títols i drets al tron Desterrat a França, conspirà a favor d’Espartero i O'Donnell El 1854 secundà la revolta de Valladolid, d’on més tard fou diputat a corts El 1856 emigrà a França amb Castelar i Prim i intervingué en els esdeveniments polítics de després de la revolució del 1868 Després de la pau de Zanjón 1878 fou elegit senador per la Universitat de l’…

Fill de l’actor teatral Lleó Fontova Feu els seus estudis musicals de piano a Barcelona —amb el conegut mestre CG Vidiella— i de composició amb Felip Pedrell Amplià estudis de piano a París amb AF Marmontel i a Bèlgica amb De Greff L’any 1888 presentà al concurs de l’Exposició Universal de Barcelona el poema simfònic  Àustria-Espanya , que guanyà la Creu d’Isabel la Catòlica El 1896 arribà a Buenos Aires, juntament amb el seu germà Lleó Fontova i Planes , on fundà i dirigí l’Instituto Musical Fontova 1905, que alguns anys més tard, el 1918, es convertí en el Conservatorio Fontova Persona…

El 6 de maig es van celebrar eleccions a Armènia El Partit Republicà del president Serzh Sargsyan va obtenir el 44% dels vots i va augmentar la seva majoria de 64 a 69 escons sobre 131 El principal partit de l'oposició, Armènia Pròspera, va passar de 25 escons a 37, mentre que la resta de formacions van quedar amb representacions molt menors Els principals observadors internacionals van considerar les eleccions legítimes i essencialment democràtiques, però l'oposició va denunciar diverses irregularitats El 19 de juliol també hi va haver eleccions a la regió de Nagorno-Karabakh, ocupada de…

Es donà a conèixer a través d' Umpah-Pah, del qual era el principal creador i compositor, grup amb el qual publicà la maqueta Tomahawk 1990 i els àlbums Raons de Pes 1991, Bamboo Avenue 1992, Bordell 1994, Triquiñuelas al óleo 1994 i La Columna de Simeón 1996 Dissolt el conjunt després de publicar aquest darrer disc, Puntí començà una carrera en solitari a partir del 1997 amb el disc Pepalallarga i Posteriorment, el 1998, enregistrà L’hora del pati i el 2002 edità el disc Maria , pel qual fou guardonat el 2003 amb el premi de la revista Enderrock al millor disc de pop-rock , el premi Altaveu…

De familia acomodada d’origen grecolibanès i cristiana, estudià en una escola anglesa, i posteriorment anà als EUA a estudiar cinema i art dramàtic En tornar a Egipte, començà fent tasques d’ajudant de direcció i el 1950 rodà el seu primer llarg-metratge, Baba Amin ‘Pare Amin’, i l’any següent Ibn el Nil ‘Fill del Nil’, 1951 fou presentada al Festival de Canes De la seva producció una quarantena de títols hom pot esmentar també Bab el Hadid ‘Estació central’, 1958, Siraa Fil-Wadi ‘Lluita a la vall’, 1954, que donà a conèixer Omar Sharif la trilogia semiautobiogràfica Iskanderija lih ‘…

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Octubre Produccions Fèlix Riera, Barcelona ARGUMENT MBalaguer GUIÓ MBalaguer FOTOGRAFIA David Omedes color, panoràmica AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Pau Ros, Sandra Rubiés MUNTATGE Vicenç Turmo MÚSICA Eduardo Arbide SO Ricard Casals estudi, Joan Maria Quilis directe INTERPRETACIÓ Cristina Brondo Maria, Mathieu Carrière Mike, Sílvia Munt Cristina, Tomás Martín Jasin, Joan Dalmau Sebastià, Pau Gómez Biel, Samira Bakkari Hafida, Pitu Costa sr Joan, Joan Villalonga Paquito, Armand Pons ESTRENA Barcelona, 09101998 Sinopsi Cinc vides s’encreuen a l’illa de Menorca les d’…

Organitzats en tribus i presidits per un gran sachem, cercaven el progrés de la societat i s’oposaven als interessos dels grups aristocràtics El seu nom deriva de Tamanend, un llegendari cap indi El gran sachem Martin van Buren accedí a la presidència de la Unió 1837-41 A la segona meitat del s XIX assolí una gran influència a l’estat de Nova York, i defensà els drets dels immigrats Tanmateix, la utilització de mètodes poc democràtics i corruptes en provocà el descrèdit, i als primers decennis del s XX es consumà la seva decadència