Resultats de la cerca

En les cintes magnètiques i les bandes sonores, aquest fenomen, que es produeix durant la reproducció d’un passatge enregistrat, es manifesta com un soroll permanent de fons la causa és atribuïda a defectes d’alineació i dispersió de mides dels imants individuals, els capçals magnètics, els components de la capa magnètica de la cinta, etc Aquest soroll, o bufec , és més acusat en les freqüències mitjanes i altes, ja que la sensibilitat auditiva és més gran en aquests marges El reductor del soroll és dissenyat, doncs, per tractar el senyal en aquesta zona auditiva Hi ha nombrosos sistemes per…

Situació Interior de l’església, on s’aprecia perfectament l’aparell original, de carreus ben escairats i collocats ordenadament Arxiu Gavín L’església parroquial de Santa Maria presideix, juntament amb la magnífica torre castell, el poble de Valldellou, situat a l’esquerra del barranc del Molí del Pubill, sobre un petit turó Mapa 32-13 327 Situació 31TBG966438 Per a arribar al poble cal prendre la carretera local que des de Castellonroi va a Camporrells tot passant per Valldellou JBP Història Aquesta església fou una dependència de la canònica de Sant Pere d’Àger Li fou lliurada pels…

Situació Façana de l’església, que conserva d’època romànica l’antic campanar ornat amb bandes i arcuacions llombardes M Anglada Església parroquial que centra el petit nucli del poble del Montseny, emplaçat sobre la carretera de Palautordera a Seva, a la cota 500 del vessant esquerre de la vall del Tordera Mapa L37-14364 Situació 31TDG497235 El trencall que dona accés al poble i a l’església queda a la dreta de la carretera, entorn del quilòmetre 13 La clau s’ha de demanar a la rectoria MAB Història Sant Julià del Montseny és esmentat amb el seu titular, sant Julià, el 1079 la parròquia, d’…

Situació Vista des de la part sud-est la capella de Sant Maur de Contrast ECSA - F Junyent i A Mazcuñán La capella s’alça, a l’ombra d’una esvelta torre, en el petit nucli de Contrast, emplaçat a la vorera esquerra de la riera de Clariana, a l’extrem meridional del municipi, a frec del terme de Santa Coloma de Queralt Mapa 34-15390 Situació 31TCG696048 Prop del quilòmetre 15 de la carretera d’Igualada a Santa Coloma de Queralt, a mà dreta, surt una pista, degudament senyalitzada, que, passant per la Pobla i les Roques, mena a Contrast També s’hi pot anar per la N-II, d’on, entre els…

Ordinàriament és de color verd, per la clorofilla que conté, bé que pot ésser emmascarat per uns altres pigments carotens, ficobilines En les algues, els cloroplasts tenen formes variables en copa o anell obert Chlorella, Ulothrix , en cinta helicoidal Spirogyra o plana Mougeotia , en estrella Zygnema , moltes algues vermelles, etc Però en algunes algues, en els briòfits i en les plantes superiors es donen en nombre elevat i tenen forma biconvexa, amb unes dimensions de 3 a 10 μm de diàmetre i d’1 a 2 μm de gruix En les angiospermes hi ha de 15 a 20 cloroplasts per cèllula Sovint…

Morfologia La serp de ferradura Coluber hippocrepis , de dimensions mitjanes, presenta al cap el dibuix en ferradura que li dona nom i grans marques fosques dorsals, que en fan un dels ofidis més bonics Lluís Solé La serp de ferradura és un animal esvelt que arriba als 150 cm de longitud El seu cap és ben diferenciat i els ulls són grossos, de pupilla rodona Una característica definitòria d’aquesta espècie és la presència d’una filera d’escates petites entre les escates supralabials i l’ull La folidosi presenta una o dues escates preoculars, dues de postoculars, dues de temporals, nou de…

Els tallarols i les tallaretes són ocells del grup dels sílvlds, petits de 12 a 15 cm i bellugadissos, molt cantadors, que no es deixen veure fàcilment a les vores dels boscos, als parcs i als jardins Els caracteritza el bec fi, la silueta esvelta, amb el cap ben definit, i els colors suaus i poc contrastats del cos, especialment en les femelles, que són difícils de distingir La tallareta vulgar Sylvia communis , a dalt, a l’esquerra i el tallarol trencamates S conspicillata , a dalt, a la dreta s’assemblen pels colors, però aquest darrer és més petit i es limita a les comarques més seques…

Els tallarols i les tallaretes són ocells del grup dels sílvlds, petits de 12 a 15 cm i bellugadissos, molt cantadors, que no es deixen veure fàcilment a les vores dels boscos, als parcs i als jardins Els caracteritza el bec fi, la silueta esvelta, amb el cap ben definit, i els colors suaus i poc contrastats del cos, especialment en les femelles, que són difícils de distingir La tallareta vulgar Sylvia communis , a dalt, a l’esquerra i el tallarol trencamates S conspicillata , a dalt, a la dreta s’assemblen pels colors, però aquest darrer és més petit i es limita a les comarques més seques…

Els tallarols i les tallaretes són ocells del grup dels sílvlds, petits de 12 a 15 cm i bellugadissos, molt cantadors, que no es deixen veure fàcilment a les vores dels boscos, als parcs i als jardins Els caracteritza el bec fi, la silueta esvelta, amb el cap ben definit, i els colors suaus i poc contrastats del cos, especialment en les femelles, que són difícils de distingir La tallareta vulgar Sylvia communis , a dalt, a l’esquerra i el tallarol trencamates S conspicillata , a dalt, a la dreta s’assemblen pels colors, però aquest darrer és més petit i es limita a les comarques més seques…

Vida i obra Fill de Ramon de Sagarra i de l’Espagnol Llicenciat en dret civil i canònic 1875, sostingué la causa carlina durant la tercera guerra Carlina, però després evolucionà cap a posicions catalanistes, especialment en l’àmbit cultural, fet que es reflecteix en la temàtica de la seva obra com a historiador Fou regidor de l’Ajuntament de Barcelona 1906-09 i diputat de la Mancomunitat de Catalunya 1923 per Acció Catalana El 1890 ingressà en la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona i el 1920, en l’Institut d’Estudis Catalans Secció Historicoarqueològica, i fou president de l’Ateneu…