Resultats de la cerca
Es mostren 39 resultats
Francesc de Paula Maspons i Anglasell
Història del dret
Jurisconsult.
Fill de Francesc de Sales Maspons i Labrós Doctor en dret, fou catedràtic de dret civil a la Universitat d’Oñati Guipúscoa 1897 Des de la presidència de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Barcelona 1918-20 dugué a terme campanyes memorables en defensa del dret català i contra la reforma del dret notarial, i com a director de l’Oficina d’Estudis Jurídics de la Mancomunitat de Catalunya publicà les Institucions de dret català 1921 i Texts de dret català antic, entre altres Presidí també el Centre Excursionista de Catalunya 1927-31 i la Societat Catalana d’Estudis Jurídics, Econòmics i…
Raimon Casellas i Dou
© Fototeca.cat
Literatura
Periodisme
Crític d’art, periodista i escriptor.
Estudià al seminari de Barcelona i, morts els seus pares, el 1872 s’encarregà de la tintoreria familiar, que abandonà en dedicar-se a les lletres El 1891 entrà com a redactor a L’Avenç , i el 1892 passà a la redacció de La Vanguardia com a crític d’art Amb Rusiñol, defensà el moviment de l’art per l’art i es convertí en un dels iniciadors del Modernisme català Lluità contra la pintura històrica i costumista, i defensà l’impressionisme, la introducció del prerafaelitisme, la pintura de Puvis de Chavannes, de Whistler, de Besnard…
Joaquim Torres i García
Literatura catalana
Teòric de l’art, assagista, cronista i biògraf.
Vida i obra Conegut bàsicament com a pintor Fill de mare uruguaiana i pare natural de Mataró Estudià art a l’Escola Oficial de Belles Arts de Barcelona 1892 i ingressà i freqüentà el Cercle Artístic de Sant Lluc 1894 Començà a treballar en la illustració de llibres Collaborà com a dibuixant en les revistes “Revista Popular” 1896-97, “Barcelona Còmica” 1887-99, “Gato Negro” 1898 i “Pèl & Ploma” 1901 i 1903, entre d’altres, i, posteriorment, com a teòric, a “Un Enemic del Poble”, “Arc-Voltaic” i “Trossos” Freqüentà la tertúlia artisticoliterària d’Els Quatre Gats, amb Casas, Picasso i…
Maria Antònia Salvà i Ripoll
Literatura catalana
Poeta, prosista i traductora.
Vida i obra Escriptora de formació autodidàctica Residí gairebé tota la vida a Llucmajor La motivació d’un ambient familiar illustrat fou decisiva en la seva vocació literària i li permeté gaudir d’una posició privilegiada per a dedicar-se íntegrament a la literatura Fruit d’aquest ambient és la coneixença de Miquel Costai Llobera, el seu mentor en el camp de les lletres i avalador inicial en el món literari català, en companyia del qual realitzà un viatge de pelegrinatge al Mediterrani oriental i a Terra Santa 1907 Altres amistats decisives en la seva trajectòria literària foren…
Sant Sebastià
© Fototeca.cat
Municipi
Ciutat del País Basc, capital de Guipúscoa.
La geografia És emplaçada al centre d’una àmplia badia migpartida pel tómbol del mont Urgull , del qual ocupa l’istme, construït per materials aportats pel riu Urumea, que desguassa a la semibadia del NE, dominada pel mont Ulia El port de pescadors inicial s’estengué per la semibadia del SW La Concha, protegida de les galernes pel mont Urgull i l’illa de Santa Clara La situació vora la vall del riu Oria, ruta de penetració de l’Estat francès a Castella i del golf de Biscaia a Pamplona, la convertí en port de Navarra i empori comercial Incendiada l’any 1813, més tard s’industrialitzà El 1864…
Miquel dels Sants Oliver i Tolrà
© Fototeca.cat
Filosofia
Historiografia
Literatura catalana
Periodisme
Ideòleg, periodista, historiador, narrador i poeta.
Fill de Joan Lluís Oliver i Sabrafín, que milità en els moviments progressistes de l’illa a partir del 1868 i fou un dels introductors del periodisme modern a Mallorca, començà a collaborar de molt jove a publicacions mallorquines i s’inserí en el corrent renaixentista autòcton Es llicencià en dret a Barcelona Installat a Palma, collaborà en Museo Balear i La Roqueta i participà en la creació de La Almudaina , on inicià una acció de propaganda autonomista concretada en una vindicació de la personalitat històrica i cultural de Mallorca El 1891 publicà Cosecha periodística i l’any següent…
Miquel dels Sants Oliver i Tolrà
Literatura catalana
Assagista, poeta i narrador.
Vida i obra Començà a collaborar de molt jove a publicacions mallorquines i s’inserí en els nuclis culturals illencs més actius del moment Collaborà a “Museo Balear”, on mostrà el seu interès per la història, i a “La Roqueta” —publicació que dirigí—, i participà en la creació de “La Almudaina”, diari del qual exercí com a director efectiu a partir del 1897 i on inicià una vindicació de la personalitat històrica i cultural de Mallorca Participà també en diverses accions ciutadanes que intentaven modernitzar la vida mallorquina, però la seva principal influència fou d’ordre cultural i ideològic…
Josep Carner i Puig-Oriol
Literatura catalana
Escriptor.
El seu pare, Sebastià J Carner, fou director de La Hormiga de Oro i collaborador d’ El Correo Catalán A dotze anys Carner publicà els primers escrits a L’Aureneta En entrar a la universitat milità en el moviment catalanista Es llicencià en dret 1902 i en filosofia i lletres 1904 Dirigí de fet les revistes Catalunya 1903, Empori 1907 i Catalunya 1913 Membre de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans 1911, collaborà amb Pompeu Fabra en l’obra normativa i d’enriquiment de la llengua, aportant-hi uns dos mil neologismes A primeria del segle fou redactor de La Veu…
Santa Maria del Palau (Torroella de Montgrí)
Art romànic
Situació Una vista de les ruïnes de l’església, a l’indret de la capçalera, de la qual hom pot veure l’interior a la fotografia F Tur Les restes de l’església i del Poblat del Palau són situades als contraforts nord-occidentals de Montgrí, molt més a la vora de Bellcaire i de l’Escala que del seu cap de municipi Es tracta de les ruïnes d’una antiga població d’èpoques romana i medieval, habitada almenys des del segle II abans de Crist, segons les mostres de ceràmica trobades superficialment pels seus voltants Mapa 296M781 Situació 31TEG105601 Per anar-hi hi ha diversos camins, tots de terra,…
L’Empordà
L’Empordà és una de les regions naturals i històriques amb una personalitat més ben definida El seu nom té l’origen en el de la ciutat d’Empúries‚ i significa‚ doncs‚ el territori o el rodal el rerepaís emporità Empúries fou fundada, en un indret ja habitat per població autòctona‚ pels navegants i comerciants grecs de Focea jònics‚ al segle VI aC‚ els quals li donaren el nom d’Empòrion empori‚ mercat La romanització del país s’inicià també a Empúries desembarcament de l’exèrcit de Gneu Escipió el 218 aC i els romans crearen una colònia al…