Resultats de la cerca
Es mostren 510 resultats
poliè
Química
Cadascuna de les molècules l’estructura de les quals conté dos o més dobles enllaços.
Hom aplica sovint aquest nom, amb sentit restrictiu, a aquelles molècules en què els dobles enllaços es troben conjugats
web
Electrònica i informàtica
Servidor distribuït d’informació multimèdia amb enllaços hipertextuals (internet).
El web, o teranyina mundial, fou desenvolupat el 1989 per Tim Berners-Lee, del CERN de Ginebra, i conté com a element important el llenguatge HTML Hyper Text Mark Language , ‘llenguatge de marques hipertextuals’, que permet definir pàgines web, en les quals es poden combinar tots els elements multimèdia, més enllaços hipertextuals sobre ells Els elements clau del web són els URL i els hiperenllaços Els primers permeten identificar i localitzar recursos, mentre que els segons permeten referenciar documents entre si i ofereixen a l’usuari la illusió que els documents es troben…
cumulat | cumulada
Química
Dit de cadascun dels enllaços dobles que uneixen àtoms de carboni successius en una cadena carbonada, com és el cas del butatriè (CH2 = C = C = CH2).
Els enllaços dobles cumulats són considerablement més reactius que els enllaços dobles normals i aïllats
desoxiribonucleasa
Bioquímica
Cadascun dels enzims que catalitzen la hidròlisi d’enllaços d’èster fosfòric entre els mononucleòtids de l’àcid desoxiribonucleic en qualsevol punt de la cadena; són, doncs, endonucleases.
La desoxiribonucleasa I del pàncrees de bou hidrolitza específicament tots els enllaços èster entre l’àcid fosfòric i els grups 3'-hidroxil de la desoxiribosa hom l’ha obtinguda cristallitzada d’un pes molecular de 60 000, el seu pH òptim és de 6 a 7 necessita Mg 2 + com a cofactor La desoxiribonucleasa II que ha estat isolada del lletó i la melsa de mamífers i també dels bacteris, hidrolitza específicament, però no tots, els enllaços èster entre l’àcid fosfòric i els grups 5'-hidroxil Ambdues desoxiribonucleases són emprades en la recerca de l’estructura i funció de l’ADN
quelant
Química
Dit de cadascuna de les diverses espècies aniòniques o neutres que poden establir dos o més enllaços per molècula amb un mateix ió metàl·lic (lligand).
La natura dels enllaços establerts entre l’agent quelant i l’ió pot ésser covalent per compartició o per donació L’aptitud d’un agent quelant per a complexar un catió determinat és condicionada principalment per factors de tipus estèric, el més important dels quals és la mida de l’anell que s’arribarà a formar D’aquesta manera, els lligands que contenen únicament enllaços simples en llurs estructures tenen tendència a formar quelats de cinc membres, mentre que els que contenen insaturacions els formen preferentment de sis membres D’altra banda, com més gran és el…
fosforilasa
Bioquímica
Qualsevol dels enzims del grup de les transferases que catalitzen reversiblement l’escissió fosforolítica dels enllaços α(1 →4) glucosídics dels disacàrids o els polisacàrids.
Corresponen al subgrup de les glucosiltransferases La més important és la α-glucanofosforilasa o fosforilasa del glucogen i del midó, que catalitza la reacció glucosa n + HPO 4 = ⇌glucosa n - 1 + glucosa-1- fosfat repetidament sobre els enllaços αa →4 de les cadenes laterals fins a trobar els punts de ramificació dels polisacàrids La seva activitat és regulada per un complicat mecanisme de controls
ciclització
Química
Formació d’un compost cíclic, orgànic o inorgànic, a partir d’una o més cadenes d’àtoms, per creació d’un o més enllaços nous.
Com que la formació d’enllaços és, en general, successiva, la ciclització pròpiament dita és sempre intramolecular, i la ciclització intermolecular és més correntment anomenada condensació La formació d’un complex metàllic cíclic amb un lligand bidentat o polidentat és anomenada quelació En química orgànica, la formació de composts carbocíclics pot resultar de reaccions molt variades reaccions de Thorpe i de Dieckmann, acilació intramolecular, destillació seca de sals de calci o de tori d’àcids dicarboxílics, etc La facilitat de formació dels anells carbocíclics…
conjugat | conjugada
Química
Dit de cadascun de dos o més enllaços dobles d’una cadena separats entre ells per un sol enllaç simple, com és el cas de l’1,3-butadiè, (CH2=CH-CH=CH2) o de l’1,3,5-hexatriè.
Els sistemes d’enllaços dobles conjugats són caracteritzats pel solapament dels orbitals π a través de l’enllaç simple formal, la qual cosa dóna una major estabilitat a la molècula deslocalització
polímer
A dalt, gràfic del comportament genèric dels polímers termoplàstics, cristal·lins i vitris, segons la temperatura; a baix, representació de l’estructura de diferents tipus de polímers
© fototeca.cat
Química
Cadascuna de les molècules d’elevat pes molecular constituïdes per unitats estructurals idèntiques repetides i unides entre elles mitjançant enllaços covalents.
Cal distingir els polímers de les macromolècules, malgrat que en la pràctica ambdós termes són emprats sovint com a sinònims Alguns dels criteris emprats arbitràriament per a definir una molècula com a polímer són un pes molecular superior a mil o la presència de més de cent unitats estructurals en la cadena La molècula que constitueix la unitat estructural bàsica del polímer és coneguda com a monòmer i el seu procés de transformació en polímer rep el nom de polimerització El concepte actual de polímer fou introduït entre el 1920 i el 1930 per Staudinger, superant la idea primitiva que, per…
ligasa
Bioquímica
Nom genèric dels enzims que catalitzen la unió de dues molècules alhora que és hidrolitzat un enllaç pirofosfat de l’ATP o d’un trifosfat semblant.
Sovint són anomenades sintetases Els enllaços que formen són moltes vegades d’elevat contingut energètic Les ligases constitueixen la classe de codi 6 dels enzims enzim La subclasse 61 enllaços C-O comprèn els enzims que esterifiquen els ARN de transferència, amb els corresponents aminoàcids La 62 enllaços C-S inclou els que sintetitzen tioesters del CoA, com la succinil-CoA sintetasa La 64 enllaços C-C inclou les carboxilases