Resultats de la cerca
Es mostren 99 resultats
clau

Clau de saxo tenor
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Mecanisme que supleix l’acció directa del dit per a tapar els forats d’entonació dels instruments aeròfons.
N’existeixen dues formes principals, les corredores i les d’eix El sistema més antic de claus que coneixem són les corredores Consisteixen en una plaqueta metàllica o de fusta, amb un orifici, que es desplaça per la superfície del tub en la direcció de l’eix, de tal manera que en coincidir aquest orifici amb un dels forats d’entonació aquest resta obert, i en qualsevol altra posició resta tancat És un sistema que ha estat usat en instruments en què es volia alterar la llargada efectiva del tub, és a dir, la nota fonamental És present ja en els aulos grecs i romans i, posteriorment, en alguns…
prosòdia
Gramàtica
Segons la gramàtica tradicional, part de la gramàtica que ensenya la recta accentuació i pronunciació dels mots.
Transcripció del mot grec προςωδία acompanyament del cant, qualitat i accent prosòdic, es refereix a les particularitats de la pronunciació, com ara l’entonació, la quantitat, la intensitat l’equivalent llatí ad cantus és el que dóna origen al mot accent Vinculada estretament amb la mètrica, la prosòdia consisteix especialment en l’estudi de la quantitat o de la intensitat de les síllabes En les literatures clàssiques és, doncs, la ciència que permet de distingir les vocals llargues de les breus i que estudia d’altres particularitats pertanyents als elements constitutius dels…
oració interrogativa indirecta
Lingüística i sociolingüística
Oració interrogativa subordinada introduïda per una conjunció o un pronom interrogatiu o subordinant.
No sol tenir la marca de l’entonació
seqüència fònica
Fonètica i fonologia
Conjunt significatiu de sons cronològicament contigus i limitats per dues pauses.
En moltes llengües hi ha fenòmens i trets fonològics que només funcionen distintivament a nivell de seqüència fònica, que forma, quant a l’entonació, per exemple, una unitat que alguns anomenen sirrema
masoreta
Judaisme
Nom donat a cadascun dels filòlegs que treballaren (s. VI-XV) en la fixació del text hebreu de la Bíblia.
L’obra dels masoretes consistí fonamentalment en la fixació definitiva dels signes de vocalització, d’accentuació, de pronunciació i d’entonació per a la lectura pública, així com en la crítica textual i la comptabilització de tots els signes que componen el text sagrat
tagmema
Lingüística i sociolingüística
Segons L.Bloomfield, unitat mínima de significació d’una forma tàctica gramatical, a la qual correspon un significat o episemema
.
Per exemple, en el nen estudia la lliçó , la disposició gramatical forma tàctica dels sintagmes subjecte E verb E complement directe és un tagmema que té l’episemema o significació agent del verb i objecte del verb En la frase Corre , l’entonació imperativa és també un tagmema
semicadència
Fonètica i fonologia
Entonació caracteritzada per un descens final de la corba d’entonació inferior al de la cadència.
oració interrogativa
Lingüística i sociolingüística
Oració que expressa una pregunta.
Normalment aquesta és marcada adés per un element interrogatiu, adés per una entonació específica, adés per l’un i l’altra Quan l’oració és subordinada s’anomena oració interrogativa indirecta , i quan no és subordinada, oració interrogativa directa Segons si pregunta per una part o tot el contingut de l’oració, s’anomen oració interrogativa parcial o oració interrogativa total , respectivament
coma
Música
Nom que hom aplica als intervals de fraccions de to.
Hom considera l’interval de to sencer dividit en nou comes deu, segons alguns En els instruments d’entonació variable, com els de corda, el semitò cromàtic té cinc comes, i el diatònic, quatre, cosa que fa diferents, de fet, els sons enharmònics, bé que la diferència és quasi inaudible També és aplicat a unes altres fraccions de to coma pitagòrica, coma sintònica Sovint és impròpiament anomenada croma