Resultats de la cerca
Es mostren 308 resultats
penicil·linasa
Bioquímica
Enzim secretat per determinades soques bacterianes que hidrolitza l’anell β-lactàmic de la penicil·lina, inactivant-la.
Moltes soques d’estafilococs són resistents a la penicillina perquè posseeixen la capacitat de produir aquest enzim
cel·lulasa
Bioquímica
Enzim que provoca específicament la hidròlisi dels enllaços β-1,4-glucosídics de la cel·lulosa.
És d’origen bacterià i fúngic, bé que hom el troba també en el suc hepaticopancreàtic del cargol bover Helix pomatia Els herbívors degraden i digereixen la cellulosa per mitjà d’aquest enzim de llurs bacteris intestinals, gràcies als quals la cellulosa té una importància cabdal en la nutrició d’aquests animals
ARNpolimerasa d’Ochoa
Bioquímica
Enzim ARNpolimerasa que catalitza reaccions de síntesi d’ARN sense necessitat de motlles i sense una seqüència definida.
Aquest enzim sembla que lisa cadenes velles d’ARN cellular utilitzant P i , amb la qual cosa s’obtenen nucleòtids lliures a nivell difosfat
nitrogenasa
Bioquímica
Enzim constituït per dues proteïnes distintes, cap de les quals no és activa per si mateixa.
Una d’aquestes proteïnes és una grossa molècula tetràmera, que conté Mo i Fe i és anomenada proteïna Mo Fe l’altra és un dímer més petit, que conté només el Fe i la funció sulfur làbil, i és anomenada proteïna Fe El 1960 un grup del laboratori Du Pont de Nemours obtingué preparacions impures de nitrogenasa a partir de bacteris Clostridium pasteurianum , fixadors de nitrogen La nitrogenasa redueix el triple enllaç de la molècula de nitrogen en amoníac semblantment, altres molècules amb triple enllaç també poden ésser reduïdes per l’enzim
mucopolisacaridosi
Patologia humana
Cadascuna de les malalties hereditàries caracteritzades per la manca d’algun enzim que degradi els mucopolisacàrids, per la qual cosa s’acumulen patològicament en els teixits orgànics.
Les principals són la mucopolisacaridosi tipus I o síndrome de Hurler , on la manca de l’enzim alfaiduronidasa determina nanisme, retard mental, deformitats esquelètiques, cardiopatia i hepatomegàlia la mucopolisacaridosi tipus II o malaltia de Hunter , amb manca de l’enzim iduronosulfatosulfatasa, semblant a la del tipus I però més benigna i d’afectació només masculina la mucopolisacaridosi tipus III o malaltia de Sanfilippo , en què la falta d’una sulfamitasa o una glucosaminidasa produeix retard mental profund i trastorns esquelètics més lleus i la…
Rubisco
Bioquímica
Enzim responsable de l’assimilació reductora del diòxid de carboni a nivell de glúcids en pràcticament tots els organismes fototròfics i en la major part dels quimiolitotròfics.
És l’enzim més abundant de la Terra
arginasa
Bioquímica
Enzim que provoca la reacció d’hidròlisi:
i que actua també sobre les L-argines a-N- substituïdes.
Es troba present en molts teixits animals, i en concentració especialment elevada en el fetge de tots els vertebrats ureotèlics, i és al cap i a la fi l’enzim determinant de la producció d’urea com a metabòlit definitiu de la degradació de les proteïnes Intervé fonamentalment en el cicle de l’ornitina, proposat originàriament per Krebs, el qual explica la bioformació de la urea a partir del CO 2 respiratori i del NH 3 que resulta de les desaminacions biològiques L’arginasa, que és activable pel manganès i pel cobalt, ha estat obtinguda molt pura del fetge de cavall Hom n'ha…
angiotensina II
Bioquímica
Farmàcia
Octapèptid derivat de l’angiotensina I, mitjançant un enzim al pulmó, que té una enèrgica acció hipertensora, per vasoconstricció arteriolar, i provoca la secreció d’aldosterona.
La inhibició del pas de l’angiotensina I a la II, gràcies a l’acció d’un inhibidor de l’enzim conversor, anomenat captopril, és una de les modalitats terapèutiques actuals de la hipertensió arterial
ATPasa
Bioquímica
Enzim que catalitza la hidròlisi del trifosfat d’adenosina (ATP) en àcid ortofosfòric i difosfat d’adenosina (ADP), segons la reacció: ATP + H2O = ADP + P.
Se l’anomena també ATP-fosfohidrolasa Manifesten aquesta activitat fosfatàsica la miosina, l’actomiosina, els mitocondris, els microsomes i les membranes cellulars En alguns casos l’activitat ATPàsica resulta activada pel Ca +2 o pel Mg +2 , i en altres per ambdós ions, i és inhibida per la ubaïna Hidrolitza també el trifosfat d’inosina ITP i altres trifosfats de nucleòsids la seva especificitat de substrat depèn de la presència dels ions divalents esmentats i d’altres monovalents com el Na + i el K + És conegut també un altre enzim d’activitat similar a la de l’…
coenzim
Bioquímica
Molècula orgànica petita, no proteica, relativament complexa i termoestable, necessària per a l’activitat d’un enzim, fàcilment separable d’aquest sense destruir-lo.
Es diferencia del grup prostètic de l’enzim en el fet d’aquesta possibilitat de separació sense destrucció Els coenzims, al contrari dels substrats, acostumen a ésser regenerats en fases posteriors de l’acció enzimàtica Sovint són associats a les vitamines, moltes de les quals actuen com a coenzims Actuen com a acceptadors o com a donadors d’un tipus específic d’àtom o de grup d’àtoms, que treuen d’una altra molècula o els hi posen, en una reacció catalitzada per l' holoenzim El tipus de material transferit és correntment hidrogen o radicals petits principals coenzims nom…