Resultats de la cerca
Es mostren 140 resultats
Castell de Montbram (Sureda)
Art romànic
Situació El roc de Montbram, que domina l’alta vall de la Maçana i al cim del qual hi ha les ruïnes d’aquest castell ECSA - JL Valls El roc de Montbram, on fou construït el castell, és un veritable obelisc natural alt 600 m que domina la riba esquerra de l’alta vall de la Maçana, dita “la Vall”, que avui és annexada al territori de Sureda, del qual constitueix la part sud-est Mapa IGN-2549 Situació Lat 42° 30’ 33,6” N - Long 2° 59’ 49,8” E Per a arribar-hi, cal agafar la carretera que remunta la riba esquerra de la Maçana fins al vilar de la Vall, la qual parteix de la carretera D-2 a l’…
Reproducció dels fongs
Patologia humana
Els fongs tenen diversos mecanismes de reproducció, segons les espècies o les condicions fisicoquímiques del medi Esquemàticament, aquests són la gemmació, la fragmentació i l’esporulació La gemmació consisteix en la formació d’un rovell o botó en un punt determinat de la cèllula mare, a partir del qual es forma la cèllula filla En les fases incipients, el rovell es compon de rèpliques dels àcids nucleics de la cèllula mare, i de diverses estructures citoplasmàtiques, com ribosomes i mitocòndries Posteriorment, aquests elements s’envolten amb les seves pròpies membrana citoplasmàtica i paret…
Verderola
Àrea de nidificació de la verderola Emberiza Citrinella als Països Catalans Maber, original dels autors La verderola és present tot l’any als Països Catalans Nia a les comarques pirinenques de Catalunya i Andorra i a la resta del territori es presenta només durant els mesos hivernals i els períodes de pas, i rareja vers el S Al País Valencià i a les Balears és un ocell molt rar o excepcional a l’hivern Amb l’arribada de l’estació freda, normalment des del final d’octubre fins a l’inici de la primavera, el març, les verderoles s’apleguen en estols, sovint barrejades amb altres emberízids i…
Orationale sive collectanum ad usum sedis Vicensis
Foli 71v, en el qual hi ha una lletra capital “D”, dibuixada en vermell i amb una acusada simplicitat de traç Museu Episcopal de Vic Manuscrit conservat al Museu Episcopal de Vic Ms 99 de 136 folis, les mides del qual són 18,5×13 cm, escrit en lletra semigòtica i amb tinta vermella i negra El còdex pertangué a l’església de Vic, com consta a l’ofici del Diumenge de Rams, en el qual hom parla del trasllat que es feia de la processó capitular a l’església de Santa Maria, més coneguda amb el nom de “La Rodona” * A l’inventari del segle XIV, hom parla de collectaris petits antichs altro…
Vilatge de Panissars (el Pertús)
Situació Les ruïnes d’aquest poblat medieval s’estenen a ponent del monestir de Santa Maria de Panissars, a uns nivells una mica per sobre del coll Ja es troben habitacles sobre la roca aplanada del basament occidental del monument romà, gairebé a tocar, doncs, les construccions del priorat Mapa IGN-2549 Situació Lat 42° 27′ 28″ N - Long 2° 51′ 19″ E L’itinerari per a arribar-hi és el mateix descrit en la monografia anterior Història Un hàbitat més o menys extens devia existir vora el camí i el coll de Panissars a l’alou que al segle IX ja era possessió de l’abadia d’Arles D’aquest poblat, en…
De Sumo Bono, de sant Isidor
Art romànic
Fragment del foli 87v, amb una caplletra “T”, la millor del còdex amb tot un conjunt d’elements del màxim interès i entrellaçats, motius vegetals, caps de gos A la base, aguantant amb el llom el pal de la lletra, un mamífer amb el cos curvat G Llop Conservat al Museu Episcopal de Vic Ms 44, és el núm 44 del catàleg de Gudiol * correspon a un volum de 152 folis de 33,5×26 cm, escrit a dues columnes, en lletra Carolina molt correcta, amb rúbriques en vermell Ens trobem novament davant una producció autèntica de l’ scriptorium de Vic, amb una data exacta, 1064, i que es pot atribuir sense cap…
Castell de Montgalhard
Situació Un dels pocs murs que resten d’aquesta antiga fortificació, del qual s’han arrencat els carreus de les dues cares exteriors ECSA - A Roura Les restes del castell de Montgalhard són situades al cim del turó on s’escampen, pel vessant que mira a l’est, les cases del poble de Montgalhard Mapa IGN-2447 Situació Lat 42° 54′40″ N - Long 2° 37′30″ E Per a arribar a Montgalhard partint del poble de Maisons s’ha d’agafar la carretera D-123 en direcció sud, i havent fet un recorregut d’uns 3 km, cal desviar-se a mà esquerra per la carretera D-410, que porta directament a…
Les rupiàcies
Rupiàcies 1 Ruppia cirrhosa a aspecte general de la planta x 0,5, on destaquen les grans bràctees que envolten la tija i el llarg fllament, sovint enrotllat, que duen les flors b espigueta floral amb dues flors que porten dos estams sense filaments i quatre pistils independents x 5 c fruits portats per uns pedicels que s’allarguen x 2 d detall del pistil amb l’estigma sèssil i peltat x 10 e fruit x 8 Eugeni Sierra Són plantes aquàtiques molt senzilles que viuen submergides, encara que sovint suren, a les aigües salabroses de les llacunes o estanys litorals que, sobretot a l’estiu, són més…
Els coraciformes: blauets, puputs i abellerols
Els coraciformes del nostre país són bons representants de les característiques d’aquest grup d’ocells tropicals, especialment pel que fa a la vistositat del seu plomatge Efectivament, tant en el blauet Alcedo atthis com en l’abellerol Merops apiaster , a dalt, el gaig blau Coracias garrulus i la puput Upupa epops , a baix, de la qual veiem un detall del cap, trobem tonalitats i combinacions de colors de les més riques de la nostra avifauna Marcella Chinchilla i Lluís Solé Els coraciformes Coraciiformes constitueixen un grup ben divers d’ocells…
Sant Martí de Tagamanent
Art romànic
Situació Únic llenç de mur que resta d’aquesta antiga església parroquial M Anglada A pocs metres del camí que passa pel collet de Sant Martí, al costat de tramuntana i just al peu de la falda del turó de Tagamanent, es troben al mig de la vegetació les restes de l’església de Sant Martí Mapa L37-14364 Situació 31TDG427221 Per anar-hi cal prendre els mateixos itineraris ja descrits per anar a Santa Maria de Tagamanent MAB Història Una de les mencions més antigues d’aquesta església data de l’any 1009, on és esmentada com a “ Sancti Martini supra via ” Al començament tingué el caràcter d’ajuda…