Resultats de la cerca

Entre els anys 1976-89 dirigí nombroses obres clàssiques i contemporànies a l’RDA La fama dels seus primers treballs a l’Alemanya reunificada el portà el 1992 a la direcció de la Volksbühne Berlín, d'on es retirà el 2017 És un dels directors més controvertits de la seva generació per la violència i l’eclecticisme amb què recrea les obres que escenifica El 1994 fou guardonat amb el premi Kortner Entre els seus muntatges cal destacar versions de HMüller Carrer Wolokolamk , 1996, HGibson Trainspotting , 1997, GHauptmann Els teixidors , 1997 i Sartre Les mans brutes , 1998 També ha dirigit…

Autodidacte, es lliurà durant més de trenta anys al periodisme, sobretot a la premsa de Barcelona i de Lleida Collaborà a En patufet i després a La Nuri , redactà el Calendari d’En Clovis 1927, i, amb el pseudònim de Macià Floris , i sobretot, amb el de  Clovis Eimeric o amb el seu nom, conreà la novella infantil El cavaller de la creu, El minyó del cop de puny, etc i especialment la novella rosa Amb el cor no s’hi juga , 1925  La puntaire , 1926, que també escenificà La taverna d’en Mallol , 1927  La bolxevica , 1928, etc Aquestes obres, properes a la literatura de consum, però no exemptes…

A Roma estudià arquitectura, pintura i cinema, però de seguida centrà l’interès en el llenguatge teatral Debutà el 1959 amb Aspettando Godot , de Beckett, i d’aleshores ençà dirigí nombrosos muntatges d’autors com Ionesco, Majakovskij o Pirandello, tots ells amb la voluntat explícita de defugir les impostacions naturalistes Fruit d’aquesta actitud estètica avantguardista, el 1972, juntament amb la seva companya Carla Tatò, creà Camion, grup teatral obert a altres llenguatges artístics Resultat del treball amb Camion fou la trilogia teatral i cinematogràfica Opera 1980 En una experiència…

Sembla que fou orfebre de professió La seva primera obra, Monólogo do Vaqueiro 1502, segueix de prop Juan del Encina Desconeixedor del teatre grecollatí, s’inspirà en la tradició popular, en els momos i en els cicles teatrals de la Passió i de Nadal, i creà tipus i personatges trets de la vida quotidiana així assoleix a vegades un to de sàtira social, amb fórmules caricaturesques sobretot contra els clergues i, especialment, els ordes religiosos En els Autos das Barcas els de l’infern i el purgatori, en portuguès el de la glòria, en castellà sintetitza elements medievals i renaixentistes…

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Assemblea de Treballadors de Numax FOTOGRAFIA Jaume Peracaula blanc i negre i color, normal MUNTATGE Teresa Font, Josep Maria Aragonès SO Joan Maria Quilis, Toni Belloc INTERPRETACIÓ Walter Cots, Maria Espinosa, Biel Moll, Mario Gas, Víctor Guillén, Rosa Gavín, Carles Lucena, Josep Molina, Ricard Moyà, Vicky Peña, Luli i Marta Peredo, Ricard Pous, Carles Puig Sinopsi Testimoni i anàlisi de la lluita dels treballadors de l’empresa Numax de Barcelona i del fracàs de l’experiència autogestora que se’n seguí Als ingredients propis d’un documental, s’afegeix la…

El primer film, Romanços de lluna plena 1981, 16 mm, 27’, fou protagonitzat per la Companyia Marduix Titelles Joana Clusellas, Toni Oró, Claret Papiol, Francesc Pujol, Jordi Pujol, Joan Serra El tema central és el romanço cançó A la vora de la mar , representat per titelles La cinta, que inclou imatges relas, ensenya el món dels titelles i les variades tècniques que hi coexisteixen El segon film, Casa del mim 1981, 16 mm, 20’ anà a càrrec del grup Teatre del Rebombori Mims de Barcelona Anton Font, director del grup, Xavier Cid, Joan Faneca, Toni Mira, Nicela Santos La trama explica…

Desenvolupament enciclopèdic Amb el suport llunyà d’un episodi autobiogràfic recreat molt lliurement, l’autor escenifica els amors entre un jove i una dona madura en una masia de la Borgonya S’hi mostren les tres fases dels amors entre Lluïsa de Moran i Abel l’esclat inicial, l’acompliment i la impossibilitat de progrés En la dificultat per continuar la relació intervenen altres personatges que estableixen un ampli i ric joc de passions Víctor, el fill de la dona, malaltís, mancat de força i gelós d’Abel, i el Llarg de Camins, un rodamon, personatge recurrent de Puig, que aquí…

Fou el tercer de sis germans, fill d’un petit comerciant de queviures, el qual era fill d’un serf de la gleva Per influència del germà gran començà a publicar contes i articles, humorístics i satírics El 1879 es traslladà a Moscou per ingressar a la facultat de medicina El 1881 començà a publicar els seus contes en periòdics El volum P'ostrye Rasskazy ‘Contes de tots colors’, 1886 cridà l’atenció del novellista Dimitri VGrigorovič, que l’encoratjà Abandonà els pseudònims anteriors Antǒsa Čekhonte , Un home sense esplín , El germà del meu germà , i la seva fama aviat es difongué Temptat pel…

Música culta El desenvolupament de la música culta de tradició europea a Albània començà durant la segona meitat del segle XX i està molt lligat a la implantació del règim socialista 1944 La música popular i l’esperit d’exaltació de la nació albanesa han estat factors de molt de pes en la producció de molts compositors, com ara P Gazi, T Daija, K Uçi, i B Kongoli El 1954, la Casa de la Cultura de Shkodër escenificà la primera òpera albanesa Mrika , de P Jakowa, i després en vingueren d’altres Primavera , de T Daija, Flors de la memòria , de K Kono, etc El tema de gairebé totes…

Diplomat en interpretació a l’Institut del Teatre, inicià la seva trajectòria teatral com a intèrpret i, posteriorment, per tal d’explorar noves vies de creació escènica, es decantà cap a la direcció d’espectacles, activitat que li valgué el premi de la Crítica al millor director del 2000 El 1997 fundà la companyia Kronos Teatre, que donà a conèixer en el marc del Festival de Sitges, on presentà Kafka El procés 1997, Les Troianes 1998, La màquina d’aigua 1999, de D Mamet, i Un cop baix 2000, de R Dresser Per al Grec 2000 muntà un arriscat Titus Andrònic , de Shakespeare, que obtingué el premi…