Resultats de la cerca
Es mostren 73 resultats
díploe
Anatomia
Os esponjós situat entre dues capes d’os compacte més dur.
És el cas dels ossos plans que formen la volta craniana
os

Estructura d’un os humà
© Fototeca.cat
Biologia
Zoologia
Teixit connectiu, de notable elasticitat i de gran duresa, que en els vertebrats efectua una triple funció: la de sosteniment del cos, la de protecció d’alguns òrgans (cervell, cor, pulmons) i la de possibilitar el moviment (a tall de palanques mogudes pels músculs) (esquelet).
Estructura i classificació dels ossos En dependència de llur funció, els ossos presenten formes diverses Hom els divideix en llargs com els del fèmur, amples com l’omòplat, i curts com els del puny Els llargs consten de cos o diàfisi part dura i compacta, amb una cavitat interior ocupada per la medulla o moll , de color groc i de dos extrems o epífisis L’estructura dels ossos amples i curts és semblant a la de la diàfisi dels llargs les vèrtebres i els ossos de la cara presenten formes molt irregulars Les prominències arrodonides que als extrems d’un os encaixen dins la conca d’un altre són…
forn baix
Tecnologia
Forn de cup de poca alçària (més o menys 1 m) que era emprat en l’extracció del ferro en el procediment de la farga catalana
.
Tenia la forma d’un tronc de piràmide invertit, amb tres parets planes i una de convexa la cara de l' ore per tal de facilitar l’extracció del producte final El forn era construït de pedres fogueres, revestides parcialment de planxes de ferro La paret contrària a la cara de l' ore , el piec del foc , era la més consistent i on hom aplicava la tovera Hom li sobreposava una peça de ferro —les porgues —, foradada per donar pas a la tovera, la qual injectava l’aire amb una inclinació de 35°C a 45°C La tovera anava connectada amb la caixa de vents , on hi havia una sobrepressió d’aire deguda a l…
liti
Química
Element químic, d’un color blanc d’argent, pertanyent al grup I A o dels metalls alcalins, descobert el 1817 per J.A. Arfvedson.
Es fon a 180,54°C, i és format per dos isòtops, de masses 6,017 i 7,018, respectivament Els minerals que en contenen més d’un 2% són rars apareix sobretot en forma de silicats i de fosfats, com la lepidolita, l’ambligonita i la petalita Hom l’obté per electròlisi del clorur de liti fos a 410°C El liti descompon l’aigua amb menys violència que els altres metalls de la mateixa família el vapor d’aigua a 100°C ataca el metall sec, es combina amb el nitrogen i dona un nitrur esponjós, Li 3 N, emprat en anàlisi química Les sals de liti volàtils produeixen, a la flama no lluminosa del…
El sistema ossi
Anatomia humana
El sistema ossi es compon d’un conjunt d’estructures més o menys sòlides formades bàsicament per teixit ossi Cadascuna d’aquestes estructures és anomenada os L’esquelet humà es compon d’uns 208 ossos La quantitat d’ossos, però, no és constant en totes les persones, ja que de vegades es generen uns ossets petits anomenats supernumeraris , entre els quals hi ha els wormians , que de vegades són presents entre els ossos del crani, i els sesamoides , que es poden localitzar entre les articulacions dels dits Els ossos, en conjunt, duen a terme bàsicament tres funcions En primer lloc…
aparell reproductor

Anatonia de l’aparell reproductor masculí
© Fototeca.cat
Anatomia
Conjunt d’òrgans destinats a la reproducció.
En l’home, és íntimament connectat amb l’aparell urinari En el sexe masculí comprèn un òrgan productor d’espermatozoides i d’hormones masculines el testicle , un conjunt de conductes espermàtics i un òrgan actiu de copulació el penis Del testicle surt un conducte anomenat epidídim que desemboca en el conducte deferent , el qual penetra a la cavitat abdominal i va a parar a les vesícules seminals Les vesícules seminals són òrgans on s’aturen els espermatozoides abans d’ésser ejaculats i, juntament amb l’epidídim i la pròstata, produeixen el semen o esperma, líquid nutritiu que acompanya els…
mamella
Anatomia animal
Cadascun dels òrgans glandulars que en les femelles dels mamífers produeixen la secreció de llet.
Cada mamella consta de tres zones la cutània, l’adiposa i la glandular La zona glandular és formada per petites glàndules, constituïdes per nombrosos conductes, entapissats per cèllules que secreten la llet Les petites glàndules són situades dins un teixit esponjós i greixós, on hi ha uns 10-15 conductes galactòfors, que porten la llet al mugró La mamella és un òrgan rudimentari en el mascle, i es desenvolupa completament en la femella La secreció del cos groc en determina el desenvolupament durant la gestació les mamelles s’inflen, i després del part comença la producció de llet…
aïllament acústic
Construcció i obres públiques
Aïllament destinat a evitar el pas de sorolls entre ambients veïns.
La propagació sonora disminueix quan s’efectua successivament a través de materials d’elasticitat diferent com són l’aire i la retícula del material esponjós En el cas, però, de l’aïllament acústic, hi intervé un altre factor la propagació sonora varia segons la longitud d’ona del so, i, per tant, el poder d’absorció de l’aïllament és diferent segons que es tracti de sons aguts o greus l’índex d’absorció sonora és representat per una línia corba que mesura el percentatge d’absorció per a cada freqüència Per a frenar els sons aguts convé l’ús de materials porosos, mentre que quan…
Estructura i inserció de les dents. Les genives
Anatomia humana
Les dents es componen fonamentalment de tres teixits que, de l’exterior a l’interior, inclouen l’esmalt dentari, la dentina i la polpa dentària L’ esmalt dentari , que cobreix la corona dentària, és el teixit més dur de l’organisme Es compon de sals de calci que s’agrupen en microcristalls i que formen un entramat molt compacte La dentina , el teixit més voluminós de la dent, es disposa al llarg de la dent, des de la corona, per sota de l’esmalt dentari, fins a l’arrel dentària també es compon de microcristalls de sals de calci, per bé que aquests formen un entramat menys compacte que en l’…
Priapisme
Patologia humana
És anomenat priapisme un trastorn caracteritzat per la persistència anormal d’un estat d’erecció dolorosa del penis, no relacionada amb una estimulació sexual No es coneixen bé les causes per les quals es produeix el priapisme En més de la meitat dels casos es presenta en persones que no pateixen de cap trastorn previ, mentre que en els altres casos la persona afectada manifesta algun trastorn, sobretot malalties de la sang, com leucèmia, o anèmia falciforme infeccions o tumors dels òrgans pèlvics o trastorns neurològics, com traumatismes vertebrals o tumors vertebrals o cerebrals En…