Resultats de la cerca
Es mostren 152 resultats
dragalina
Construcció i obres públiques
Màquina emprada en el dragatge i l’excavació de terres.
L’element excavador és una cullera que bascula penjada d’uns cables de sosteniment, els quals llisquen d’una corriola fixada a l’extrem d’una ploma d’inclinació variable l’altre extrem de la qual pivota sobre la cabina i que és arrosegada per uns altres cables, que hom estira des d’un torn situat a la base de la màquina, i la tensió dels quals determina l’angle d’incidència de la cullera durant l’excavació A igualtat de longitud de la ploma, l’abast d’una dragalina depèn de la inclinació d’aquella i acostuma a oscillar entre els 50 i els 350 m Les dragalines són generalment…
braçada
Cadascun dels moviments de contracció dels braços quan a força de braços hom estira quelcom.
eixamplador
Indústria tèxtil
Giny mecànic de formes molt diverses que, en passar-hi la peça de roba, l’estira transversalment desarrugant-la.
aballestar
Estirar un cap ja tibant, tal com s’estira la corda d’una ballesta, per deixar-lo completament rígid.
Maria Rosa
Cinematografia
Pel·lícula del 1964; ficció de 97 min., dirigida per Armand Moreno i Gómez.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ MEMSA Producciones Cinematográficas Madrid ARGUMENT L’obra teatral homònima 1894 d’Àngel Guimerà GUIÓ AMoreno, Enric Josa, José María Nunes FOTOGRAFIA Cecilio Paniagua blanc i negre, panoràmica AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Enrique Alarcón MUNTATGE Joan Lluís Oliver MÚSICA Ángel Arteaga INTERPRETACIÓ Núria Espert Maria Rosa, Francisco Rabal Marçal, Assumpció Balaguer Càndida, Carlos Otero Anselm, Antonio Canal Andreu, Luis Dávila Salvador, Antonio Vico Chepa ESTRENA Madrid, 09121965, Barcelona, 31101966 Sinopsi Una nit, sense testimonis, Marçal mata un home Encegat…
tira
Part de corda d’un aparell que hom estira, és a dir, des de l’última politja fins a la punta.
Laringoscòpia
Patologia humana
La laringoscòpia és una prova que consisteix en l’examen visual de la laringe i es pot efectuar amb dues tècniques diferents El mètode més emprat és la laringoscòpia indirecta , que es basa en l’observació de la laringe amb l’ajut d’un mirall circular unit a un mànec llarg Per realitzar aquesta prova la persona examinada ha d’obrir bé la boca, i l’examinador estira la llengua enfora per tal d’elevar la faringe El mirall s’escalfa prèviament amb una flama per evitar que s’enteli en entrar en contacte amb l’aire calent i humit procedent de la laringe A continuació hom introdueix el mirall fins…
selfactina

Selfactina a l’empresa Francesc Casas S.A. de Sabadell
© Fototeca.cat - M. Manent.
Indústria tèxtil
Màquina de filar intermitent que conserva, automatitzades, les fases de l’antic i primitiu procés de filatura manual amb el fus i la filosa, en el qual la filadora estirava amb els dits la floca sostinguda per la filosa i donava la torsió mitjançant un fus penjat al fil, que impulsava també amb els dits.
Quan hom ja havia filat una certa llargada de fil l’aguller, aturava el procés, desfeia les últimes voltes de fil en la punta del fus, per descargolament, enrotllava el fil en el fus, deixant novament unes voltes a la punta, i repetia seguidament el procés El procediment fou perfeccionat amb el torn de filar, encara d’un sol fus, i més tard amb la spinning-jenny , de vuit fusos, inventada per James Hargreaves, i la mule-jenny , de Samuel Crompton, que tenia fins a 120 fusos Als Països Catalans, la berguedana fou una interessant predecessora de la selfactina La selfactina té dues parts, l’una…
cànem
Indústria tèxtil
Fibra tèxtil d’origen vegetal, obtinguda del cànem, menys fina que la del lli, i de color groguenc.
Per tal d’obtenir-la, després de la sega hom espolsa amb forques o amb rampins les garbes a fi que se'n desprenguin les fulles, hom carmena el cànem i, per tal de depurar-lo, hom el bat amb la mà o un bastonet El cànem, llavors, s’amara en un safareig o bassa durant aquest amarament o maceració es desagreguen els lligaments que uneixen les fibres per acció del bacil Amilobacter Després d’assecat al sol, s’amuntega en una gran garbera prismàtica L’operació del bregat o batuda , anomenada agramada al País Valencià, es fa per colles de treballadors amb un aparell d’esmicolar el cànem, de nom i…
Rossinyol
El rossinyol Luscinia megarhynchos , en contrast amb allò que el seu cant fort i musicat podria fer creure, és un ocell poc vistent, petit no supera els 16,5 cm i de plomatge uniformement bru-vermellós al dors i blanquinós al dessota Destaca l’ull gros i negre, el bec llarg i, sobretot, la cua, llarga, rogenca i ampla És solitari i difícil de veure Els joves es diferencien dels immaturs de pit-roig i de la cotxa cua-roja precisament per la cua Al nostre país és un bon exemple d’ocell estival nidificant Tony Tilford/Index El rossinyol és un dels ocells estivals més característics de la nostra…