Resultats de la cerca

També inclou temàtica no específicament històrica geografia, art i estètica, lingüística i literatura, botànica, arquitectura o cultura popular de l’àmbit territorial que constitueix l’element definidor del seu contingut Pel que fa a la llengua dels treballs hi ha articles tant en castellà com en català, si bé predominen clarament els primers Des del primer número, el director i l’ànima de la revista ha estat Eugeni Díaz Manteca, director de l’Arxiu de la Diputació de Castelló Tot i que, inicialment, semblava orientada a una periodicitat anual ha tendit a la bianualitat, amb un important…

Conté articles i àmplies recensions referents a les llengües i a les literatures romàniques de totes les èpoques i hi collaboren els més destacats romanistes catalans i un bon nombre d’estrangers Dedica una especial atenció al català i a la literatura catalana Cal remarcar-ne les importants miscellànies que ha ofert a Lluís Nicolau i d’Olwer 1961-66, a Jordi Rubió i Balaguer 1962-67 i a Pompeu Fabra 1963-68, apareguda el 1971, amb una collaboració molt variada

Els estudis angiogràfícs són les exploracions radiogràfiques de les artèries Com que la densitat dels teixits que componen les parets de les artèries i la sang no és prou diferent de la dels teixits que els envolten, per tal de poder veure en una radiografia la forma d’aquests òrgans cal introduir prèviament en la sang que hi circula per l’interior una substància de contrast, és a dir, una substància intensament radioopaca En general, per a realitzar un estudi angiogràfic, les substàncies radioopaques que s’utilitzen són solucions iodades Segons les artèries que hom vulgui…

Aparegué el 1957 amb el nom d’"Estudios Escénicos” i dirigida per Guillem Díaz-Plaja En una primera etapa 1957-69, redactada íntegrament en castellà, n'aparegueren 13 números i hi collaboraren, a més de Díaz-Plaja, Josep Romeu i Figueres, Alexandre Cirici i Pellicer i d’altres A partir del número 14 1972 fou dirigida per Xavier Fàbregas publicà articles en qualsevol llengua romànica i cada número contenia un text sovint inèdit i l’estudi sobre un autor Aquesta etapa es clogué amb el número 21 1976, en què la revista fou suspesa per raons econòmiques Ja amb el títol catalanitzat, fou represa…

Creat el 2002, depèn del Conselh Generau d’Aran , que el 2008 aprovà reconèixer-lo com a autoritat lingüística de l'aranès a la Vall d'Aran, confirmada el 2010 per la Llei de l’occità, aranès a l'Aran Al gener del 2014 el Govern de Catalunya aprovà el decret pel qual s’estenia aquesta funció a la totalitat del territori català, on l’aranès és llengua oficial junt amb el català i el castellà, segons estableix l’Estatut d’Autonomia de Catalunya del 2006 Exerceix autoritat normativa sobre les administracions públiques i els organismes que en depenen, els centres d’ensenyament públics i privats i…

Fundat per requeriments polítics amb el nom de Patronato de Estudios Ausonenses, des de 1962 utilitzà la denominació de Patronat d’Estudis Ausonencs en els llibres publicats i aquesta denominació s’adoptà també en la seva revista el 1975 i es mantingué fins el 1990 que hom assumí l’actual denominació no oficial, tanmateix, fins a l’aprovació dels estatuts el 1991 És integrat per uns 450 socis i s’organitza en una Junta Rectora formada per un president, sis vocals nomenats per entitats, nou vocals per elecció, i el Consell d’estudis, que al seu torn és format pels…

Òrgan, al principi, dels ensenyaments dels Estudis Universitaris Catalans, hi foren regularment publicades ressenyes dels cursos professats, i també estudis diversos, alguns dels quals, fornits per les càtedres, resultaven els primers, o uns dels primers, de llurs autors com els de Ll Nicolau i d’Olwer, Jordi Rubió, Francesc Martorell, R d’Alòs-Moner, Ferran Soldevila, Pere Bohigas, Ramon Aramon i Serra, Miquel Coll i Alentorn, etc Interrompuda la publicació amb el volum X, corresponent als anys 1917-18, fou represa el 1926 —cenyida principalment als estudis…

Foren habilitats en una antiga fàbrica que Homedes descobrí al juny del 1939, i al cap d’un any ja començà el rodatge de la primera producció, Julieta y Romeo Josep Maria Castellví, seguida de Pilar Guerra Fèlix de Pomés El 1941 la feina s’animà gràcies a un contracte amb la productora CIFESA Del 1942 al 1950 s’hi feren 34 llargs, a més de curts, publicitat i clips musicals Al començament els estudis funcionaren amb un sol plató, i després el pati es convertí en el segon plató El 1943 s’encetà la gran ampliació fins a tres platós, cosa que permetia el rodatge de diversos films…

Es domiciliaren al barri de les Tres Torres, si bé com a societat no es constituïren fins els anys 1958-59 M Martínez es formà en el món de l’animació en l’últim llarg dels estudis Balet i Blay, Sueños de Tay-Pi 1949-52 Quan aquests tancaren, passà a crear els nous estudis La fundació de TVE Madrid 1956 produí un autèntic boom de l’espot d’animació i d’altres tècniques per a televisió, de manera que abundaren més els dibuixos que la imatge real Els dibuixos es feren en blanc i negre, amb acetats pintats en una gamma de grisos posteriorment s’utilitzaren les pintures de colors…