Resultats de la cerca
Es mostren 31 resultats
Ludwig van Beethoven

Ludwig van Beethoven
Música
Compositor alemany d’origen i de cognom flamencs (el seu avi era de Malines).
El seu pare havia tingut set fills En Ludwig observà dots musicals que es proposà d’explotar fent-lo participar en concerts públics, en els quals sobresortí ben aviat com a pianista i improvisador L’ensenyament musical de Beethoven fou, en bona part, autodidàctic, fins que Christian Gottlob Neefe, organista de la cort, s’encarregà de perfeccionar els seus coneixements Obtingué el lloc de segon organista al costat del seu mestre, i fou viola de l’orquestra al servei de l’elector Anà a Viena a rebre lliçons de Mozart Malauradament, l’estada fou molt curta Tornà a Bonn, on freqüentà algunes…
Geologia 2019
Geologia
Gran Adria, el continent sota Europa Investigadors del Departament de Tectònica global i Paleogeografia de la Universitat d’Utrecht van publicar un estudi a la revista Gondwana Research que explica la descoberta d’un continent, anomenat Gran Adria, que s’amaga sota Europa Per a contextualitzar aquesta recerca, cal saber que fa centenars de milers d’any tota la terra emergida estava unida en un supercontinent, la Pangea, que es va anar fragmentant fins a la configuració actual dels continents Un estudi recent demostra que, en aquest procés, un vuitè continent va lliscar per sota del que avui…
la Marina Alta

Comarca litoral del País Valencià, a la regió de Xàtiva, més coneguda amb el nom del Marquesat i també amb el nom de la Marina Septentrional, en oposició a la Marina Meridional o Marina Baixa.
La geografia Cap de comarca, Dénia, centre històric del Marquesat , nucli de la comarca Hom hi distingeix, a més, les valls de Pego, continuades vers l’interior per les d’Alcalà, d’Ebo, de Gallinera i de Laguar a l’altra banda, el riu Gorgos travessa les antigues valls de Pop i de Xaló A la costa hom pot individualitzar el pla de Dénia, la Retoria i la vall de Xàbia En conjunt la comarca ocupa el vessant septentrional litoral del gran promontori de la Nau, esperó que s’allarga vers les Illes entre els golfs de València i d’Elx dels vells cartògrafs Els terrenys i accidents són nombrosos, a…
El metamorfisme hercinià
El metamorfisme dels terrenys prealpins dels Països Catalans és hercinià Si bé és admesa la presència de roques precambrianes en alguns massissos nordpirinencs i també probablement a l’Albera, l’existència de roques amb evidències d’haver sofert un episodi corresponent al metamorfisme precambrià resulta més problemàtica La presència, en alguns gneis dels massissos nordpirinencs, de minerals relictes d’origen metamòrfic que no es corresponen amb les associacions minerals pròpies del metamorfisme hercinià, ha estat interpretada com un argument favorable a l’existència de roques metamòrfiques…
La pintura a Girona i la seva diòcesi, de camí cap a un nou model
Art gòtic
A l’entorn del 1500 La pintura gòtica de caràcter flamenc que havia arribat a Catalunya al voltant dels anys 1440-50 de la mà de Lluís Dalmau i que s’havia estès per les terres del bisbat de Girona durant tota la segona meitat del segle XV, amb el taller dels Solà i Miquel Rovira de protagonista, va patir una certa sacsejada tot just acabat el segle L’arribada d’una nova onada d’artistes flamencs i del centre d’Europa, pintors i escultors, alguns dels quals havien entrat en contacte amb la pintura italiana, directament o per altres vies, va provocar canvis sensibles en els tallers gironins de…
Joan Gascó
Art gòtic
L’origen i la formació Fill d’un agricultor homònim de Tafalla Navarra i de Maria de Pueyo, el pintor Joan Gascó va morir a Vic al març del 1529, concretament entre el dia 18 –després d’haver atorgat testament en aquesta ciutat– i el 24, ja que es conserva un rebut d’aquest dia segons el qual el seu fill gran –el també pintor Pere Gascó– devia 5 lliures barceloneses, 7 sous i 11 diners a un paraire vigatà per roba de dol Tanmateix, es desconeix exactament on va néixer i sobretot on es va formar com a pintor, atès que la primera dada coneguda de Joan Gascó ja el situa a Vic amb una carrera…
Abril 2010
Dijous 1 Els Estats Units i la Xina acosten posicions Una trucada telefònica de Barack Obama a Hu Jintao rebaixa considerablement la tensió que la posició xinesa havia provocat entre els Estats Units i la Xina davant la crisi nuclear amb l’Iran Després d’una hora de conversa, Jintao confirma que assistirà a la cimera sobre la seguretat nuclear que se celebrarà a Washington a mitjan abril Les tropes espanyoles abandonen l’aeroport de Kabul Les tropes espanyoles que gestionaven l’aeroport de Kabul abandonen la seva missió Prenen el relleu a la zona les tropes gregues, que lideraran l’operació…
Maig 2017
Dilluns 1 El vicepresident Junqueras, en visita oficial als Estats Units El primer dia de viatge oficial als Estats Units, el conseller d’Economia i vicepresident de la Generalitat de Catalunya, Oriol Junqueras, es reuneix amb l’alcalde de Miami, Tomás Regalado, al qual presenta les línies econòmiques de Catalunya i explica el compromís del Govern català de celebrar un referèndum d’independència El dia 3, se signa el principal acord del viatge, la renovació de la collaboració entre els ports de Miami i Barcelona, en el qual, segons fonts de la delegació catalana, el cònsol espanyol intenta…
Cap amunt, devers els pols
El poder de l’altitud Les àrees d’alta muntanya i els grans altiplans representen una mica més d’un terç de la superfície de les terres emergides Tot i que acullen només una petita porció de la població mundial, el percentatge d’humans que depèn, d’una manera o d’una altra, dels recursos d’aquestes zones és molt superior Aquestes xifres refermen la gran importància de les regions de muntanya, però queden curtes si es valoren altres aspectes Així, a molts països, especialment entre els més desenvolupats, els refugis faunístics i florístics, els parcs nacionals i nombroses reserves de la…
Les aigües continentals
Consideracions generals Rius i conques hidrogràfiques dels Països Catalans Les isolínies de cabal específic i els cabals d’entrada i sortida posen de relleu la disminució de les precipitacions de N a S, així com la influència del relleu i del rocam Maber, original de l’autor Els sistemes aquàtics estan fortament acoblats als sistemes terrestres adjacents L’organització de tot el sistema aquàtic depèn, en les seves característiques bàsiques, del sistema adjacent Així, és diferent que un llac rebi les aigües d’un riu amb més sals o menys, i l’organització de la comunitat vegetal i animal d’un…