Resultats de la cerca
Es mostren 40 resultats
cecidi
Cecídis de Cinípids: tiges d’esbarzer amb Diastrophus rubi; tija de roser amb Diplolepis rosae; borrons de roure amb Andricus kollari i A.quercustozae; fulles de roure amb Neuroterus quercusbaccarumen, amb les seves formes asexuada i sexuada; i pipes dCecídis de Cinípids: tiges d'esbarzer amb Diastrophus rubi; tija de roser amb Diplolepis rosae; borrons de roure amb Andricus kollari i A.quercustozae; fulles de roure amb Neuroterus quercusbaccarumen,amb les eves formes asexuada i sexuada; i pipes d’Andricus viscosus
© Fototeca.cat
Botànica
Zoologia
Hipertròfia de teixits vegetals induïda per agents físics o químics diversos, produïts generalment, però, per paràsits.
Els cecidis reben diversos noms segons que els paràsits siguin animals en general zoocecidis , plantes fitocecidis , fongs micocecidis , insectes entomececidis , àcars acarocecidis , nematodes nematocecidis , bacteris bacteriocecidis , etc Els cecidis són causats no solament per la presència del paràsit, sinó pels metabòlits o substàncies químiques que aquest segrega El fet que diversos paràsits produeixin cecidis diferents sobre una mateixa planta demostra l’especificitat dels estímuls morfogenètics de natura química elaborats per ells Aquestes substàncies, d’estructura similar a la…
surolí
Surolí
© Izan Lopez Vergel
Botànica
Arbre de la família de les fagàcies, resultant de la hibridació de l’alzina i la surera, i que presenta caràcters d’ambdues.
D'escorça suberosa, les fulles són semblants a les de la surera Es fa en boscs mixts d’alzina i surera
Modificacions d’òrgans vegetals causades per zoocecidis
Els cecidis es formen a moltes de les plantes de la nostra flora Els de la figura superior afecten l’alzina Quercus ilex i són produïts pels himenòpters 1-6 , els dípters 7-8 i els àcars 9-10 que segueixen 1 generació sexuada 1’ sense l’escorça i 2 asexuada 2’ detall de Plagiotrochus australis 3 generació asexuada de P kiefferianus 4 generació sexuada de P quercusilicis 5 generació sexuada de P fusifex 6 generació asexuada de P burnayi 7 generació sexuada de Dryomyia lichtensteini 7’ detall del revers de la fulla 8 generació sexuada de Phyllodiplosis cocciferae 9 generació…
castanyer
castanyer
© Fototeca.cat
Botànica
Tecnologia
Silvicultura
Arbre corpulent, de la família de les fagàcies, de capçada frondosa, que pot atènyer una alçària de 30 m i que pot arribar a viure alguns centenars d’anys.
Les fulles són grans, de 10 a 25 cm, lanceolades, fortament dentades, glabres, lluents, coriàcies, i cauen en arribar el fred Les flors masculines són disposades en aments, i les femenines, en nombre d’1 a 3, són situades al mig d’un involucre de bràctees soldades Els fruits, les castanyes , són reunides, en grups màxims de tres, dins un pelló coriaci i espinós Viu als terrenys flonjos, profunds, rics en matèria orgànica i no massa argilosos Hom el fa multiplicar per llavor i, si el vol per a la producció de castanyes, li practica l’empelt de pua o el d’escut El castanyer és explotat per a l’…
garric
Garric
© Xevi Varela
Botànica
Arbust perennifoli, de la família de les fagàcies, de 50 a 200 cm d’alt, de fulles coriàcies, d’un color verd clar lluent, sinuades i espinoses, i de fruits en gla.
Creix a la terra baixa mediterrània
faig austral
Botànica
Gènere d’arbres, de la família de les fagàcies, molt semblants al faig integrat per una dotzena d’espècies, pròpies de l’Amèrica del Sud, de Nova Zelanda i del sud d’Austràlia.
cúpula
Botànica
A les fagàcies, involucre acrescent llenyós que embolcalla la base dels fruits (glans, fages, etc) i que és format per una excrescència de l’àpex del peduncle, sobre la qual són inserides una sèrie de petites bràctees imbricades.
La fibra més subtil
La finor, la bellesa i l’elegància de la seda fascina els humans des dels temps més remots Una fascinació incrementada durant segles pel misteri del seu origen què era exactament aquell teixit que portaven els mercaders d’Orient Plini el Vell, en la seva “ Naturalis Historia ” 77 dC, sostenia que la seda era el borrissol de les fulles d’uns arbres exòtics, i aquesta és la menys fantasiosa de les aventurades històries existents Això explica que els egipcis, per teixir la seda al seu gust, comencessin desteixint les teles que els arribaven de l’Orient… La seda teixida arribava a la Mediterrània…
alzina
Branquillons d’alzina de fulla curta
Daniel Espejo Fraga (CC BY-NC-ND 2.0)
Botànica
Arbre monoic, de la família de les fagàcies, de capçada espessa, escorça clivellada i fulles d’un verd fosc, dures, petites, de marge enter o dentat, peludes pel revers, verdes tot l’any; el fruit, la gla, mai no té esquames punxants a la cúpula.
A les comarques de llevant del Principat i a les Balears, s’hi fa l' alzina de fulla llarga Q ilex , subespècie ilex , de fulles més aviat llargues i estretes, i capçada d’un verd fosc a les comarques de l’interior del Principat, al País Valencià, i també a les Balears, hi viu l' alzina de fulla curta o carrasca Q ilex, subespècie rotundifolia , de fulles amplament ellíptiques, força peludes, capçada d’un verd cendrós, i glans especialment dolces, comestibles per al bestiar i àdhuc per a l’home L’alzina, un dels arbres més representatius de la regió mediterrània septentrional, sol viure a…
faig
Faigs en temps de primavera, Ashpley Heath Woods
© Fototeca.cat-Corel
Botànica
Arbre caducifoli, de la família de les fagàcies, de fins a 30 m d’alçària, d’escorça llisa i grisa, de fulles ovades o el·líptiques, lleugerament sinuades, agudes i ciliades, de flors masculines en inflorescències globuloses pèndules i de flors femenines a parells dins involucres pedunculats.
Els fruits, anomenats fages , són ovoides, de color marró lluent, generalment en nombre de dos, dins una cúpula quadrivalva amb espines poc vulnerants Forma boscs densos fageda La fusta és molt apreciada Faig aïllat © CIC-Moià