Modificacions d’òrgans vegetals causades per zoocecidis

Els cecidis es formen a moltes de les plantes de la nostra flora. Els de la figura superior afecten l’alzina (Quercus ilex) i són produïts pels himenòpters (1-6), els dípters (7-8) i els àcars (9-10) que segueixen: 1 generació sexuada (1’ sense l’escorça) i 2 asexuada (2’ detall) de Plagiotrochus australis; 3 generació asexuada de P. kiefferianus; 4 generació sexuada de P. quercusilicis; 5 generació sexuada de P. fusifex; 6 generació asexuada de P. burnayi; 7 generació sexuada de Dryomyia lichtensteini (7’ detall del revers de la fulla); 8 generació sexuada de Phyllodiplosis cocciferae; 9 generació sexuada d’Eriophyes ilicis (9’ detall); 10 generació sexuada d’E. ilicis varietat licopolii. Les fotografies centrals són imatges, al microscopi òptic, de les seccions transversals d’una tija d’esbarzer (Rubus ulmifolius), sana a la fotografia de l’esquerra, i amb un cecidi de Diastrophus rubi a la de la dreta. A la tija malalta s’observen les cambres larvàries delimitades pels vasos conductors i per un teixit rogenc del qual s’alimenten les larves. Les fotografies inferiors corresponen a dos cecidis molt freqüents; el de l’esquerra, produït per l’himenòpter Diplolepis rosae, apareix sobre els rosers (Rosa) i esdevé vermellós en estat madur, mentre que el de la dreta es fa sobre els oms (Ulmus minor) i es deu a l’acció d’un pugó, l’homòpter Tetraneura ulmi.

Amadeu Blasco, Juli Pujade, Juli Pujade, Enric Curto, Enric Curto

Els cecidis, anomenats també gal·les o llotges, són deformacions de diferents òrgans vegetals causades per l’acció de diversos éssers vius (nematodes, bacteris, fongs, i principalment, àcars i insectes), la presència dels quals a les plantes va lligada a fenòmens de reproducció i d’alimentació. Es tracta, sovint, de deformacions aparatoses que, tanmateix, no solen causar trastorns greus als vegetals. No se sap la raó per la qual es formen, tot i que s’estudien diverses hipòtesis que semblen versemblants en espècies diferents. En la majoria dels casos, la forma, les dimensions i la localització de la malformació són característiques de cada espècie cecidogènica i permeten, per aquesta raó, assegurar quin és l’organisme causant.

Podem diferenciar dos grans grups de gal·les. En el primer hi trobem plegaments, retorçaments i inflaments de les fulles i de les tiges principalment, produïts per éssers vius que s’alimenten des de l’exterior punxant amb l’aparell bucal els conductes de saba del vegetal; és el cas, per exemple, dels àcars (aràcnids) i dels pugons (insectes homòpters). En el segon grup, la deformació és tan acusada que sovint sembla una estructura pròpia del vegetal; aquestes gal·les són produïdes per bacteris, fongs o bé insectes que viuen dins dels teixits vegetals. Tant els uns com els altres són distorsions macroscòpiques i microscòpiques que es manifesten per canvis en la morfologia interna i externa a causa de l’aparició de teixits modificats (o, en el cas més extrem, de neoformació) que, en els insectes, serveixen per a la protecció i el nodriment de les larves. Convé afegir, encara, que els cicles biològics d’alguns d’aquests organismes cecidogènics són molt complexos, fins al punt que hi ha espècies amb generacions sexuals i asexuals que originen gal·les diferents no necessàriament localitzades en el mateix vegetal ni en el mateix òrgan. Els cecidis són, doncs, interaccions especialitzades, manifestació d’una estratègia molt depurada, entre els vegetals i altres organismes que els utilitzen com a hostes.

El quadre que segueix recull alguns dels zoocecidis (és a dir, cecidis causats per animals) que es poden trobar als Països Catalans. Quasi totes les citacions conegudes corresponen al principat i provenen fonamentalment dels treballs d’Antoni Vilarrúbia; les dades relatives al País Valencià i a les Illes són, només, puntuals i escasses. No obstant això, és molt probable que els cecidis explicitats es trobin a gran part dels Països Catalans, sempre que s’hi faci també el vegetal en el qual es formen. La llista recull una petita representació de les més de 2000 formes cecidogèniques del continent europeu, només 300 de les quals són conegudes a les nostres terres. Les plantes s’han agrupat dins les famílies corresponents, i aquestes s’ordenen alfabèticament. Per a cada gènere o espècie s’indiquen els organismes cecidogènics i es fa una breu descripció del cecidi per a facilitar-ne la identificació. També s’assenyalen la freqüència del cecidi i la seva abundància segons dues escales de quatre valors que van, respectivament, des de CC (molt comú) fins a RR (molt rar), i des d’AA (molt abundant) fins a EE (molt escàs). El símbol ♀ ♂ significa generació sexual, i el signe xx vol dir generació asexual.