Resultats de la cerca
Es mostren 29 resultats
biotecnologia
Biologia
Conjunt de tècniques que aprofiten transformacions bioquímiques produïdes per l’activitat metabòlica de determinats microorganismes en estat natural o modificats mitjançant l’enginyeria genètica.
S’utilitzen per a millorar el rendiment de certs processos de transformació en què intervenen o per a la creació de substàncies noves mitjançant biosíntesi específica Entre els àmbits principals d’aplicació, cal esmentar l’agroindústria, a la qual ha aportat un conjunt de procediments que han augmentat la qualitat dels aliments i els rendiments de les collites la indústria química obtenció de bioalcohol , biogàs , dissolvents, àcids orgànics, etc la producció i el tractament d’aliments estudis de nous processos de fermentació, obtenció de pinsos, de fonts proteiques noves, etc la salubritat…
opi
Farmàcia
Exsudat, dessecat a l’aire, obtingut fent incisions transversals en les càpsules verdes del cascall (Papaver somniferum).
Conté no menys d’un 9,5% de morfina Les seves propietats analgèsiques i hipnòtiques són conegudes des de fa molts segles Dioscòrides en parlà al s II, Paracels l’emprà al s XV i Van Helmonth al s XVII Sydenham, a la fi del mateix segle, l’emprà en la preparació de l’extret anomenat làudanum L’opi es presenta en pans ovals, aplanats, d’uns 8-15 cm de diàmetre i de 300 a 500 g de pes però n'hi ha fins de 2 kg, de color bru clar que s’enfosqueix amb el temps, tous, coberts amb fulles de cascall i fruits de rumex Té una olor característica i un sabor amargant Els alcaloides es troben combinats…
colepoètic | colepoètica
Biologia
Farmàcia
Dit de la substància fisiològica o farmacològica que augmenta la colepoesi.
Les principals substàncies colepoètiques fisiològiques són les sals biliars Les farmacològiques són les obtingudes de vegetals com la carxofa, la menta o el boldo, les d’origen animal com la bilis de bou o de xai, que contenen l’àcid còlic i les seves sals, o les que, obtingudes per síntesi, tenen una estructura totalment diferent Normalment, per al tractament terapèutic hom en combina diversos tipus
barbiturat

Relació entre l’estructura química d’un barbiturat i la rapidesa i durada de la seva acció
Farmàcia
Química
Qualsevol dels derivats substituïts de l’àcid barbitúric.
Hom coneix uns dos milers de barbiturats, però només una cinquantena són emprats en medicina Depressors del sistema nerviós central, hom els empra com a hipnòtics, puix que actuen sobre el centre cerebral de la son, bé que poden ésser d’una manera gradual sedatius, hipnòtics o anestèsics generals, en augmentar la dosi o variar la via d’administració Tenen una reduïda acció analgèsica i antipirètica Llur efecte hipnòtic és degut a la indiferència que produeixen envers els estímuls externs, i causen una sensació de somnolència que va acompanyada d’un lleuger abaixament del metabolisme basal, a…
simpaticomimètic
Farmàcia
Medicina
Dit de les substàncies l’acció farmacològica de les quals provoca efectes semblants als de l’excitació del simpàtic.
psicoactiu
Farmàcia
Psicologia
Dit de la substància l’activitat farmacològica de la qual es manifesta sobre la funció mental i les funcions afectives.
bioequivalent
Medicina
Dit de dues mostres diferents de la mateixa substància que, a la mateixa dosi, exerceixen la mateixa acció farmacològica i tenen una biodisponibilitat semblant.
dopatge
Esport general
Administració antireglamentària d’una substància estimulant a un esportista, generalment una substància farmacològica, per a millorar-ne el rendiment en una prova, un encontre o una competició.
Cesària
La cesària és una intervenció quirúrgica que consisteix a extreure el fetus a través d’una incisió practicada a les parets de l’abdomen i de l’úter, que s’efectua quan el part per via vaginal és perillós o impossible a causa d’algun trastorn o bé quan per alguna raó convé extreure el fetus ràpidament, fins i tot sense que s’hagi iniciat encara el procés del part Indicacions i freqüència La cesària és un procediment actualment molt perfeccionat que permet d’extreure el fetus del si matern gairebé sense cap risc, a part les complicacions pròpies de qualsevol intervenció quirúrgica, avui dia…
L’origen de les plantes medicinals
Com es pot veure en els mapes, els cinc continents són, de manera desigual, llocs d’origen de diferents plantes medicinals La regió mediterrània n’és el bressol d’algunes, com el saüquer, la regalèssia, el jusquiam o la valeriana, a part de moltes espècies aromàtiques, com ara la lavanda Entre aquesta regió i l’eurosiberiana s’estén l’àrea d’origen d’altres plantes com l’àrnica o la genciana groga De l’Amèrica del Nord són espècies com l’equinàcea, l’estramoni, l’hamamelis i l’enoteràcia Les quines, el boldo, la marialluïsa, els curares, la coca o la passionera provenen de l’Amèrica del Sud…