Resultats de la cerca

En virtut d’aquest contracte la major part del ingressos municipals restaven consignats consignació al pagament dels interessos i a la lluïció del deute públic municipal, i era atorgada als creditors l’administració directa d’aquest fons El contracte responia a una situació econòmica del municipi extremament difícil, agreujada per les males collites i les fams 1402, 1405 i la inundació catastròfica del 1403 Les dificultats de pagament portaren el 1431, a l’anomenada concòrdia de Barcelona entre la ciutat i els seus creditors barcelonins, que preveia una reducció de l’interès de les pensions…

Austriacista com els seus germans Josep 1653-1714 i Gregori 1663-1708, abat de Benifassà, defensà Barcelona com a capità de la Coronela 1706 Carles III li concedí el títol de vescomte 1706, la dignitat de correu major de València i l’hàbit de cavaller d’Alcántara 1708 Tingué un paper molt actiu en l’organització i en el sosteniment de la resistència, i fou un dels negociadors de la capitulació de Barcelona el 1714 amb el duc de Berwick Ocupada la ciutat, en fou decretada la confiscació dels béns S'exilià a Viena, on arribà el 1715 L’emperador li concedí una pensió de tres-cents florins sobre…

Senyor de la casa d’Oms i de Montescot Berenguer III d’Oms Fill de Berenguer II d’Oms En 1343-44 fou fidel a Jaume III de Mallorca, però a la derrota d’aquest, reconegué Pere III de Catalunya-Aragó En 1354-55 anà amb el seu pare a la campanya de Sardenya i entrà després a formar part del consell reial El 1381 l’infant Joan li vengué en franc alou tota la jurisdicció dels llocs de Torèn, Menpet, Cauders, Pi els dos darrers havien estat de l’abat de Camprodon, Aituà de Grimau d’Avellanet, la Clusa, Saorra, Fullà, Creu i Vilanova de Formiguera per 1500 florins d’or, i el 1385 la…

En els Capítols aprovats el 14 de desembre de 1365 consta que la cort reunida a Barcelona nomenà els següents diputats Diputat eclesiàstic Bernat Vallès – 1389, canonge de Barcelona Diputat eclesiàstic adjunt Berenguer Despujol, canonge de Vic Diputat militar Bernat Sestorres, cavaller Diputat militar adjunt Bernat Alemany d’Orriols, cavaller Diputat reial Pere Bussot, ciutadà de Barcelona Diputat reial adjunt Pere Desplà, ciutadà de Barcelona Diputat reial adjunt Ermengau Martí, burgès de Perpinyà La Cort confirmà els oïdors de la Diputació anterior tan sols amb una substitució, amb la qual…

Amb altres agents del patrimoni reial, com Pere de Besalú, actuava pel Pallars, el 1477, amb els pagesos, en profit del rei i contra els interessos del comte Arnau Roger IV El 1462, amb els notaris Jaume Serrolí i Miquel Ombert, incità els pagesos a la rebellió, seguint les consignes de la reina Joana Enríquez a la cort del 1448 se li incoà un procés i posteriorment fou posat al seu cap com al de Verntallat el preu de 150 florins Joan II li tingué sempre una especial estima, en contra de la generalitat Potser fou fill del seu homònim Jaume Ferrer , cèlebre advocat dels remences…

Mercader de Saragossa, féu fortuna amb negocis relacionats amb la cort, com l’arrendament de totes les seques dels regnes de Joan I, llevat de les de Mallorca 1388, la collecta de la dècima papal concedida a Joan I el 1390 i el 1393 aquesta darrera en societat amb Luchino Scarampi i Francesc Deudé, la collecta de les multes imposades als robadors dels calls jueus el 1391 una bona part revertien als mateixos collectors per reintegrar-los diversos emprèstits a la corona El 1393 garantí a la corona l’enorme quantitat de 100 000 florins d’or per a les despeses de l’expedició a…

El 1150 fou donat a poblar per Guillem Bordet, príncep de Tarragona Els orígens de la Boella arrenquen del 1150, quan el príncep Robert feu donació del lloc a Hug i a la seva muller Eva perquè el repoblessin Dos segles més tard de la repoblació, essent propietat reial, fou traspassada a Robert Guinyet i administrada pel governador general del Camp de Tarragona El 8 de febrer de 1403 la comprà l’arquebisbe Ènnec de Vallterra, juntament amb altres llocs i pobles del Camp, pel preu de 17000 florins i tot seguit la donà al seu nebot el cavaller Daniel de Leoç A partir del 1600 són…

Es casà 1392 amb el comte Mateu I de Foix, vescomte de Bearn i de Castellbò, i rebé un dot de 85 000 florins i, com a garantia de pagament, la vila, batllia i vegueria de Berga i Berguedà Mort el rei 1396, en recaure la corona en el seu germà Martí I, aleshores absent era a Sicília, el comte de Foix la reivindicà per a ella, com a filla primogènita de Joan I, allegant que els capítols matrimonials de Mata d’Armanyac preveien la successió de les filles en cas de mancar els fills, i envaí els regnes, on posseïa extensos dominis L’expedició fracassà, com també un altre intent, del…

Era filla de Joan II, marquès de Montferrat, i d’Elisabet de Mallorca, filla del destronat Jaume III Fou mare del comte Jaume II d’Urgell, i, vídua 1408, l’influí en el govern comtal i en la seva pretensió al tron reial, arran del compromís de Casp 1412 Hom li atribueix d’ésser instigadora de la rebellió del seu fill contra Ferran I de Catalunya-Aragó 1413, que acabà amb la rendició de Balaguer i l’empresonament de Jaume d’Urgell Li foren confiscats els béns tanmateix, el rei atorgà, a ella i a les dues filles solteres, 5 000 florins anuals 1414 Residí a Saragossa i a Morella, on…

Data v 15 de juliol de 1415 Els procuradors de la parròquia de Sant Andreu de Gurb Osona i Lluís Borrassà, pintor de Barcelona, pacten la realització d’un retaule dedicat a sant Andreu per a l’altar major de l’església parroquial En nom de nostro Senyor Déu sia e de madona Sancta Maria, amén Trachtats e avenguts són capítols entre los honrats senyors \mosèn Pere Bonell, prevere/, lo senyor en Masberenguer, Pere Domènech, Francesch Quer, Jachme de Camp-ras, procuradors de la paròquia de Gurp, del bisbat de Vich, de una part, en Luys Borraçà, pintor, ciutedà de Barchinona, de l’altre part, en e…