Resultats de la cerca
Es mostren 33 resultats
tartà
Indústria tèxtil
Teixit de llana, amb lligat de plana i amb combinacions de colors vius, que era emprat per a folres de vestit.
florència
Indústria tèxtil
Roba feta amb lligat de plana, l’ordit de seda i la trama de cotó, usada principalment per a folres de capell.
glasseta
Indústria tèxtil
Teixit de cotó, amb lligat de plana o d’encordillat, poc nombrat i molt aprestat, que hom empra per a folres de vestits.
havanera
Indústria tèxtil
Teixit de cotó amb lligat tafetà, generalment de color gris o cru, emprat per a folres de vestits i sobretot per a butxaques.
La seda i els seders
El cuc de seda i la morera Invitació als membres del Collegi de l'Art Major de la Seda elaborada en seda 1903 La indústria de la seda necessita el capoll que fabrica el cuc i el cuc necessita les fulles de la morera per a menjar Però no és pas imprescindible que cucs, moreres i indústries convisquin en el mateix terreny A Catalunya la indústria sedera tingué un paper important, molt superior al que tenien els seus cucs i les seves moreres Per no perdre el costum, també en aquest cas, Catalunya haurà d’importar la majoria de la seda que fila i teixeix del País Valencià o d’altres zones de l’…
llustrina
Indústria tèxtil
Roba amb lligat de plana, molt aprestada, amb una cara lluent i l’altra mat, que hom empra per a fer folres de vestit.
polonesa
Indústria tèxtil
Teixit assarjat amb ordit de seda i trama de cotó, que és tenyit de tots els colors i és emprat per a folres de vestits.
La Sedera Reusense i els Pascual
Reus és una de les capitals de la indústria sedera a Catalunya, com ho és del cotó durant la primera meitat del segle XIX Però si en el cas d’aquesta fibra la tradició no pot allunyar-se gaire en el temps, quan es tracta de la seda, és de segles Anunci de la fàbrica de teixits de seda d'Antoni Pascual El Mercurio , 1924 El 1842, la viuda de Víctor Martí i Nieto tenia un establiment de teixits de seda amb mescla de cotó al carrer de la Presó de la ciutat de Barcelona Un altre de semblant era el de Ramon Martí i Companyia, que era probablement germà del difunt Víctor La seva…
El cotó
Fragment d'una etiqueta d'una marca de cotoners L’etiqueta conté els símbols més representatius La figura femenina representa la indústria, la roda dentada les màquines, la xemeneia el vapor, les abelles el treball, l’àncora el comerç, el cotó la primera matèria i el teixit estampat el producte final Els cotoners representen l’èxit més evident de la Revolució Industrial a Catalunya La valoració global de la seva feina es fa en el volum II de la Història Econòmica de la Catalunya Contemporània Aquí, correspon només fer la presentació individual de les empreses que foren protagonistes d’aquest…
contraposició per desplaçament d’esmalts
Heràldica
En els folres potençat vair i vairat, oposició de les potences d’igual esmalt o de les peces de vair, respectivament, dues a dues, per llurs bases ( contrapotençat
, contravair
i contravairat
).