Resultats de la cerca
Es mostren 137 resultats
binarisme
Classificació pel mètode del binarisme dels fonemes oclusius catalans
©
Fonètica i fonologia
Mètode que consisteix a ordenar tots els trets distintius fonològics, i lingüístics en general, a feixos, que tendeixen a augmentar en progressió geomètrica, d’oposicions entre dos membres correlatius.
Fou introduït a la fonologia per Roman Jakobson per tal de traslladar les oposicions privatives del lloc d’articulació en els sistemes vocàlics al dels sistemes consonàntics Així, l’oposició que hi ha entre els ordres labial, dental, palatal i velar en les interruptes o oclusives catalanes, on la negació d’un so en dóna necessàriament un altre de determinat —al revés, per exemple, de l’oposició entre sonoritat i sordesa, on la negació de l’una implica l’altra—, pot ésser reduïda, en virtut de les conclusions espectrogràfiques del mateix Jakobson, a una classificació binària si oposem les…
consonants anteriors
Fonètica i fonologia
Conjunt de fonemes no vocàlics i aguts, produïts per una interrupció articulatòria de so vocàlic a les zones del davant de la boca i oposats a les anomenades consonants posteriors o greus.
El català disposa dels fonemes |p|, |b|, |t|, |d|, |s|, |z|, etc, com a consonants anteriors
sèrie anterior de vocals
Fonètica i fonologia
Conjunt de fonemes vocàlics aguts l’articulació dels quals és produïda a la zona prepalatal i palatal de la boca, en tota mena de sistema.
En català té lloc quan el formant bucal és inferior en volum al formant faringi a causa de la posició avançada i elevada de la llengua, que determina un segon formant espectrogràfic superior als 1 500 cicles per segon, com en el cas dels fonemes |i|, |ẹ| i |e| del català S'oposa a la sèrie velar o posterior del mateix sistema
tret distintiu
Fonètica i fonologia
Diferència d’un fonema amb els altres, en termes de fonètica articulatòria, acústica o auditiva, que es revela en l’anàlisi dels fonemes o, més ben dit, de llurs diferents al·lòfon
, dels quals són una abstracció.
En català, per exemple, els fonemes fricatius presenten els trets distintius següents, descrits segons la fonètica articulatòria on + indica la presència del tret, - indica l’absència del tret, i la casella buida, la no funcionalitat del tret
so buit
Lingüística i sociolingüística
En la terminologia de Nikolaj Sergejevič Trubeckoj, denominació que reben els fonemes emparentats amb els plans, amb els quals formen una oposició equipol·lent, basada en una impressió acústica de buidor a les cavitats supraglòtiques enfront d’una planesa de les mateixes cavitats.
En català no hi ha oposicions basades en la buidor/planesa, per manca de fonemes retroreflexos o de sèries guturals arrodonides i no arrodonides
obertura
Fonètica i fonologia
Tret articulatori que es refereix a la distància intermaxil·lar o linguopalatal i que generalment s’empra com a característica rellevant per a qualificar els fonemes d’una llengua segons llur mode d’articulació.
Així, els fonemes es classifiquen en diversos graus d’obertura, d’acord amb les condicions fonemàtiques de cada llengua El sistema vocàlic del castellà, per exemple, n'ofereix tres el català i l’italià, quatre el francès, cinc l’anglès, sis etc La tendència a l’obertura és, tanmateix, un tret característic de les articulacions vocàliques, al contrari de les consonàntiques, que tendeixen al tancament, segons GStraka
fonologització
Fonètica i fonologia
Procés pel qual apareix una nova unitat fonemàtica en una llengua per coalescència contextual de dos fonemes o més, pel fet d’haver esdevingut distintives dues o més variants al·lofòniques d’un sol fonema anterior o per préstec a partir d’una altra llengua.
Així, el fonema llatí / g /, pronunciat en contacte amb vocal velar gula i palatal gelu , ha produït dos fonemes en català / g / gola i /ž/ gel
sistema
Lingüística i sociolingüística
A partir de l’estructuralisme, relació que lliga tots els elements lingüístics d’un nivell donat, com el conjunt que formen els mateixos elements així relacionats: fonemes, casos, preposicions, etc..
Per això, hom diu sovint que la llengua és un sistema de sistemes, ja que també hi ha una relació característica entre tots els sistemes particulars A vegades, en comptes de sistema, hom empra també els termes “sèrie”, “estructura” o altres Hi ha sistemes oberts o illimitats noms, adjectius, verbs, etc i sistemes tancats o limitats fonemes, preposicions, etc, segons que una modificació en el nombre d’elements no comporti, o sí, un reajustament necessari en la resta Segons LHjelmslev, entre el sistema dels significats i el dels significants hi ha una estructura bàsicament idèntica…
diftong
Fonètica i fonologia
Grup de fonemes vocàlics format per dos elements tancats (i, u) o per un element tancat àton i un altre de més obert, tònic (ẹ, ę, a, ǫ, ọ), emesos en una seqüència sil·làbica.
El primer cas determina un diftong neutre viu, avui En el segon cas, en català, cal distingir la seqüència vocal oberta tònica + vocal tancada àtona, anomenada diftong decreixent remei, mai, boira, lleure, cau, bou , de la seqüència inversa, o diftong creixent , on només és possible l’element u com a membre tancat àton quatre, freqüent Quan no s’acompleix una de les condicions esmentades té lloc un hiat Des del punt de vista fonològic hom discuteix si el diftong és constituït per una seqüència de dos fonemes vocàlics o per un de sol amb distinta matisació al llarg de la…
correlació
Fonètica i fonologia
Fenomen fonològic en virtut del qual es vinculen dues o més entitats fonemàtiques en relació amb un determinat tret pertinent.
Els membres són anomenats correlats Entre les més freqüents cal esmentar la melòdica , que hom troba, per exemple, en el vocalisme grec, on cada fonema ocupa un lloc segons els valors dels seus trets tonals, que canvien al llarg de la seva durada la correlació de timbre , que afecta la localització acústica dels fonemes vocàlics, com ara en català, on hi ha en la varietat central tres ordres palatal, medial i velar, que, en correspondència amb la correlació d’obertura, a base de quatre graus, diferencia tots els fonemes vocàlics la correlació de quantitat , per l’…