Resultats de la cerca

Començà a tocar el clarinet a sis anys Estudià a Los Angeles City College i entrà com a primer saxòfon a la banda de Roy Porter 1948-50 Després treballà amb Chico Hamilton, i el 1959, installat a Nova York, amb Charles Mingus Els anys seixanta feu els seus primers enregistraments com a líder, entre els quals Outward Bound 1960, al mateix temps que collaborà amb Ornette Coleman a FreeJazz 1960 i amb John Coltrane a Live at the Village Vanguard 1961 i Impressions 1961 Tocà i gravà a Europa amb músics holandesos i enregistrà Last Date 1964 Músic de difícil…

Des que era un infant estudià jazz i música clàssica Als catorze anys tocà amb l’Orquestra Filharmònica de Nova Orleans Posteriorment ingressà als Jazz Messengers i tocà en una gira al quartet de Herbie Hancock L’any 1982 formà el seu propi quintet, amb el seu germà Branford al saxo tenor Parallelament a la seva activitat jazzística, ha continuat conreant la música clàssica amb diversos enregistraments Allunyat del corrent del free jazz i ben ancorat en el bop i el hard bop , Marsalis es guanyà un sòlid prestigi i fou aclamat per la crítica des del principi dels anys vuitanta per…

Estudià clarinet i posteriorment saxòfon alt, si bé més endavant es decantà definitivament pel saxòfon tenor, instrument amb el qual, des dels anys cinquanta, es convertí en una figura destacada de l’escena jazzística de Buenos Aires Influït inicialment per John Coltrane, anà evolucionant cap a formes musicals pròpies en què fusionà el free-jazz amb els ritmes i les melodies llatinoamericans A banda de la seva nombrosa discografia al capdavant dels seus propis grups, collaborà amb primeres figures del jazz d’avantguarda dels anys seixanta i setanta, com…

Estudià composició a l’Acadèmia de Praga amb E Hlobíl i J Pauer Del 1971 al 1983 treballà a la Ràdio Txeca de Praga com a redactor —i posteriorment com a redactor en cap—, i alhora ensenyà composició al conservatori de la ciutat 1973-76 El 1983 fou nomenat secretari general de l’Associació de Compositors Txecs, càrrec que mantingué fins el 1990 A partir del 1987 feu classes a la Universitat de Praga El 1990 es traslladà als EUA, on fou professor a la Universitat de l’Estat de Florida des del 1990 La seva obra, adscrita a les tendències de la Neue Musik, però també influïda per O Messiaen i el…

El 1952 entrà al Conservatori de Nova Anglaterra, on estudià piano i teoria El 1953 formà el seu primer quartet i el 1956 feu el primer enregistrament, Jazz Advance , amb un quartet que incloïa el saxofonista Steve Lacy El mateix any inicià una llarga estada al club novaiorquès Five Spot i participà en el Newport Jazz Festival Des dels inicis, consolidà una trajectòria que a partir dels anys setanta el consagrà com una de les primeres figures del  free-jazz , sempre en petites formacions o en solo Conjugant una energia i un virtuosisme…

En la seva joventut formà part de grups artístics radicals, motiu pel qual li fou vetat l’ingrés en escoles oficials de l’antiga República Democràtica Alemanya, i hagué de guanyar-se la vida amb oficis diversos, que compaginà amb la pràctica artística Amb motiu de la seva candidatura al sindicat d’artistes que també li fou refusada adoptà el pseudònim d’A R Penck 1966, que utilitzà juntament amb d’altres Vigilat i perseguit per la STASI, les seves obres foren confiscades i destruïdes, sobretot des del 1975, quan guanyà el premi Will Grohmann de l’Acadèmia d’Art de Berlín Occidental El 1980…

El 1965 es traslladà a Nova York, on es consolidà amb l’únic disc del grup The Free Spirits 1966 i amb la seva collaboració amb el vibrafonista Gary Burton 1967 Sobre una base de jazz incorporà elements de rock , country , free-jazz , pop i altres músiques, combinacions que donarien lloc al gènere conegut amb el nom de fusió , i que té una fita en l’àlbum Spaces 1970, interpretat pel mateix Coryell, el també guitarrista John McLaughlin i el pianista Chick Corea Entre el 1972 i el 1975 encapçalà el grup The Eleventh House, un dels més…

Encara infant, la seva família es traslladà a Brooklyn Nova York Estudià percussió a la Manhattan School of Music i debutà professionalment el 1942 Seguidor, en un principi, del bateria Kenny Clarke, es convertí, juntament amb Art Blakey, en el més destacat percussionista bop Acompanyà C Parker 1945-53, a més de M Davis, D Gillespie i B Powell, entre d’altres El quintet amb el trompeta Clifford Brown 1954-56, en el qual s’incorporà posteriorment el saxofonista Sonny Rollins , tingué una gran repercussió per les seves innovacions rítmiques i melòdiques Clifford Brown & Max Roach , 1954…

A setze anys s’inicià en el clarinet, instrument que més tard canvià pel saxòfon tenor Estudià música a la Universitat de Nova York, cursos que compaginà amb la interpretació en una orquestra local Després de collaborar breument amb Horace Silver i Maynard Ferguson, entre el 1959, any que enregistrà Introducing Wayne Shorter , i el 1963 formà part de Jazz Messengers Durant els sis anys següents treballà al costat de Miles Davis  entre el 1964 i el 1970 Aquests anys enregistrà com a líder alguns àlbums per al segell Blue Note, que han esdevingut clàssics d’un estil de transició…

Aprengué clarinet i saxo alt a l’escola Amb aquest últim instrument s’introduí professionalment a Filadèlfia Per a la seva primera feina important, amb Eddie Cleanhead Vinson 1947-48, s’inicià en el saxo tenor El 1949 treballà amb Dizzy Gillespie, i el 1952 amb Earl Bostic i Johnny Hodges, una de les seves influències primerenques Inicià la carrera com a solista el 1955, any que ingressà al quintet de Miles Davis, quan aquest autor entrava en la seva etapa més creativa Durant els següents cinc anys, ultra actuar amb Davis i un temps amb Thelonious Sphere Monk, es dedicà intensament a gravar…