Resultats de la cerca
Es mostren 16 resultats
La Antorcha
Revista en castellà editada a Barcelona (1848-50), dirigida i feta per Marià Cubí; fou la publicació més important de l’escola de frenologia catalana.
Tingué una intenció reformista moderada en molts aspectes, des dels socials fins als ortogràfics Entre els seus collaboradors cal esmentar Narcís Gay i Beyà i Joan Llach i Soliva
psicologia
Psicologia
Ciència que estudia la constitució, el comportament i els estats de consciència de la persona humana, considerada individualment o bé, i àdhuc alhora, com a membre d’un grup social; per tal de diferenciar-la de la psicologia animal, hom en diu també psicologia humana.
Bé que l’exigència de cientificitat no ha estat mai absent en els estudis de la psicologia més antiga Alcmèon de Crotona n’és testimoni, com també ho és Aristòtil mateix, malgrat la seva responsabilitat en el fet que durant els segles restessin oblidades les aportacions de l’anterior sobre el paper del cervell com a centre del pensament, hom pot distingir clarament, en la història de la psicologia, dues èpoques -sovint anomenades clàssica i científica-, diferenciables tant pel contingut com, sobretot, pel mètode d’aquesta ciència La…
filosofia catalana
Façana de la Universitat de Cervera, important centre de la filosofia catalana dels segles XVIII i XIX
© Arxiu Fototeca.cat
Filosofia
Línia de pensament desenvolupada pels filòsofs dels Països Catalans.
La filosofia catalana mostrà, des dels seus primers passos, una clara vocació europea, que l’ha duta, d’una banda, a experimentar una gran sensibilitat pels corrents ideològics universals, i, d’altra banda, a projectar-hi, en els moments més puixants, el fruit de la seva labor creadora És ben natural que ambdós aspectes s’hagin manifestat diversament, al llarg del temps, d’acord amb les vicissituds històriques Hi ha, però, uns trets constants que, malgrat les excepcions, caracteritzen el pensament filosòfic català i que consisteixen, més que en l’adopció d’unes determinades posicions…
Breu història de la medicina
La paleopatologia i l’escassetat de dades La humanitat té més d’un milió d’anys d’antiguitat, però, de tot aquest temps, en sabem ben poca cosa De fet, de més del 99% d’aquest període no hi ha dades "històriques" Per tant, la informació general de què disposem és molt reduïda Pel que fa a la medicina, podem tenir una idea aproximada de les malalties que afectaven els nostres avantpassats llunyans, però no en sabem res dels mètodes de guariment Hi ha molt poques restes humanes amb manifestacions de patologia, i la major part de les que es troben són només lesions traumàtiques En l’estat actual…
medicina
Medicina
Ciència i art que comprenen l’estudi de l’home sa i de l’home malalt i dels mitjans de prevenir i de guarir les malalties, així com la tècnica d’aplicar-los.
L’estudi de l’home sa comporta el de les seves estructures macroscòpiques anatomia i microscòpiques histologia i el de les seves funcions orgàniques fisiologia i mentals psicologia L’estudi de l’home malalt comprèn tres etapes en primer lloc, l’observació de les anomalies que presenta, seguida de l’intent d’agrupar-les, de coordinar-les i de fixar-ne l’evolució simptomatologia en segon lloc, l’enregistrament de les lesions que hom troba en els òrgans, seguit de l’intent d’identificar-ne llur expressió durant la vida anatomia patològica i, finalment, la determinació de les…
La regulació de l'organisme
El paper del sistema nerviós El sistema nerviós té un paper cabdal en l’organisme Regula tant la vida vegetativa, és a dir, les funcions vitals com la respiració, la circulació o la digestió, com la vida de relació, això és, tot allò que ens relaciona amb el món exterior ja sigui de manera concreta percepció d’estímuls o de moviment, per exemple o bé a través de mecanismes més elaborats i abstractes com el pensament, la consciència, l’afecte o la memòria Per acomplir tasques tan vastes i complexes, les cèllules i els òrgans del sistema nerviós tenen una organització i un funcionament del tot…