Resultats de la cerca

S’inicià en el periodisme esportiu amb l’hoquei sobre patins, però s’especialitzà en el futbol Treballà per al diari As 1970-76, a Barcelona, i La Vanguardia 1976-96, i cobrí les Copes del Món de futbol d’Espanya 1982, Mèxic 1986 i Itàlia 1990 S’incorporà al FC Barcelona 1996-10, on creà un departament d’investigació de mercats de futbol Collaborà amb tots els entrenadors del primer equip blaugrana i incorporà l’edició en vídeo com a protocol de treball en la tasca d’entrenament El 2003 obtingué el títol d’entrenador de futbol Des del 2010 és professor de noves tecnologies i direcció d’equips…

Era editat per l’empresa Editorial Don Balón SA i tenia la redacció a Barcelona Especialitzat en futbol de l’àmbit estatal i també internacional, durant més de tres dècades es convertí en un referent per als aficionats no solament de l’Estat espanyol, sinó també d’altres països Rogelio Rengel Mercadé n’era el propietari i fou dirigit per Mercedes Milá, Juan Manuel Martínez, Juan Pedro Martínez Díaz i Antoni Casals, entre d’altres Antonio Hernáez, Andreu Astruells i Miquel Rico en foren directors executius, i José María García, Josep Maria Casanovas i Juan José González, editors Des del 1989…

D’extracció humil, contribuí al desenvolupament del futbol a la ciutat de Girona Com a jugador, destacà per les seves qualitats físiques —alt, robust, amb un xut potentíssim— i esdevingué un ídol al Camp de Mart de la Devesa, formant tàndem defensiu amb Carles Bellsolà Debutà amb catorze anys amb l’Strong i fou una peça central de la primera selecció local, la UD Gironina, en el primer intent de competir en el campionat regular 1915 Es retirà de la pràctica activa amb la UD Girona, poc abans de la fundació del Girona FC el 1930 També excellí en el llançament de pes, com a primer recordista…

Collaborà a Fatty 1919, setmanari infantil, i fou director del popular setmanari esportiu i humorístic Xut 1922, on signà amb el pseudònim de Duvinyals , que emprà també en alguna comèdia de tema futbolístic Com a autor teatral s’inicià amb peces de caire patriòtic com El timbaler del Bruc 1921 i Corpus 1925, però aviat derivà cap a dos gèneres de consum, el vodevil i el melodrama, i fou un assidu subministrador de peces per al repertori de Josep Santpere La florista de la Rambla 1928, La lleona 1929, La pubilla de l’hostal 1929, La reina ha relliscat 1932, i més tard El dret a…

S’inicià a l’Artiguense i passà al juvenil del Futbol Club Barcelona, amb el qual fou dos cops campió d’Espanya 1974, 1975 L’estiu del 1975 entrà a formar part del Barcelona Atlètic, i a l’abril del 1976 debutà oficialment amb el primer equip 1976-86 Jugava de migcampista i més endavant alternà aquesta posició amb la de lateral Arribà a ser capità de l’equip els anys vuitanta Guanyà una Lliga 1985, tres Copes del Rei 1978, 1981, 1983, dues Recopes d’Europa 1979, 1982, dues Copes de la Lliga 1983, 1986 i una Supercopa d’Espanya 1983 Disputà 424 partits i marcà 20 gols, un dels quals a la final…

Es formà en mim i pantomima a l’escola de teatre El Timbal i a l’Institut del Teatre de Barcelona 1979-80 i els anys 1982-84 estudià a l’École Internationale de Théâtre Jacques Lecoq de París, centre on fou professor l’any 2000 El 1979 creà el grup de teatre infantil La Tussa Després d’actuar en diverses companyies, com ara El Tricicle, La Trinca o L’Estaquirot, el 1985 fundà la Compagnie DramBakus, a partir de la qual es feu un lloc en el món teatral català amb interpretacions i espectacles caracteritzats per l’humor i el virtuosisme interpretatiu, en els quals sobresurten les imitacions de…

Rosalía, juntament amb J Balvin, va rebre el premi MTV al millor videoclip de música llatina i a la millor coreografia per la cançó © MTV Rosalía, Rosalía i Rosalía Si el 2018 podia haver-hi algun dubte sobre quina va ser la nau capitana de la cultura catalana a l’exterior, l’any 2019 va dissipar totes les possibles incerteses Rosalia Vila, coneguda artísticament com a Rosalía , es va consolidar com la catalana més universal del moment de manera incontestable Al març va publicar el megaèxit Con altura , un homenatge al reggaeton que es va convertir en el segon videoclip més reproduït del 2019…

L’editor d’art té massa sovint tendència a considerar que el que produeix és només un llibre illustrat en el qual la veritable incidència sobre el públic la tenen les illustracions com si d’alguna manera el text fos sempre substituïble, o com si ningú no se l’hagués de llegir mai Això produeix un canvi de tracte sensible per part de l’editor entre les fotografies, els fotògrafs i els arxius fotogràfics, d’una banda, i l’historiador de l’art, de l’altra Sovint es fan llibres més per mirar que per llegir En moltes circumstàncies, aquesta tendència va encara més lluny, fins a considerar l’…

Els cicles dels antics calendaris cèltic, jueu i romà vinculen d’una manera sàvia el temps mític amb el quotidià, els esdeveniments sobrenaturals amb la successió natural del temps, les celebracions religioses amb les derivades dels treballs Així, la festa cèltica de Samuhin, relacionada amb el record i la presència dels morts, i semblantment les Saturnals romanes –Saturn havia estat originàriament el déu de les llavors, que va ensenyar als humans a sembrar–, se situen en el temps de la sembra, en el qual les llavors es colguen o s’enterren en la terra llaurada Calendari de festes majors Les…