Resultats de la cerca
Es mostren 34 resultats
membrana cel·lulòsica
Botànica
Embolcall extern, més o menys rígid i gruixut, propi de les cèl·lules vegetals típiques.
És present a quasi totes les plantes, a excepció d’algunes flagellades, d’alguns fongs inferiors i, en general, de les zoòspores i els gàmetes La composició química de la membrana cellulòsica és molt constant, a excepció dels fongs i de molts bacteris els components majoritaris són la cellulosa i les substàncies pèctiques, juntament amb altres polisacàrids menys abundants, com l’hemicellulosa, les gomes, els mucílags i els àcids poliurònics En els fongs el component principal és la quitina Els bacteris presenten una gran diversitat de composició, puix que, a més dels components esmentats, són…
dulcitol
Bioquímica
Polialcohol que s’obté per reducció de la galactosa.
És anomenat també galactitol
rafinosa
Bioquímica
Trisacàrid format per unitats de fructosa, glucosa i galactosa.
Es troba a la bleda-rave sucrera Pot ésser considerat com el galactòsid del sucre de canya
Tipus d’hidrats de carboni
Els hidrats de carboni consten d’una o més subunitats fonamentals, anomenades sacàrids , que són molècules que es caracteritzen perquè no poden ésser fraccionades pels ferments digestius Segons el nombre de sacàrids de què disposin, els hidrats de carboni es classifiquen bàsicament en monosacàrids, disacàrids i polisacàrids Els monosacàrids , que són els hidrats de carboni més senzills pel que fa a llur estructura, consten d’una sola molècula de sacàrid i, per tant, no són fraccionats pels ferments digestius Els monosacàrids poden disposar de 3 o més àtoms de carboni Tanmateix, els únics que…
rodofícies
Botànica
Classe de rodòfits integrada per algues pluricel·lulars de tal·lus filamentós o laminar, sovint d’estructura complexa i generalment de color vermellós.
Tenen plasts vermells rodoplasts , que contenen, a més de clorofilla i de carotens, ficoeritrina i ficocianina Les parets cellulars són recobertes de mucílags a base de galactosa geloses , alguns dels quals tenen aplicacions industrials Algunes espècies són incrustades de carbonat càlcic i tenen importància en la formació d’esculls corallins En alguns casos hi ha acumulació de iode en els ioducs , cèllules emmagatzemadores especialitzades Les cèllules reproductores mai no són mòbils La reproducció sexual és per carpogàmia , un tipus particular d’aplanogàmia El gametangi femení…
lactosa

Lactosa
Bioquímica
Disacàrid natural que per hidròlisi lliura d-galactosa i d-glucosa.
Sintetitzada a les glàndules mamàries, és present, com a única font natural coneguda, a la llet dels mamífers Quan la llet és fermentada per bacteris, com ara els lactobacils, es transforma en àcid làctic acidosi làctica És emprada en la preparació de llet polvoritzada per a lactants i malalts i com a excipient en la fabricació de comprimits
àcid múcic
Bioquímica
Àcid dicarboxílic derivat de la lactosa o de la galactosa per oxidació.
És un epímer de l’àcid sacàric Es presenta en forma de pólvores blanques que es descomponen a 255°C en ésser escalfades ràpidament És emprat per a substituir el bitartrat de potassi en la fabricació de granulats efervescents
arabinogalactana
Bioquímica
Designació genèrica dels poliòsids formats per unitats d’arabinosa i de galactosa.
Les arabinogalactanes extretes de certs làrixs polímers molt ramificats, de pes molecular 70 000-90 000, solubles en aigua són utilitzades industrialment com a dispersants i emulsionants
galactosèmia
Patologia humana
Malaltia hereditària recessiva que afecta els nadons i és deguda a la manca d’un enzim (la galactosa-1-fosfaturidil-transferasa), la qual cosa fa que la galactosa no es converteixi en glucosa.
Provoca retard en el creixement i retard mental, a més d’altres símptomes i inclusivament la mort si no és detectada a temps El tractament d’aquesta malaltia consisteix a suprimir la llet de la dieta