Resultats de la cerca

La grandesa d’Espanya, unida al títol, fou reconeguda, el 1520, al seu fill i segon marquès, Luis El tercer marquès, Juan Fernández Manrique de Lara , fou lloctinent de Catalunya 1543-53 En morir el setè marquès 1662 el títol passà, com a resultat d’un plet, als Silva per un altre plet 1712 fou adjudicat als López-Pacheco, marquesos de Villena Posteriorment, i a base d’enllaços matrimonials, el títol recaigué en els ducs de Medinasidonia Actualment el posseeixen els Travesedo

Vida Filla de l’economista i tinent alcalde de Barcelona, Lluc Beltran i Flórez, cursà estudis de dret mentre es formava com a actriu a l’Escola d’Art Dramàtic Adrià Gual i actuava en el Teatre Espanyol Universitari o en el grup de l’Institut Nord-americà, amb Mario Gas i Carles Velat Marxà a París durant el maig del 1968 feu dos curts en cooperativa i teatre experimental Substituí Serena Vergano com a Charlotte Corday a Marat-Sade , dirigida per Adolfo Marsillach, i Gemma Cuervo en la sartriana Porta tancada Amb el nom d’Emma Silva o Emma Peiró, Carles Duran l’escollí per a interpretar un…

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Alfonso Balcázar Barcelona ARGUMENT L’obra teatral homònima 1954 de Josep Maria de Sagarra GUIÓ Juli Coll, TDemicheli FOTOGRAFIA Georges Perinal Eastmancolor, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Pedro Schild MUNTATGE Joan Pallejà MÚSICA Isidro BMaiztegui INTERPRETACIÓ Arturo de Córdova Dr Enrique Molinos, Amparo Rivelles Isabel, José María Rodero Ernesto, Yolanda Valera l’amant Adela, Ramon Martori el pare Aguilar, Mercedes Monterrey Olympia, Camino Delgado Carmen, Jesús Puche DrLanuz ESTRENA Madrid, 24121956, Barcelona, 09011957 en català, 31081981 Sinopsi…

Debutà a Memorias de Leticia Valle 1979, de Miguel Ángel Rivas Els anys vuitanta actuà, entre d’altres, sota la direcció de José Luis Garci Sesión continua , 1984, José Luis Borau Tata mía , 1986 i Isabel Coixet Demasiado viejo para morir joven , 1988 Consolidà la seva carrera a partir de la dècada de 1990 amb Julio Medem Vacas , 1991  La ardilla roja , 1993, i Tierra , 1996, premis Ondas de cinema 1996 i Fotogramas de Plata 1997, Juan Estelrich Jr La vida láctea , 1992 i Pintadas , 1996, Manuel Iborra Orquesta Club Virginia , 1992, Rosa Vergés Souvenir , 1994, Pilar Miró El perro del…

Debutà a tretze anys en un episodi de la sèrie de televisió La huella del crimen  i dos anys més tard al cinema en El orden cómico 1985, d’Álvaro Forqué Aviat esdevingué una de les principals actrius del cinema espanyol De la seva nombrosa filmografia hom pot esmentar El año de las luces 1986, de Fernando Trueba 27 horas 1986, de Montxo Armendáriz El sueño de Tánger 1987, de Ricardo Franco Soldadito español 1988, d’Antonio Giménez-Rico Sinatra 1988, de Francesc Betriu El juego más divertido 1988, d’Emilio Martínez Lázaro Amantes 1991, premi Ondas, de Vicenç Aranda Belle Époque  1992, de…

Abandonà la feina de mecànic cap a vint anys per dedicar-se a la interpretació S’inicià en el teatre d’aficionats i, a partir del 1962, es professionalitzà Debutà en el cinema el 1965 en La familia y uno más , de Fernando Palacios i, fins al darrer franquisme fou un dels principals intèrprets de comèdia espanyola, junt amb Alfredo Landa i d’altres, sota la direcció de realitzadors com Pedro Lazaga La ciudad no es para mí , 1967 Vente a Alemania Pepe , 1971 o Roberto Bodegas Vida conyugal sana , 1973, premi Sant Jordi 1974 Des de la segona meitat dels anys setanta abandonà aquest gènere en…

Debutà el 1957 amb un muntatge teatral de Tot esperant Godot , i durant molts anys alternà els escenaris amb la televisió De la seva llarga trajectòria teatral destaquen les obres  El lector por horas , de Josep Sanchis Sinisterra, estrenada el 1999 el Teatre Nacional de Catalunya amb direcció de José Luis García Sánchez i per la qual fou guardonat amb el premi Max i el Fotogramas de Plata com a millor actor, i el monòleg La lengua madre , escrit per Juan José Millás, i que representà entre el 2012 i el 2014 A la televisió protagonitzà, entre d’altres, la sèrie  Los hombres de Paco  2005-10…

Vida S’inicià al teatre amateur a tretze anys Es matriculà a l’Institut del Teatre, on participà en el grup Cátaros, si bé l’abandonà al primer curs quan se li presentà una substitució a La noche de los asesinos 1968 al costat de Juan Diego i Emma Cohen S’installà a Madrid i treballà en dues obres d’Ana Diosdado Olvida los tambores i Usted también podrá disfrutar de ella A la dècada del 1970 combinà teatre, televisió, doblatge posant la veu a Diane Keaton o Leslie Ann Warren i cinema en debutar en petits papers en films com A un Dios desconocido 1977, Jaime Chávarri i El crimen de Cuenca…

Vida Fill del crític Tomás G Larraya i germà d’ Aurelio , estudià dibuix, pintura i escultura a l’Escola Superior de Belles Arts de Barcelona S’inicià com a auxiliar de muntatge amb Francesc Marín en Julieta y Romeo 1940, Josep Maria Castellví A partir del 1942 s’incorporà a No-Do i un any després ja treballà com a segon operador en Don Joan de Serrallonga Don Juan de Serrallonga , 1948, Ricard Gascon El 1949 muntà amb l’operador Ricard Albiñana un laboratori fotogràfic i l’any següent dirigí la fotografia d’ El señorito Octavio Jerónimo Mihura amb Georges Perinal i en solitari la d’ El…

Vida Estudià arts plàstiques a l’Escola Massana i treballà com a actriu de fotonovelles a catorze anys debutà en els programes televisius Burbujas  i Nuestro amigo el libro  i professionalment en el teatre amb El mago de Oz Es graduà a l’Institut del Teatre i a l’Estudi d’Actors Cinematogràfics de Barcelona, i es donà a conèixer amb El último sábado 1966, Pere Balañà i altres títols comercials gràcies a la seva fotogènia Amb la popularitat que li donà el programa Aplausos , les representacions a Estudio 1  o les sèries com La huella del crimen i Régimen abierto , aprofità el filó de la…