Resultats de la cerca

Hom empra fonamentalment dos tipus de gravímetres els dinàmics i els estàtics Els primers es basen en la mesura del període d’oscillació d’una massa oscillant sotmesa a la força de la gravetat i a una altra força o parell antagònics Els segons, que són els més emprats, es basen en la mesura de la posició d’equilibri d’una massa sotmesa a la força de la gravetat i a una altra força o parell antagònics

Per tal d’establir les lleis del pèndol, hom ha idealitzat l’anomenat pèndol simple o matemàtic , que consisteix en un punt material que penja d’un fil inextensible i sense pes, fixat en un punt immòbil Per a oscillacions de petita amplitud en què sin ϕ ≈ϕ ϕ és l’angle que forma el fil del pèndol en un moment determinat amb la seva posició vertical, el moviment del pèndol satisfà l’equació diferencial d 2 x/dt 2 Y - g/l x , en què x és l’elongació, t el temps, g l’acceleració de la gravetat i l la longitud del pèndol Aquesta equació, que és independent de la massa, no és més que…

L’expressió teòrica és g = g e 1 + 5ω 2 a /2 g e - e sin 2 φ, on g e és el valor de la gravetat a l’equador, a és el semieix major equatorial de l’ellipsoide de referència, e és la seva ellipticitat i w és la velocitat angular de la Terra El valor numèric és donat per l’expressió g = 978,049 1-0,0052884 sin 2 φ, on hom ha pres com a ellipsoide de referència un d’aplatament 1/297

També s’usa com a mesura de l’estabilitat vertical de l’aigua el valor de la freqüència de Brunt-Väisälä N, sent N 2 = g E , on g és la gravetat

Si el projectil es mogués en el buit, la combinació de la força adquirida en el canó i de la força de la gravetat faria que la trajectòria fos una paràbola En moure's en l’atmosfera, però, apareixen altres forces, com ara la resistència a l’avanç, la resultant de les interaccions de l’aire i del projectil, amb el seu moviment de rotació sobre el seu eix longitudinal, i les degudes a altres factors, especialment el vent En artilleria, on té un interès especial l’estudi de la trajectòria, els elements característics són, ultra la peça i l’objectiu, el pla de tir que és el pla que…

El tripulants d’una astronau entren en l’estat d’apesantor a la fi de la fase propulsada i romanen en aquest estat durant tota la trajectòria orbital fins a l’instant en què actuen de nou els propulsors per maniobrar accelerant o frenant, o en què la nau queda sotmesa al fregament aerodinàmic en retornar a l’atmosfera L’estat d’apesantor és tolerat durant uns quants mesos per l’home degudament entrenat, a qui produeix alteracions fisiològiques no gaire adverses A la Terra, els efectes de l’estat d’apesantor poden ésser estudiats, per breus períodes de temps, en dispositius de caiguda lliure o…

Si la Terra fos homogènia, la gravetat seria igual en tots els punts en no ésser-ho, hom mesura aquestes anomalies, que poden ésser positives o negatives, segons que estiguin per sobre o per sota del valor que teòricament li correspondria

Graduat en medicina per la Universitat de Barcelona 1949, realitzà estudis de postgraduat a França i Anglaterra Residí als EUA des del 1957, on estudià matemàtiques a la Universitat de Michigan i fou professor de fisiologia i medicina de la rehabilitació de 1960 a 1999 al Baylor College of Medicine de Houston, i de ciències matemàtiques, des del 1970, a la Rice University Houston Les seves recerques se centraren en la fisiologia de l’exercici i de l’espai collaborà en la preparació de la primera missió tripulada de la NASA, la medicina de la rehabilitació i les aplicacions informàtiques a la…

Postula que el moment d’inèrcia d’un cos de massa m respecte a un eix que és a una distància d del centre de gravetat del cos és igual al moment d’inèrcia respecte a un eix parallel a l’anterior i que passa pel centre de gravetat I o augmentat del moment d’inèrcia que tindria si tota la massa restés concentrada en el centre de gravetat Formalment hom l’escriu I = I o + md 2

Per a una mateixa substància, la relació entre el pes específic i la gravetat és l’acceleració de la gravetat