Resultats de la cerca

Durant la República, les colònies foren de diverses classes de ciutadans romans, originàriament establerts en algun lloc d’Itàlia, que foren les primeres llatines, d’origen o bé de gent amb dret llatí agràries, amb finalitats socials o econòmiques, com les de les reformes dels Gracs i militars, per tal d’establir-hi soldats veterans llicenciats Aquestes darreres, començades en temps de Sulla i més àmpliament en temps de Juli Cèsar, foren les generals durant l’època imperial A vegades, però, els emperadors donaren el dret de colònia, amb dret romà o llatí, a ciutats d’origen indígena, i així…

Hom distingia la Gàllia Cisalpina, entre els Alps i els Apenins, presa als etruscs pels gals i sotmesa al domini romà des del segle III aC, de la Gàllia Transalpina, que ocupava el territori entre l’Atlàntic, el Rin, els Alps, la Mediterrània i els Pirineus i era habitada per diverses branques de pobles cèltics, amb barreja d’ibers i lígurs al sud Vers la fi del segle II aC els romans n'ocuparen la part sud, que rebé els noms de Provincia i de Gàllia Narbonesa durant l’Imperi i fou definitivament estructurada el 120 aC El 58 aC Cèsar començà la conquesta de la Gàllia independent anomenà el…

Abans del segle X, hom sap poca cosa dels orígens del cant bizantí Sembla cert que rebé una influència important de la tradició musical litúrgica siríaca i palestinenca i, certament, no és pas la continuació de l’antiga música grega Fora dels salms o altres texts bíblics, les primeres mostres de peces de cant, de composició eclesiàstica, foren els troparis Molts d’aquests tenien una melodia pròpia, sobre la qual eren cantats tots els altres En una sèrie de troparis, o himne, el primer tropari o estrofa és dit είφμόσ ‘sèrie’ o ‘lligam’ i és el que dóna la melodia dels troparis o estrofes que…

Poden ésser considerats els creadors de la lírica romana Mostraren predilecció sobretot pels arguments mitològics carmina docta i per les fantasies nugae A partir d’ells, hom anomena neóteroi els poetes joves que, formant grup o escola, pretenen d’introduir innovacions en el llenguatge, en la forma o en el fons de l’expressió poètica

Situació Aspecte interior de la nau ensorrada i amb el campanar adossat al mur de ponent ECSA - JA Adell Les runes de l’església de Santa Maria de Remolins es troben uns 200 m a llevant de la casa de Remolins, al S del castell de Valldarques, del qual el separa la vall del riu que forma l’engorjat de Valldarques Mapa 34-12291 Situació 31TCG542672 Per anar-hi cal agafar la pista que des de la carretera de Coll de Nargó a Isona, al lloc de la casa dels Vilars de Valldarques, porta a Valldarques En arribar al fons de la vall, a uns 500 m de Valldarques, cal no prendre la desviado cap a l’…

El fenomen dels mancusos constitueix una de les proves més clares de la influència exercida pel món andalusí sobre l’economia i la societat catalanes dels voltants de l’any 1000 L’origen del mot mancusus ha estat objecte de nombrosos estudis per part d’historiadors i numismàtics Avui s’admet, seguint els treballs de Claude Cahen, que el terme deriva del participi passat àrab manqūš , del verb naqaša gravar Segons aquest autor, el verb i el seu participi passat haurien estat aplicats als dinars encunyats a partir de la reforma monetària feta pel califa ʿAbd al-Malik, l’any 694, per tal de…

L’ostracisme no comportava pèrdua o confiscació de béns i, en aquest sentit, era més una mesura de caràcter policíac que no pas una pena o una condemna a l’exili La votació que el decretava era popular i, en certa manera, democràtica a l’assemblea popular, els participants escrivien damunt de fragments de terrissa o óstraka óstrakon el nom de la persona que l’havia de sofrir i els dipositaven a l’hora de la votació Fou instituït, sembla, en temps de Clístenes 510 aC, però no fou aplicat abans del 487 aC

Escudella amb orelles, pintada amb color daurat, decorada amb la tècnica del pinzell pinta Es tracta d’una producció del centre de Vilafranca del Penedès datable vers mitjan segle XVI Vinseum, Vilafranca del Penedès, núm inv 6954 Durant els segles XIV i XV l’obra daurada que es consumia a Catalunya procedia, majoritàriament, del nucli format per Paterna i Manises És possible que des de mitjan segle XV s’iniciés a Barcelona, de la mà dels germans Jaume i Pere Ximeno, l’elaboració de pisa daurada, però difícilment es podrà demostrar mai sense les anàlisis de pastes que corroborin aquesta…

Els canvis primers i essencials en la indumentària dels catalans al llarg del segle XIX van ser conseqüència de la revolució industrial, que incidí directament en la indústria tèxtil Es va tendir a desplaçar les fibres i les manufactures tradicionals, com els llenços i les sedes, en favor dels teixits nous, més barats i assequibles, com els estampats de cotó L’ús de la màquina de cosir es generalitzà pels volts del 1870, i s’inicià la gran època de la modisteria domèstica Fou també l’edat d’or de les populars revistes illustrades, amb figurins i làmines de moda I tot plegat, en uns anys en…