Resultats de la cerca
Es mostren 45 resultats
Polònia 2013
Estat
Polònia va continuar sent l’únic país membre de la UE que ha evitat la recessió des de l’inici de la crisi el 2008, i l’economia polonesa va continuar creixent, malgrat que a un ritme inferior als anys anteriors Aquesta desacceleració va ser motivada, principalment, per la debilitat del consum intern, l’elevada taxa d’atur, que se situa en el 13%, la caiguda de la inversió pública i les polítiques d’ajust fiscal, que han afectat principalment la classe mitjana del país La taxa de pobresa es va mantenir elevada, prop del 27% de la població, amb una pobresa infantil superior al 29% Durant l’any…
Jegor Timurovič Gajdar
Política
Polític i economista rus.
Net d’un destacat oficial de l’Exèrcit Roig esdevingut escriptor de renom i fill d’un oficial de la marina soviètica, el 1978 es graduà en economia Afiliat al PCUS el 1980, ocupà càrrecs en diverses institucions econòmiques i fou editor de la secció d’economia de Kommunist , influent periòdic oficialista El 1991 abandonà el Partit Comunista i, sota la presidència de Boris Jelcin , fou primer vicepresident del govern novembre-febrer 1991, ministre d’economia novembre de 1991 - abril de 1992 i primer ministre en funcions de juny al desembre de 1992, càrrec que hagué de cedir a Viktor…
Carlos Andrés Pérez Rodríguez
Política
Polític veneçolà.
Membre del Partido Democrático Nacional des del 1938 a partir del 1941, Acción Democrática , el 1945 interrompé els estudis de dret en ser nomenat secretari personal del president Rómulo Betancourt y Bello Diputat a l’Assemblea de l’estat de Táchira 1946 i al Parlament 1947, en ser enderrocat el Govern de Rómulo Gallegos , el dictador Marcos Pérez Jiménez l’empresonà 1949 i l’obligà a exiliar-se, bé que tornà clandestinament a Veneçuela Restablert el sistema democràtic 1958, el 1960 fou nomenat ministre de l’Interior i combaté la guerrilla procubana A l’oposició durant els governs de Raúl…
Giulio Raimondo Mazzarino
Giulio Raimondo Mazzarino pintat per Philippe de Champaigne (segle XVII)
© Fototeca.cat
Història
Governant francès, d’origen italià.
Serví l’exèrcit papal, però molt aviat es decantà vers la diplomàcia Secretari dels legats pontificis de la Valtellina, Ferrara i Milà, actiu intrigant en el conflicte per la successió de Màntua 1628-30 i negociador de la pau de Cherasco 1631, féu coneixença de Richelieu, que, adonant-se dels seus dots polítics, el protegí decididament i l’introduí a la cort de França Nunci extraordinari a París 1635 i padrí de Lluís XIV, s’establí a França el 1640, on fou creat cardenal 1641 i ministre d’estat En morir Richelieu, restà com a cap del consell, formà part del consell de regència…
Haití 2017
Estat
El país va viure un procés electoral molt complicat que va durar gairebé dos anys Els resultats de les eleccions celebrades al 2015 van ser rebutjats per diferents grups polítics, que van aconseguir que fossin anullades La situació no es va redreçar fins a finals del 2016, quan es van celebrar noves eleccions que van donar el triomf a Jovenel Moïse, del PHTK, el qual va assumir la presidència el gener del 2017 Les primeres mesures del Govern van anar encaminades a redreçar les finances públiques, i això es va traduir en un seguit d’actuacions polítiques força impopulars augment…
Lo Rat-Penat
Entitat fundada a València el 1878 per iniciativa de Carmel Navarro i Llombart, amb la finalitat de promoure tota mena d’activitats culturals que impulsessin la difusió de les idees de la Renaixença al País Valencià.
Projectada com a institució suprapolítica i patriòtica, aviat fou controlada per la burgesia de València, a través d’alguns escriptors conservadors T Llorente i Olivares, J Labaila, R Ferrer i Bigné, C Amorós, L Trènor, Ruiz de Lihory, etc , els quals hi imposaren uns trets decisius refús a la politització de les reivindicacions valencianes, espanyolisme monàrquic, primacia de la poesia sobre qualsevol altre gènere literari, etc que inutilitzaren el projecte del fundador Això provocà, primer, algunes escissions l'Oronella , 1888 València Nova , 1904 i, al capdavall, l’allunyament d’àmplies…
Napoleó III
Història
Nebot de Napoleó I, president de la Segona República Francesa (1850-52) i emperador dels francesos (1852-70).
Fill de Lluís I d’Holanda i d’Hortènsia de Beauharnais Passà la infantesa a Suïssa Tingué contactes amb el carbonarisme italià i el 1831 prengué part en la insurrecció dels Estats Pontificis Des del 1832 es considerà únic pretendent bonapartista i començà un actiu propagandisme que el portà, el 1836, a l’exili, després d’haver intentat de fer insurreccionar la guarnició d’Estrasburg El 1840 intentà de prendre Bolonya i fou empresonat, bé que pogué passar 1846 a Anglaterra La Revolució del 1848 li permeté de tornar a França Elegit diputat a l’Assemblea Constituent, emprengué una campanya…
Austràlia 2012
Estat
En política exterior, el país va observar l'emergència de la Xina i la seva presa de posicions al Pacífic, de la qual es va beneficiar gràcies al consum voraç de primeres matèries minerals Al mateix temps, Canberra va tenir un paper central en l'estratègia nord-americana de retornar al Pacífic, estratègia amb un marcat perfil militar ambdós països són socis en defensa, i que encara perviu a l'Afganistan, malgrat que la primera ministra, Julia Gillard, va anunciar a l'abril que aquest país es retiraria del conflicte al final del 2013, un any abans del que s'havia previst inicialment En…
Eslovàquia 2012
Estat
Robert Fico, líder del partit socialdemòcrata eslovac, va guanyar les eleccions anticipades legislatives per majoria absoluta © Consell d'Europa Al final del desembre del 2011, un periodista canadenc resident a Eslovàquia va treure a la llum l'informe Gorilla del servei secret eslovac, que afectava directament gran part de l'elit política, econòmica i judicial del país Es tracta d'un dossier que mostra la corrupció imperant entre els anys 1998 i 2006, amb gravacions de destacades personalitats econòmiques, empresarials i polítiques de l'època Jirko Malchárek, ministre d'Economia sota el…
La política pitiüsa
La societat pitiüsa del tombant del segle XX està marcada per una tendència irrefrenable cap al monocultiu econòmic El sector serveis, és a dir, l’oferta turística i l’ampla gamma d’oferta complementària, ocupen aproximadament el 82% de l’activitat econòmica insular, per sobre de la mitjana balear Durant la dècada dels noranta es consolidà el caràcter altament estacional del turisme, que es concentra els mesos de juliol i agost, tot i els esforços dels responsables polítics per introduir propostes desestacionalitzadores Una de les característiques fonamentals de l’oferta turística,…