Resultats de la cerca

La meitat del territori és coberta de vegetació espontània matollar o improductiva, mentre l’agricultura es divideix en parts iguals entre el regadiu i el secà unes 300 ha cadascun els principals conreus de regadiu són el taronger, que ha substituït el tradicional conreu de l’arròs, i les hortalisses Els de secà són garrofers, oliveres i vinya Hi ha bestiar oví i hom practica l’apicultura La població conegué una forta expansió al llarg del s XIX i fins el 1930, s’estabilitzà després i minvà en 1960-90 El poble 426 h agl 2006, sallentins 88 m alt és a la riba esquerra del riu…

El terme s’estén pels vessants de la serra de Sant Cristòfol, al N, fins a la rambla Carbonera, límit amb els termes d’Ares del Maestrat i d’Albocàsser al S, fins a la rambla dels Estrets o riu del Molinell, límit amb els de Culla i de la Torre d’en Besora Tres quartes parts del terme són de garriga i muntanya improductiva Al secà hom conrea 345 ha, dedicades a cereals i ametllers, mentre que el regadiu n'ocupa només 6 El 73% de la població activa treballa en el sector primari El poble 149 h 2006, vilarencs 668 m alt és situat damunt la serra de Sant Cristòfol, a la dreta de la…

El seu terme municipal és molt reduït, estès a la dreta del Palància, entre els de Sogorb que gairebé l’envolta i de Castellnou Cinquanta hectàrees són dedicades a conreus de regadiu, principalment arbres fruiters, i 3 ha al secà hi ha 3 ha de muntanya improductiva La superfície mitjana per explotació és de 0,5 ha Les terres són treballades en règim d’explotació directa El 50% de la població activa treballa en la indústria El poble , que agrupa tota la població del municipi684 h 2006, és situat a 300 m alt, a la plana regada de la dreta del Palància, sobre el límit mateix amb el…

El 1977 li han estat annexats els municipis del Bellestar de la Tinença, el Boixar, Coratxà i Fredes L’antic terme és dividit en dues parts la principal, al voltant del poble, que ocupa la petita conca alta del riu de la Pobla nom que ací té el riu de la Sénia, entre el tossal Gros al N i la pena de Bel al S el sector de Malagraner i del Molí de l’Abat és separat del sector principal pel terme de Bellestar i correspon a les antigues propietats directes del monestir de Benifassà, on són enclavats aquest i les ruïnes del castell de Benifassà, que domina el monestir des del cim del turó de Santa…

El sector de ponent és accidentat pels contraforts orientals del massís de Penyagolosa roques Negres 578 m alt, coll de la Bassa 505 m alt, serra del Bovalar 638 m alt i sector oriental de la serra de la Creu 778 m El sector de llevant, més pla, s’estén al llarg de la riba dreta de la rambla de la Viuda límit amb el terme de la Vall d’Alba, a la Plana Alta, entre les confluències amb el riu de Montlleó límit amb el terme de Culla, a l’Alt Maestrat i amb el barranc de les Olles límit amb el terme de Costur Al sector oriental hi ha 2200 ha de muntanya improductiva i 200 ha de bosc…

El terme té dos sectors diferents el més important en valor agrícola, i que forma part del pla de l’Arc l’arc de Cabanes es troba al límit amb el terme de Cabanes de l’Arc, cap a ponent, i el segon, el pla de la Barona, separat per un cordó de turons puig de Beca, tossal Blanc, coll d’Alba, pla d’Albeà, tossal Roig, coll de la Bassa, forma un altre pla al llarg de la ribera esquerra de la rambla de la Viuda, on s’assenten el llogaret de la Barona i la caseria de la Pelejaneta amb el mas de la Pelejana Un 74% del territori 3 900 ha és dedicat a conreus de secà, especialment vinya i ametllers…

La part septentrional és ocupada per la vall del barranc de la Barcella, afluent del riu Cérvol, separada de la resta del terme que drena la rambla de Cervera pel massís muntanyós de la roca de la Barcella i de la mola del Murar El 65% de la superfície és de muntanya improductiva Hi ha 580 ha de pinedes i alzinars i 2280 ha de conreus de secà cereals, vinya, oliveres i ametllers L’horta ocupa 22 ha Hi ha 577 ha treballades en règim de parceria El 36% de la població activa treballa en l’agricultura i el 38% en la indústria Plaça de l'ajuntament de Xert © CIC-Moià La vila 839 h agl…

Mossèn Llàtzer és un individu que ha acomplert al llarg de la seva vida un procés d’espiritualització i alliberament seguint un itinerari ascètic de penitència i de recerca de la pau interior Però quan es trasllada des de la ciutat a Montmany, un poble de muntanya, la seva serenitat comença a esqueixar-se, a causa del caràcter primitiu dels seus feligresos, davant dels quals no obté mai resposta Així, l’entorn agrest, habitat per una massa informe de veïns rudes, aspres, immobilistes, subjectes a la natura i dominats per l’instint i l’impuls de les passions, xoca amb el seu tarannà amarat de…

Cal distingir dos tipus de balanç el balanç material, o pressupost material , en el qual hom tracta de preveure els recursos de què disposarà l’economia en un període determinat i els usos que podran tenir aquests recursos produïts Aquests recursos poden procedir dels estocs de períodes anteriors, de la producció corrent del període en qüestió i de les importacions llur utilització serà encaminada al consum del període, a la formació de nous estocs o d’equip productiu i a les exportacions Aquest tipus de balanç —com indica el seu nom— és expressat en unitats físiques quilograms, metres,…