Resultats de la cerca
Es mostren 42 resultats
Les estil·lades i amoroses lletres trameses per Bartomeu Sirlot a la sua senyora i per ella a ell
Literatura catalana
Relat epistolar breu, d’autor anònim valencià, publicat en plec solt al segle XVI.
Es tracta d’una paròdia de les epístoles cortesanes, protagonitzada per dos camperols de l’Horta valenciana que intercanvien quatre epístoles amoroses burlesques, dues cadascun Tot estrafent el galanteig cortesà amb unregistre ple de modismes i parèmies valencians rústics, els llauradors enamorats, Bartomeu i Bartomeua, es declaren sentiments amorosos abrandats, grotescos i procaços, fins que una infidelitat de l’home comportarà el ràpid fracàs de la relació i les ires i amenaces de Bartomeua Publicada segurament per primera vegada a València, a mitjan segle XVI, se’n coneixen…
apostasia
Dret canònic
Rebuig total de la fe cristiana després de rebut el baptisme.
A la Bíblia ja existeix aquest terme, en sentit politicoreligiós, i s’aplica a la infidelitat davant del Déu d’Israel Abandonar la pertinença a l’Església catòlica, conegut popularment com “esborrar-se del baptisme” o “donar-se de baixa de l’Església”, és un procediment llarg i, actualment, facilitat per les noves tecnologies, encara que no es pot apostatar virtualment, tot i que a la xarxa existeixen mòduls de cancellació de dades promoguts per algunes entitats, especialment d’ateus i agnòstics A l’Estat espanyol, l’Agència Espanyola de Protecció de Dades pot demanar a l’…
separació conjugal
Dret canònic
Dret processal
Suspensió de la vida conjugal sense ruptura del vincle, anomenada també divorci imperfecte o divorci no vincular.
Es caracteritza per la impossibilitat de contreure nou matrimoni, un cop declarada En el matrimoni canònic pot ésser de caràcter perpetu en cas d’adulteri d’un dels cònjuges i sempre que sigui cert, no consentit, causat ni condonat per l’altre, ni correspost per aquest amb la mateixa falta o temporal en cas d’afiliació d’un dels cònjuges a una religió acatòlica, d’educació acatòlica dels fills, de vida criminal o infamant, de perill greu, de dificultat greu en la vida comuna en aquest cas cal el bisbe com a mitjancer L’acció processal és demanada personalment per la part innocent…
El nocturno de Chopin
Cinematografia
Pel·lícula del 1915; ficció de 83 min., dirigida per Magí Murià i Torner [dir. art.], Fructuós Gelabert i Badiella [dir. tèc.].
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Barcinógrafo Barcelona ARGUMENT I GUIÓ Julio López de Castilla FOTOGRAFIA FGelabert blanc i negre i virats, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Antoni Ros i Güell INTERPRETACIÓ Margarida Xirgu marquesa de Valle-Verde i Violeta, Ricard Puga marquès de Valle-Verde, Celia Ortiz, Josefina Santolària, José Rivero, Miguel Ortín, Alexandre Nolla, Intervenció de la comparseria de la companyia Xirgu-Puga Teatre Novetats de Barcelona ESTRENA Barcelona, 09101915, Madrid, 15121916 Sinopsi El marquès de Valle-Verde expulsa la seva dona de casa per una infidelitat…
Pere I de Xipre
Història
Rei lusignanès de Xipre i de Jerusalem (1359-69), comte de Trípoli.
A la mort del seu pare, Hug IV de Xipre, el succeí en el tron i, desitjant de donar un impuls vigorós a la lluita contra els turcs i els sarraïns, cercà ajut a Europa per organitzar una nova croada Malgrat, però, els seus esforços, no ho aconseguí i es llançà tot sol a l’empresa Ocupà Alexandria 1365, devastà la costa de Síria 1367 i fins rebé l’oferiment de la corona de l’Armènia Menor 1368 De retorn a Xipre, hagué d’afrontar una difícil situació familiar Casat amb Elionor de Prades , hagué d’escoltar la denúncia dels barons de la infidelitat de la seva muller durant la seva…
Eugeni Anglada i Arboix
Cinematografia
Director cinematogràfic.
Estudià al Conservatori de Música del Liceu i a l’Institut del Teatre de Barcelona, i alternà el treball d’actor de doblatge als estudis de la Metro-Goldwyn-Mayer a Barcelona 1960 amb la pintura i la interpretació S’inicià en el cinema el 1967 amb curtmetratges de 8 mm Casi nada , J’aime , Immanències , Infidelitat , als quals seguiren Segundos fuera 1969, Guaraní 1970 i Amor 70 1970 Passà després als 16 mm i rodà els curts Donde se oye el silencio 1972, Grotesque show 1972-73, El gran vacío 1974, La rage 1975, medalla d’or del Festival UNICA de Polònia, Un lugar bajo el sol 1976, Cavall…
,
afrancesat | afrancesada
Història
Dit dels individus que col·laboraren amb el rei Josep I d’Espanya, germà de Napoleó Bonaparte.
Cal situar l’aparició del mot cap al 1811, car abans hom parla de cooperació amb l’invasor, d’infidelitat, de traïció En principi, el partit afrancesat s’havia nodrit dels mateixos personatges encimbellats pel motí d’Aranjuez març 1808, antics perseguits de Godoy, que havien aconsellat primavera del 1808 a Ferran VII de fer el viatge a Baiona, a fi de consolidar-se en la corona, però que, convençuts, a la fi, de la ruïna inevitable dels Borbó, acabaren per reconèixer la conveniència d’un canvi dinàstic que regenerés el país Amb tot, el bàndol afrancesat no cristallitzà netament…
John Hoyer Updike
John Updike
© Fototeca.cat
Literatura
Escriptor nord-americà.
Fill de mestres i educat en un entorn de classe mitjana blanca i protestant que seria molt present en la seva obra, el 1954 es graduà en literatura a la Universitat de Harvard, on fou caricaturista i columnista d’una revista satírica El 1955 amplià estudis a Oxford i, retornat als EUA l’any següent, començà les collaboracions amb la revista The New Yorker com a columnista i autor de ficció El 1958 s’establí com a escriptor pel seu compte i publicà els primers llibres el recull de poemes The Carpentered Hen and Other Tame Creatures 1958, i la novella The Poorhouse Fair 1958 El 1960 publicà…
judici
Religió
Sanció, proferida en morir l’home, segons la seva fidelitat o infidelitat envers Déu, i més o menys en funció de les seves obres, professada per diverses religions.
Enric d’Aragó i de Pimentel
Història
Comte d’Empúries i duc de Sogorb.
Fill de l’infant Enric d’Aragó, duc de Villena, i de Beatriu de Pimentel, i cosí germà de Ferran II de Catalunya-Aragó Era anomenat, àdhuc oficialment, amb el nom d' Infant Enric Fou lloctinent del Regne de València 1478-79 i 1496-1505 i del Principat de Catalunya i del Regne de Mallorca Passà la infantesa a Castella, però aviat fixà la residència a l’Empordà El 1461, durant l’empresonament del príncep Carles de Viana, es mostrà favorable a aquest, però l’any següent combatia a Rubinat a favor de Joan II i era declarat enemic de la terra per les autoritats catalanes…