Resultats de la cerca

Les propietats del dissolvent que determinen el seu poder de dissoldre els sòlids iònics són la constant dielèctrica de la qual depenen inversament les atraccions entre els ions del solut i el moment dipolar que determina la magnitud de l’energia de solvatació, que estabilitza la solució En aquest aspecte, l’aigua és un dissolvent òptim, que, a més, té la propietat d’unir-se a alguns soluts, iònics o no, per ponts d’hidrogen Els dissolvents es classifiquen en protònics i no protònics o inerts Els primers poden ésser protogènics donadors de protons, com l’àcid acètic glacial i protofílics…

Sol ésser promoguda per agents iònics que tenen un ió en comú amb els constituents de la substància que hom peptitza Així, per exemple, l’hidròxid de ferroIII precipitat per l’acció del carbonat amònic sobre el clorur de ferroIII pot ésser peptitzat per un excés de clorur de ferroIII La peptització és, sovint, causa d’errors en anàlisi gravimètrica, i existeixen diverses tècniques per a evitar-la

La seva fórmula és on R és radical àcid Són uns estimulants no iònics d’aplicació tòpica o oral, insolubles en l’aigua i solubles en l’alcohol Hom els designa amb la lletra S i els distingeix per un nombre, segons quin sigui l’àcid esterificant així, hi ha S-20 laurat de sorbitan, S-40 palmitat de sorbitan, etc Són emprats en la preparació de cremes

En els composts iònics el nombre d’oxidació d’un ió coincideix amb la seva càrrega elèctrica, mentre que en els covalents, per a avaluar les càrregues dels àtoms hom assigna els electrons de cada enllaç a l’element més electronegatiu dels dos elements que el formen Tot i que l’assignació d’electrons és arbitrària en molts casos, l’ús dels nombres d’oxidació permet de determinar en un compost la valència d’un element que en pot presentar més d’una

Els elements dels grups 4B, 5B i 6B de la taula periòdica tenen tendència a combinar-se segons les lleis de la valència composts intermetàllics de valència i formen estructures cristallines semblants a les dels composts iònics Els altres metalls tendeixen a formar composts intermetàllics electrònics , en els quals l’estructura i la composició són determinades per la relació entre el nombre d’electrons de valència i el nombre d’àtoms, o composts binaris de Laves , amb la relació 1/2 entre els metalls

Aquest concepte fou introduït per TMLowry el 1923 i constituí el primer intent de sistematitzar els fenòmens de tautomerisme Tot i que en un principi s’aplicà als casos en els quals l’espècie migradora era un protó, actualment el concepte ha estat estès a qualsevol tipus de desplaçament d’un àtom d’hidrogen, ja sia per mecanismes iònics, radicalaris o concertats, que condueixin a un equilibri tautomèric Un exemple característic de prototropisme és el tautomerisme cetoenòlic, en el qual simultàniament ocorre una desmotropia

Els més importants són els dels metalls alcalins i, sobretot, el de sodi, els quals són composts iònics obtinguts per reacció directa del metall amb amoníac gasós a temperatura elevada No tots els metalls que reaccionen amb l’amoníac donen amidurs el magnesi, per exemple, dóna nitrur Altres amidurs, tals com els de Ni i Cd, són obtinguts a partir dels alcalins per doble descomposició en l’amoníac líquid Els amidurs reaccionen amb l’aigua donant amoníac i l’hidròxid del metall això fa que tinguin propietats deshidratants Alguns d’ells redueixen també els òxids dels metalls pesants

Els polisorbats són emulgents no iònics molt importants que han entrat en gairebé totes les farmacopees Comercialment són més coneguts amb el nom de Tweens abreujadament T Segons l’àcid esterificant, hom els distingeix amb un nombre l’àcid làuric dóna el Tween 20 el palmític, el T 40 l’esteàric, el T 60, i l’oleic, el T 80 Els nombres intermedis i les lletres designen modificacions així, el T 65 és el triesterat, el T 20 SD és un producte especial desodoritzat, etc Els polisorbats són emprats per a solubilitzar productes insolubles en l’aigua i per a preparar cremes…

El primer compost organometàllic conegut fou el dietilzinc CH 3 —CH 2 —Zn—CH 2 —CH 3 , aïllat el 1849 per EFrankland d’aleshores ençà, hom n'ha sintetitzats un gran nombre, que comprèn gairebé tots els elements metàllics N'existeixen de dos tipus els organometàllics purs, que contenen exclusivament radicals orgànics units al metall, i els mixts, que contenen alhora radicals orgànics i inorgànics units al metall Des del punt de vista del tipus d’enllaç, poden ésser classificats en iònics, formats únicament pels metalls més electropositius, i covalents, entre els quals cal distingir els que…

En general, els agents solubilitzants actuen mitjançant la formació de micelles Així, mentre que el laurat potàssic solubilitza hidrocarburs en l’aigua, el dinonilnaftalensulfonat de zinc solubilitza aigua en hidrocarburs en tots dos casos opera el mateix mecanisme, amb l’única diferència de l’orientació del grup polar de l’agent solubilitzant cap a l’exterior o l’interior, respectivament, de la micella Des d’un punt de vista químic, els agents solubilitzants són sals metàlliques d’àcids orgànics de pes molecular elevat D’altra banda, hi ha agents solubilitzants no iònics, entre els quals cal…