Resultats de la cerca
Es mostren 577 resultats
islamisme
Islamisme
Conjunt de dogmes i preceptes que constitueixen la religió dels musulmans.
Aquest sistema religiós, predicat per Mahoma a Aràbia al segle VII dC, es basa en les successives revelacions fetes a aquest profeta per l’Enviat de Déu Ǧabrā'il , el conjunt de les quals constitueix el llibre sagrat anomenat Alcorà La professió de fe islàmica consisteix no solament en el reconeixement de la submissió islām absoluta del creient a l’omnipotència divina, sinó, a més, en un testimoniatge definitiu que integra dins la comunitat musulmana el qui el pronuncia La fórmula per a expressar-lo es redueix a l’afirmació que “no hi ha altre déu sinó Déu Allà i Mahoma és el seu Profeta”…
Pakistan
Estat
Estat de l’Àsia meridional, situat entre l’Iran a l’W, l’Afganistan a l’W, el NW i el N, la Xina al NE, l’Índia a l’E i el SE i la mar d’Aràbia al S; la capital és Islamabad.
La geografia física El Pakistan és format per tres regions ben diferenciades la regió muntanyosa del N i el NE, el Balutxistan i la vall de l’Indus La primera inclou una part del Karakoram, que culmina al K2 8611 m, els contraforts de l’Hindūkush a l’W i de l’Himàlaia a l’E de clima típicament alpí, té precipitacions abundants, sobretot de neu, que en el desglaç provoquen les fortes crescudes de l’Indus i dels seus afluents el bosc desapareix amb l’altitud i l’extrem nord és el domini de les glaceres Pics de l’Himàlaia en el territori del Pakistan fent frontera amb la Xina © Corel…
al-Aš’arī
Islamisme
Un dels més notables teòlegs de l’islam.
Inicialment fou deixeble d’al-Ǧubbā'ī a l’escola mutazilita de Bàssora, però el 912 sembla que, a causa d’un diferent criteri sobre la predestinació, deixà l’escola i renegà públicament les seves interpretacions racionalistes, les quals, sostingué, menen a la substitució de la fe per la raó Inicià l’escolàstica ortodoxa de l’islam, defensà l’existència dels atributs divins, definí l' Alcorà com a paraula eterna i increada de Déu i sostingué la responsabilitat divina en els actes humans, els quals, creats per Déu, són acceptats pels homes, fet que els fa mereixedors de premi o de…
wahhabisme
Islamisme
Doctrina predicada a l’islam per Muḥammad ibn "Abd al-Wahhāb
.
Adaptació a l’escola hanbalita de la reforma puritana d’ibn Taymiyya, preconitzava l’observança estricta de l’islam alcorànic i condemnava diverses pràctiques culte als sants, pelegrinatge a llurs tombes, els minarets a les mesquites, el rosari musulmà, l’ús del tabac, la música, etc com a innovacions contràries a la pura ortodòxia sunnita La doctrina wahhabita, estretament lligada des de bon principi a la dinastia saudita wahhabita 2 2, ha estat l’origen del regne wahhabita d’Aràbia Aràbia Saudita, d’on és la religió oficial Té també adeptes a l’Índia, a l’Afganistan i al…
xaria
Islamisme
Dret
Nom donat a la llei canònica de l’islam.
Fonamentada en la revelació continguda en l’Alcorà, en la sunna i els ḥadīṯ i complementada per altres normes jurídiques establertes per analogia, amb previ consens de la comunitat, regula el conjunt d’activitats públiques i privades de tot fidel musulmà En el seu sentit més tècnic, aquest terme s’aplica per a designar el conjunt de la llei canònica tal com la presenten els texts elaborats dins les quatre escoles de dret reconegudes com a ortodoxes a l’islam hanefita, malikita, xafiïta, hanbalita La xara és vigent, en teoria, a tots els països islàmics, bé que ja des dels primers…
Mahoma
Història
Islamisme
Nom amb què és conegut Abū-l-Qāsim Muḥammad ibn ‘Abd Allāh ibn ‘Abd al-Muṭṭalib ibn Hāšim, fundador de l'islam.
La seva personalitat abans de la predicació l’inici de la qual és fixada per una tradició a quaranta anys és gairebé desconeguda Fill pòstum d’'Abd Allāh, membre de la influent tribu quraixita, fou alletat per una beduïna Perdé la mare a sis anys i fou confiat al seu avi, ‘Abd al-Muṭṭalib, i després al seu oncle, Abū Ṯālib A vint-i-cinc anys entrà al negoci comerciant i caravaner d’una vídua rica, Ḫadīǧa, amb qui es casà i en vida de la qual es mantingué monògam En quedar-se vidu, prengué diverses esposes, la tercera de les quals fou ‘Ā’iša Malgrat la tradició que el suposa a Síria en…
xiisme
Islamisme
Secta islàmica sorgida amb motiu de la successió del tercer califa de l’islam en ésser desposseït 'Alī ibn Abī Ṭālib per Mu’āwiyya I.
Bé que de bon principi es presentà com un partit proàrab que defensà elcaràcter hereditari del califat enfront dels omeies, aviat el xiisme prengué el caire d’un moviment religiós i extremista i reclutà nombrosos adeptes entre els pobles sotmesos i entre les classes baixes, sobretot a l’Iran, com a conseqüència del matrimoni de Ḥusayn ibn ‘Alī amb la filla del darrer sobirà sassànida Les diferències del xiisme respecte a l’ortodòxia sunnita no eren únicament de caire polític, sinó que evolucionaren en formulacions religioses ben diverses, sobretot pel que fa a la doctrina de l’imamat, segons…
salafisme
Islamisme
Moviment modernista i renovador de l’islam sorgit a Egipte al final del segle XIX sota l’impuls de Ǧamāl al-Dīn al-Afġanī i de Muḥammad "Abduh
.
Preconitzà la revaloració de l’Alcorà com a font de dret enfront de la rigidesa de les quatre escoles anomenades ortodoxes de l’islam, tot pretenent l’adequació del contingut del llibre sagrat a la vida moderna superació de la poligàmia, permissivitat d’efectuar imposicions bancàries amb interès, impuls dels estudis científics, etc El vertader aglutinador i principal difusor de la doctrina del salafisme fou Muḥammad Rašīd Ridà a través de la publicació de la revista Al-Manar del 1898 al 1935
sufisme
Islamisme
Moviment asceticomístic de l’islam, considerat tradicionalment heterodox, a causa de les influències de religions no musulmanes (elements cristians, irànics, hindús i hel·lenístics) que conté.
Enfront de l’islam primitiu, caracteritzat per la concepció d’un Déu inaccessible, ben aviat s VIII sorgiren corrents místics, principalment a Basra Hassan al-Baṣrī, mort el 728, a Medina i a la Meca, que preconitzaven l’amor i la bondat d’Allà, així com la possibilitat de la unió mística L’organització dels sufís en confraries —anàlogues a les dels mendicants cristians— atenyé la seva esplendor al s XII, en ésser acollit el sufisme oficialment en la forma temperada d’Algatzell al-Gazzālī, malgrat l’oposició irreductible dels grups hanbalita, xiïta i ibadita El sufí recorre, a…