Resultats de la cerca

Situació Una vista de l’exterior de l’església des del costat sud-est Hom hi pot veure les importants reformes que sofrí l’estructura preromànica primitiva d’aquest edifici F Tur És l’església del llogarret de Canadal, situat a 1 km al sud-est de la vila de la Jonquera El poblat, de masies disperses, era centrat en l’església i el castell, després convertit en masia, emplaçats en un planell dels vessants de l’Albera, un xic enlairat sobre la vall del Llobregat d’Empordà Mapa 220M781 Situació 31TDG903956 Per anar-hi hom pot agafar qualsevol dels camins que porten a l’església i el…

Situació Una perspectiva de l’exterior de l’església des dellevant, amb l’absis, semicircular, a primer terme, acoblat a l’edifici en èpocatardana F Tur L’església de Sant Julià dels Torts era la parròquia del poblat d’aquest nom, format per masies escampades pels vessants pirinencs, entre el coll del Portell i el coll de Panissars És emplaçada en un replà enlairat, un excellent mirador vers migdia, llevant i tramuntana Fou bastida damunt una penya granítica, al caire d’un cingle Al lloc predomina el bosc d’alzines sureres Mapa 220M781 Situació 31TDG870986 Per arribar-hi cal agafar un camí…

Situació Un detall de l’exterior de la capçalera des de llevant Hi és perfectament visible el plantejament de l’edifici, amb una nau inicial, ampliat a tramuntana per una altra nau la del costat de migjorn, que en bona lògica havia de completar el projecte, no fou mai construïda, bé que sí començada, segons que sembla F Tur El lloc de Requesens, a la serra de l’Albera, format per masies disperses sota el puig Neulós, era el cap de l’antic terme, centrat pel castell medieval i l’antiga parròquia i després santuari de Santa Maria i que comprènla capçalera del riu d’Anyet Avui forma part del…

Situació Són les restes de l’església del castell de Rocabertí emplaçades dintre el recinte fortificat La situació, doncs, i el camí per a arribar-hi són els mateixos que els indicats per al castell Història Les ruïnes de l’antiga capella del castell, que segons F Monsalvatje era dedicada a sant Romà, sense aportar cap notícia concreta que hi faci referència, són al costat de tramuntana del conjunt de construccions, vers ponent Aquesta capella encara tenia culte i un benefici a la segona meitat del segle XIV En ésser constituïda parròquia Santa Maria de la Jonquera l’any 1362, en…

Situació L’església de Sant Martí ha estat convertida en una masia coneguda per Mas del Forn del Vidre, nom que prové d’un antic forn de vidre que hi havia a l’indret Vista exterior de la capçalera de l’església, des de llevant J A Adell Una vista exterior de l’edifici des del costat de tramuntana, amb l’absidiola corresponent i una porta d’entrada a la nau, avui tapiada F Tur Aquesta església, avui masia, es troba a tramuntana de la vila de la Jonquera, entre el traçat de la carretera N-II i la riba esquerra del riu Llobregat de l’Empordà, prop d’on conflueix la riera del Forn del Vidre Mapa…

La policia espanyola atura a l’AP-7, a la frontera de la Jonquera, dos vehicles sospitosos En un hi descobreixen diverses armes, i l’altre aconsegueix fugir, cosa que provoca una ordre de cerca i captura de les policies francesa i espanyola Segons tots els indicis, els cotxes formen part d’una organització criminal itinerant

Situació Una vista exterior de l’església des del nord-est a primer terme l’absis, al mur del qual és visible l’ opus spicatum F Tur Amb el nom de Pla de l’Arca és coneguda una contrada força extensa, enlairada a llevant del coll del Portús S’estén a migjorn de la carena de l’Albera on hi ha el coll del pla de l’Arca i no gaire lluny d’ell les ruïnes del mas del mateix nom, fins a les serres del Calze i de les Canals En aquesta rodalia neix el riu Llobregat de l’Empordà, que la solca, en el seu curs més alt, de llevant a ponent Les restes del’església de Sant Pere són a l’esquerra, a migdia…

Aprovació del projecte de construcció de les autopistes de peatge Barcelona-la Jonquera i Montgat-Mataró

Té fulles pinnades, inflorescències en règim i fruits en drupa Es fa a l’Àsia sud-oriental i a la Insulíndia Les tiges són emprades, senceres o a tires, per a fer cistelles, mobles i articles diversos

Consta d’unes 240 espècies, entre les quals cal destacar el jonc marí J maritimus , que habita terrenys humits prop de la mar, i el jonc de galàpet J bufonius , anual, que creix en aiguamolls