Resultats de la cerca

És una de les grans figures sortides de l’ Actor’s Studio S’inicià com a actor teatral a Broadway, i debutà amb el cinema amb The Strange One 1957, de Jack Garfein, Anatomy of a Murder 1959, d’Otto Preminger, al qual seguí, sota el mateix director, Anatomy of a Murder  1959, pellícules que li donaren un renom notable Després de participar en algunes produccions italianes Risate di gioia , 1960, de Mario Monicelli i algunes de Hollywood sense gaire ressò, als anys seixanta es dedicà sobretot als telefilms  Tornà a actuar assíduament al cinema amb  The Bridge at Remagen 1969, de John…

Estudià filologia catalana a la Universitat de Barcelona S’inicià en el circuit del teatre amateur els anys vuitanta L’any 1995 feu el salt a la professionalitat amb l’obra  Paraules encadenades , amb la qual guanyà el XX premi Born de teatre, el premi Crítica Serra d’Or a la millor obra en llengua catalana i el premi Butaca, atorgat per votació popular Traduïda al castellà, es presentà a Madrid, Buenos Aires, Caracas i Medellín, i fou portada al cinema Killing Words sota la direcció de Laura Mañá La seva següent obra, Dakota 1996, guanyà el premi Ignasi Iglésias 1995 i tornà a aconseguir…

Graduat en economia a la Universitat de Berkeley 1937, posteriorment estudià a la Harvard Business School, on obtingué un màster el 1939 i on el 1940 fou professor adjunt d’administració d’empreses Durant la Segona Guerra Mundial, serví a l’aviació 1943-45 com a assessor i analista, i arribà al grau de tinent coronel Acabada la guerra s’incorporà com a alt executiu a la Ford, que reorganitzà i sanejà, i de la qual fou nomenat vicepresident el 1960, però aquest mateix any el president John Fitzgerald Kennedy el reclamà per a ocupar la secretaria de Defensa dels EUA Des d’aquest càrrec,…

Després de treballar en publicitat, debutà en sèries de televisió com Another World 1987 i Dallas 1987, i com a extra a Less Than Zero 1987 Però la seva interpretació a Thelma & Louise 1991, de Ridley Scott, li obrí la porta per a altres futurs papers Johnny Suede 1991, de Tom DiCillo A River Runs Through It 1992, de Robrert Redford Kalifornia 1993, de Dominic Sena Interview with the Vampire 1994, de Neil Jordan Seven 1995, de David Fincher, o Twelve Monkeys 1995, de Terry Gilliam Posteriorment ha interpretat, entre altres films, The Devil’s Own 1997, d’Alan J Pakula Seven Years in Tibet…

Vida Compaginà els estudis de magisteri i filosofia i lletres amb l’afició teatral i literària, que manifestà com a autor de les obres Sin la sonrisa de Dios 1949 –adaptada a la pantalla per Juli Salvador el 1955– i Estación de servicio 1951 Guionista, a partir del 1954, de la productora IFISA, d’Ignasi F Iquino, alternà aquesta activitat amb esporàdiques incursions com a realitzador Manos sucias 1956, Un mundo para mí 1959 i Vivir un largo invierno 1963 El 1960 fundà, conjuntament amb el seu cap de producció, Valentí Sallent i Monés, Ja-Va, PC, firma responsable de la coproducció Fuga…

Assolí una gran acceptació a partir del 1957 fins al començament del decenni dels setanta i es revifà a partir de la dècada dels vuitanta Inclou una àmplia temàtica, en algun cas amb antecedents literaris, com el vampirisme, des del clàssic Nosferatu 1922, de FWMurnau versió del 1978, de WHerzog fins a Dracula 1931, de TBrowning i 1958 de TFischer, entre altres, amb infinitat de títols i variants No hi manquen tampoc els fantasmes, l’home llop, la bruixeria, els exorcismes i el canibalisme Lycanthropus , 1962, de PHeuschs The Exorcist 1973, de WFriedkin The Night of the Living Dead , 1968,…

Pel nombre anual d’espectadors, la Xina ocupa actualment el tercer lloc del món L’emigrant valencià Vicent Ramos organitzà les primeres projeccions, el 1903, a Xangai La minsa producció xinesa començà més tard El primer gran èxit nacional fou El cas Yen Kiesing 1921 El 1931 foren realitzats els primers films sonors el musical La cantant Hong Midan , de Hong Sen, i el film parlat La cançó de la primavera , de Li Bingshie Dos dels pocs films xinesos projectats a Europa en aquell temps foren La rosa de Bu Shui , d’YSLee, cap a la fi del cinema mut, i La gran muralla xinesa, o Lluitem fins a la…

Els fulls animats de John Arthur Roebuck Rudge, el biophantascope d’aquest i de William Friese-Greene, els aparells d’aquest i de Mortimer Evans, els Kinetograph de Dornisthorpe i de Crofts, entre el 1870 i el 1894 feren d’Anglaterra un dels bressols del cinema Però el veritable fundador del cinema britànic fou Robert William Paul The Sea in Dover, Persimmon’s Derby , 1896 Imitació i competència amb els francesos tingueren ocupat Paul, mentre a Brighton sorgia un grup amb un nou estil i una especial predilecció per les preses originals, aviat orientades cap al realisme, combinades amb altres…

Cinema nord-americà L’Oscar a la millor pellícula va ser per a Moonlight , que narra la vida d’un adolescent negre homosexual i que procedeix d’un entorn socialment conflictiu © Lionsgate Home Entertainment / A24 L’edició dels Oscar del 2017, en la qual la pellícula de Barry Jenkins, Moonlight –que narra la vida d’un adolescent negre homosexual que procedeix d’un entorn socialment conflictiu–, es va endur el premi a la millor pellícula, va ser representativa per dues qüestions D’una banda, pel protagonisme en les nominacions de les històries de temàtica afroamericana, després que l’any…

Cinema nord-americà Premis cinematogràfics 2012 Lluny de tractar-se d’una tendència amb aspecte d’esgotar-se, les adaptacions de superherois del còmic van seguir en augment i van constituir algunes de les superproduccions de Hollywood més destacades i esperades de la temporada El 2012 hi va haver un disputat duel entre alguns dels personatges més emblemàtics de la DC Comics i de la Marvel, les dues editorials nord-americanes més representatives del gènere D’una banda, Christopher Nolan va clausurar la seva trilogia dedicada a Batman amb The Dark Knight Rises , The Dark Knight Rises va ser la…