Resultats de la cerca
Es mostren 19 resultats
Azerbaidjan

Estat
Estat asiàtic del Caucas. Limita a l’E amb la mar Càspia, al N amb Rússia i Geòrgia, a l’W amb Armènia i al S amb l’Iran; la capital és Bakú.
La geografia L’actual estat ocupa la part septentrional del territori històric de l’Azerbaidjan, és a dir, els contraforts orientals del Caucas i les planes alluvials adjacents a la mar Càspia, a la conca del Kura i l’Araxes, que forma més d’un terç del territori És un país de contrastos, on les pastures de muntanya alternen amb les estepes Les temperatures experimenten fortes oscillacions estius calorosos i hiverns freds, i les precipitacions varien de 200 mm a 1000 mm de la plana a la muntanya Els boscos són escassos 11% del territori L’agricultura, que aporta el 30% del PIB i…
Azerbaidjan
Regió
País de l’Àsia occidental que s’estén des dels contraforts meridionals del Gran Caucas fins al Kurdistan i el riu Qezel Owzan; limita a l’W amb Armènia, Turquia i l’Iraq, i a l’E amb la mar Càspia.
La geografia És format per dues regions la septentrional comprèn en gran part els contraforts del Caucas i l’ampla conca d’inundació dels rius Kura i Araxes la meridional és un altiplà rocós, vorell oriental del massís d’Armènia, constituït per materials volcànics dels quals són testimoni nombrosos cons Sabalān 4821 m, Haram-Dāgh 3690 m En aquesta regió es troba la depressió tancada del llac salat Urmia o Rezā'īyeh Els rius del país pertanyen a dues conques, la de l’Araxes i la del Qezel Owzan El clima és, en general, continental, modificat per l’altitud La població, formada per turcs àzeris…
Albània
Geografia històrica
Nom donat pels historiadors antics (fins al segle VII dC) a la regió compresa entre la costa occidental de la mar Càspia, l’E de la Ibèria caucàsica i el N del riu Kura, als vessants orientals del Caucas; correspon a la part N de l’actual Azerbaidjan i a la part S del Daguestan.
àzeri
Etnologia
Individu d’un poble d’origen turc (del grup oghuz, instal·lat a l’Azerbaidjan des del segle XIV) que habita principalment la part baixa de la conca del riu Kura fins a la mar Càspia i que pobla també les valls de la regió geogràfica de l’Azerbaidjan i les zones veïnes del Caucas.
Els àzeris són de raça orientàlida La forma de vida tradicional és basada en l’agricultura i en la ramaderia transhumant Parlen una llengua del grup turquès i són de religió musulmana, majoritàriament de la branca xiïta Viuen principalment als estats de l’Azerbaidjan, on a la meitat dels anys noranta constituïen el 83% de la població uns 6 milions, i a l’Iran, on representen el 24% de la població i són la minoria més nombrosa uns 13,5 milions Hi ha també comunitats d’àzeris a Geòrgia, Rússia Daguestan, l’Iraq i Armènia
Geòrgia

Estat
Estat asiàtic, a la part occidental de la Transcaucàsia, limita al N amb Rússia, a l’W amb la mar Negra, al S amb Turquia i Armènia i a l’E amb l’Azerbaidjan; la capital és Tbilisi.
La geografia física La major part del territori de Geòrgia és muntanyós Dins els seus límits entra quasi totalment el Gran Caucas Caucas, la part axial del qual és la Serralada Principal del Caucas, amb els pics El’brus 5642 m i Kazbek 5047 m El vessant sud del Gran Caucas és compost de diverses serralades transversals Gagra, Bzyb, Kodori, Svanètia, Lečkhumi, Račin, Surami, K'art'li i Kakhètia Als límits de Geòrgia hi ha els Alps d’Abkhàzia, amb formes de relleu alpí el pic més alt és Dombaj-Ul’gen 4047 m El Caucas Central té altituds superiors als 5000 m Al S s’estén el sistema muntanyós del…
La Catalunya musulmana
La utilització de l’expressió Catalunya musulmana per a designar els territoris de l’antiga Tarraconense —sota dominació islàmica a partir del primer quart del segle VIII— pot semblar sorprenent Efectivament, es tracta d’una expressió del tot anacrònica Segons Joan Vernet el terme Ṭalūniya —emprat pel cronista al-‘Uḏrī 1003-85 al segle XI— es referiria a Catalunya Això és poc possible atès que, en aquella època, Ṭalūniya no era res més que un lloc de pas a la ruta entre Osca i Lleida Tampoc no seria raonable intentar minimitzar el pes que va tenir la presència musulmana en aquestes regions,…
Poblament i territori en època andalusina del Segrià, les Garrigues i el Pla d’Urgell
Art romànic
Un territori ric i divers “ El termino de Çaragoça parte con el termino de Lerida e yaze el terme de Lleida contra el setentrio de Tarragona e contra el sol levante de Cordova e yaze sobre el rrio de Segura Segre, e sale este rrio de la sierra de Segura E quando fundaron la villa, fallaron este rio en el termino de Pillares Pallars Este rrio entre en Hura Ebre, un castillo que ha nombre Mineçe Mequinensa En este rrio sacan oro fino E entra en este rrio otro rrio que ha nombre Bocario Noguera, e este e los otros rrios entran en el rrio de Salvias “riu de les Oliveres” = Cinca que llaman ”…
Les selves temperades al món
La varietat fisiognòmica de les selves temperades A diferència de les boscanes decídues o de la taigà, boscos en els quals sempre hi sol haver una o poques espècies d’arbres dominants, les selves temperades solen estar integrades per un elevat nombre d’espècies arbòries diferents, amb un grau de diversitat només superat per les selves tropicals Cal matisar, però, que en algunes zones, sobretot a les latituds més elevades i sota règims tèrmics freds, també es desenvolupen selves temperades constituïdes per poques espècies arbòries i de diversitat baixa Comparades, en el seu conjunt, amb les…
català

Dominis dialectals del català
© Fototeca.cat
Lingüística i sociolingüística
Llengua romànica del grup de la Romània occidental, amb trets comuns a les llengües iberoromàniques, com la morfologia (especialment les flexions nominal i verbal), i a les llengües gal·loromàniques (el fonetisme i, en part, el lèxic), molt afí a l’occità; pròpia dels Països Catalans.
Parlants i domini Parlada actualment als Països Catalans, inclosa la ciutat de l’Alguer, a Sardenya, i la regió del Carxe, dins la província de Múrcia, no ho és, tanmateix, com a primera llengua a les comarques de llengua occitana de la Vall d’Aran i de la Fenolleda ni a les de llengua castellana de l’W i del S dels País Valencià Alt Millars, Alt Palància, Serrans, Racó, Foia de Bunyol, Canal de Navarrés, Vall de Cofrents, Plana d’Utiel, Alt Vinalopó, Vinalopó Mitjà —llevat del poble del Pou Blanc, de parla catalana— i Baix Segura i als pobles d’Olocau del Rei Ports, de Veo Plana Alta i de…