Resultats de la cerca

Hi ha versicles fixos tant a l’inici de cada hora canònica com també al final El més característic, però, és el versicle propi de cada hora i de cada festa, que es canta a mig ofici, amb una melodia, en dues variants molt semblants, consistent en una recitació en do fins a la darrera síllaba, que és un melisma molt ornamentat que acaba en la En les matines es canta entre la salmòdia i les lectures en les hores menors i completes, després de la lectura breu Abans de la reforma de l’ofici diví 1970, també es cantava en els oficis de laudes i vespres, entre l’himne i el càntic del benedictus o…

Es formà com a infant de cor a la catedral d’El Burgo de Osma, i fou membre de la capella papal a Roma entre el 1562 i el 1611 L’any 1566 començà a entrar en contacte amb l’Oratori de Felip Neri i hi mantingué una estreta relació almenys fins el 1575, any en què s’ordenà de sacerdot i s’installà a Santa Maria in Vallicella El 1590 exercí com a mestre de capella interí al cor papal Escriví un nombre important de laudes espirituals per a la congregació de l’Oratori, que edità, conjuntament amb les d’altres compositors, en cinc volums antològics en 1583-98 També s’encarregà de l’edició pòstuma…

Primordialment autodidacte, es dedicà a l’ensenyament de la música i a l’ensenyament primari Compongué més de cent vint obres, especialment de música religiosa, la més important de les quals són unes Laudes per a gran orquestra i cor, cantades durant molts anys a l’església parroquial de Santa Eulàlia Entre els seus deixebles cal assenyalar el pianista Miquel Capllonch, el musicòleg Antoni Noguera i els seus fills Josep Massot i Planes i Melcior Massot i Planes Palma, Mallorca 1870 — 1953, organista de Santa Eulàlia i compositor La seva filla Mercè Massot i Planes Palma, Mallorca 1894 — 1981…

Inicià la pràctica i l’estudi de la música com a nen cantor a Santa Maria la Major d’Inca El seu primer mestre fou el dominic exclaustrat Pere Andreu Ferragut, a qui succeí com a organista quan només tenia onze anys Posteriorment prosseguí la seva formació a Palma sota el mestratge de PJ Vanrell i de M Tortell El 1858 fou nomenat organista a Sant Nicolau Estudià magisteri a Múrcia Retornà a Mallorca per problemes de salut, i s’hi dedicà intensament a l’ensenyament Foren deixebles seus, a més dels propis fills Melcion i Josep, G Miralles, A Noguera, N Bonnín, M Capllonch i J Balaguer Fou autor…

Fou organista de la catedral de Mòdena en el període 1479-97, i des del 1504 fins a la seva mort En el seu càrrec de Mòdena havia de cantar, ensenyar els nens del cor, compondre i tocar l’orgue Del 1497 al 1504 probablement estigué a Venècia, on O dei Petrucci publicà moltes de les seves obres vocals Fou mestre de Giulio Segni, a qui ensenyà l’art del teclat del 1512 al 1514 a instàncies del cardenal Hipòlit I d’Este El 1543 fou cridat a Parma per a provar el nou orgue de l’església de l’Steccata Escriví alguns motets i laudes, bastants frottole i madrigals Destacà sobretot en els gèneres…

Salm del penediment i del perdó, atribuït durant molts segles al rei David, quan confessà el seu pecat d’adulteri, la litúrgia romana l’empra com a salm penitencial abans de la reforma litúrgica 1970 es cantava a les laudes, a l’ofici de difunts i a les exèquies, i al final de l’ofici de tenebres per Setmana Santa A partir del segle XVI, molts compositors començaren a tractar-lo en polifonia vocal, mantenint gairebé sempre l’estructura antifònica per a cors alterns Un dels misereres més famosos és el de G Allegri, compost probablement el 1638, que la Capella Sixtina cantà en exclusiva i amb…

Estudià piano i composició a Bolonya amb GA Fano, i també literatura i filosofia a la universitat de la ciutat Prosseguí la seva formació a l’Acadèmia de Santa Cecília de Roma, amb S Falchi, i a Munic, amb M Reger, F Mottl i el filòsof T Lipps Finalment, el 1908 es diplomà en composició a Parma, on del 1910 al 1917 ocupà la càtedra d’harmonia i contrapunt al conservatori Director d’orquestra assistent de V Landini i de T Serafin, posteriorment fou professor a Florència i a Roma fins que el 1939, a causa de la promulgació de la llei racial, es traslladà a Bèlgica La seva tasca musicològica,…

Vida Estudià a Wittenberg Saxònia i a Leipzig Segurament allí entrà en contacte amb Sethus Calvisius El 1597 esdevingué cantor a Zittau, i a partir del 1604 a Freiberg, on restà fins a la seva mort al servei de l’església luterana i del municipi Fou un compositor molt prolífic, tant de música sacra com profana El seu estil es mantingué molt lligat a les pràctiques contrapuntístiques de la generació precedent Escriví una Passió alemanya segons sant Joan a sis veus 1631, motets en llatí i en alemany i molta música ocasional Algunes de les seves colleccions de motets més importants són Trias…

Fill de Marc Anneu Mela, germà de Sèneca, fou educat a Roma i perfeccionà la seva instrucció a Atenes, on compongué diversos poemes, que s’han perdut l' Iliacon , sobre la guerra de Troia, i el Catachthonion , sobre el món dels morts Havent tornat a Roma, Neró l’acollí en el cercle dels seus amics i, en ocasió de les festes que li foren tributades Neronia , 60 dC, compongué les Laudes Neronis , per les quals fou coronat com a poeta i rebé, abans de l’edat reglamentària, la qüestura i el sacerdoci augural Poc després 62, publicà els tres primers llibres del seu poema la Farsàlia i, sense que…