Resultats de la cerca
Es mostren 99 resultats
L’exèrcit rus provoca una matança a Grozni
L’explosió de cinc míssils llançats per l’exèrcit rus mata almenys 60 persones al centre de Grozni, la capital de Txetxènia Les explosions afecten parcialment una maternitat i un mercat, dos edificis propers a la seu de la presidència del país, que era l’objectiu del míssil L’atac, que forma part de l’ofensiva de l’exèrcit rus per a conquerir Txetxènia, es repeteix els dies següents i provoca nombroses víctimes entre la població civil
Lunar Orbiter
Astronàutica
Sèrie de cinc sondes còsmiques per a l’estudi de la Lluna.
Foren llançats pels EUA durant el període de l’agost del 1966 a l’agost del 1967, amb la finalitat d’obtenir una cartografia fotogràfica amb un elevat grau de resolució de la totalitat de la superfície lunar i de poder escollir, així, els llocs d’aterratge de les missions Apollo Aquests ginys eren portadors de dues càmeres, una de les quals amb teleobjectiu, i podien modificar llur òrbita Cada Lunar Orbiter transmeté prop de 200 imatges, algunes de les quals foren preses a només uns quaranta quilòmetres d’alçada
Polaris
Míssil mar-sòl nord-americà, proveït d’un cap nuclear, concebut per a ésser llançat des de submarins atòmics submergits.
Les primeres proves d’aquests míssils amb el nom de Polaris foren efectuades el 1961 Els Polaris són llançats per l’acció de l’aire comprimit i no engeguen llurs motors, de combustible sòlid, fins a uns 25 m de la superfície de l’aigua, i tenen un sistema de comandament automàtic propi accionat segons les ordres donades per un ordinador disposat en el mateix projectil Els primers Polaris tenien un abast de 2 000 km, però els constants perfeccionaments permeteren de superar els 4 000 km El 1978 hom començà a retirar-los del servei i a substituir-los pels Poseidon i, posteriorment…
Vostok
Astronàutica
Primera sèrie de vehicles espacials tripulats de l’URSS, amb els quals tingueren lloc els primers vols orbitals de l’home.
El Vostok 1 fou llançat a l’abril del 1961 i fou tripulat pel primer cosmonauta, Juri Aleksejevic Gagarin, que restà 108 minuts en òrbita Pocs mesos després, amb el Vostok 2 , la permanència orbital fou estesa a unes 25 hores Amb els Vostok 3 i 4 , llançats amb un dia de diferència, foren experimentades les operacions d’apropament espacial amb vista a futures trobades orbitals Missions anàlogues tingueren els Vostok 5 i 6 , dutes a terme pel juny del 1963, amb la particularitat que aquesta última fou tripulada per l’única dona que ha efectuat vols espacials, Valentina Tereškova…
Vanguard
Astronàutica
Projecte dels EUA fet públic el 1955 destinat a col·locar en òrbita el primer satèl·lit artificial.
Dins el marc d’aquest projecte, hom decidí de desenvolupar un coet de tres trams, els dos primers de propergol líquid i el tercer de sòlid Parallelament fou construïda una sèrie dels satèllits de recerca geofísica Vanguard , però que no havien d’ésser llançats fins que el coet fos fiable El primer coet Vanguard d’assaig explotà a terra al desembre del 1957, i fins al tercer hom no aconseguí el primer funcionament satisfactori Hom aprofità aquests assaigs per a dotar el coet d’un simple satèllit mínim, i així, al març del 1958, fou situat en òrbita el Vanguard 1 Després de…
Ranger
Astronàutica
Primer programa nord-americà d’exploració automàtica essencialment gràfica de la superfície lunar, mitjançant una sèrie de sondes còsmiques que portaren el nom del programa, i que transmeteren les imatges obtingudes mentre s’hi acostaven i fins que feien impacte en el seu sòl.
Els Ranger 1 i 2 foren llançats el 1961 per a assajar els ginys i els coets, però sense que fossin dirigits cap a la Lluna Amb els Ranger 3, 4 i 5 hom intentà de dipositar càpsules amb instruments a la seva superfície, però no s’aconseguí, bé pel fet de no encertar la Lluna, bé pel fet de no funcionar l’equip, com en el Ranger 5 , que féu impacte en l’hemisferi ocult El primer Ranger destinat a obtenir imatges fou el Ranger 6 , llançat a la primeria del 1964, en el qual fallà el sistema de televisió El Ranger 7 , llançat a mitjan 1964, funcionà correctament i a través d’ell foren…
agent taronja
Ecologia
Nom donat a la barreja de plaguicides utilitzats per l’exèrcit nord-americà al Vietnam fins el 1970.
Durant la guerra, foren llançats més de 42 milions de litres d’agent taronja des d’avions per tal d’eliminar zones de bosc espès i conreus El plaguicida consistia en una barreja al 50% d’àcid 2,4-diclorofenoxiacètic i àcid 2,4,5-triclorofenoxiacètic Aquest darrer resultà contaminant, ja que durant la seva producció es generava 2,3,7,8-tetraclorodibenzo-p-dioxina, un potent carcinogen del grup de les dioxines dioxina Tot i que la relació causal directa no està del tot demostrada —pels diversos factors que influeixen en les malalties—, un estudi oficial realitzat el 1991 mostrava…
antisubmarí | antisubmarina
Militar
Dit de tot element destinat a combatre els submarins o a defensar-se’n.
El grau de perillositat assolit pels submarins de propulsió nuclear, especialment d’aquells que estan armats amb míssils balístics SLBM Submarine Launched Ballistic Missile, ha fet que la lluita antisubmarina sigui tal vegada el camp on s’ha produït una recerca més intensa els darrers anys Per a la detecció i localització dels submarins enemics, al costat dels sistemes clàssics hidròfons i sonar n'han sorgit altres de nous, com el MAD Magnetic Airborne Detector la detecció per satèllit de la radiació infraroja emesa pels reactors nuclears les boies SOSUS collocades als indrets de pas…
Skylab

DIbuix esquemàtic del Skylab: 1 i 2, plafons de cèl·lules solars; 3, mòdul de treball; 4, acoblament; 5, vehicle Apollo; 6, telescopi solar
© fototeca.cat
Astronàutica
Primera estació orbital tripulada nord-americana.
Llançada sense tripulació amb un coet “Saturn 5” amitjan 1973 i situada a 435 km d’altitud, fou l’habitacle de tres tripulacions que hi arribaren periòdicament amb vehicles del tipus “Apollo” llançats amb coets “Saturn 1B”, i hi romangueren un total de 4117 hores L’estació tenia una massa de 90720 kg, i hom aprofità com a lloc de treball l’interior d’un tercer tram inert del coet, amb un espai útil d’uns 300 metres cúbics Els objectius principals de la missió foren determinar l’adaptació de l’home a les condicions d' apesantor El Skylab en òrbita sobre la Terra Nasa prolongades,…
base
Astronàutica
Zona destinada al llançament de coets de sondeig atmosfèric, balístics o espacials.
Consta d’un conjunt d’installacions centre de control, estructures de llançament, sistemes de seguiment i de localització, etc Convé que les bases de llançaments espacials siguin situades prop de l’equador terrestre per tal de poder aprofitar la major velocitat tangencial, causada per la rotació de la Terra, en benefici de la velocitat atesa pel coet, i també per tal de tenir una major llibertat en l’elecció de la inclinació de l’òrbita dels satèllits artificials que han d’ésser llançats des de la base La latitud geogràfica del lloc correspon a la mínima inclinació d’òrbita que…