Resultats de la cerca

Espaiós local situat al núm 31 del carrer de la Canuda, que inicialment havia estat seu de l’Associació de Catòlics i, després, de l’ Associació Wagneriana Fou adquirit finalment per Jaume Cussó, el qual el convertí en una luxosa sala de concerts, inaugurada el 27 de març de 1914 amb el nom de Sala Mozart Tenia una capacitat de 500 places i l’hemicicle podia acollir una orquestra simfònica de petites dimensions Els anys vint i trenta fou una important sala de concerts hi actuaren habitualment conjunts de cambra i s’hi celebraren recitals d’artistes…

L’arquitectura califal presenta una sèrie de característiques que troben llur expressió cabdal en l’ampliació de la mesquita de Còrdova per ‘Abd al-Raḥmān III, al-Hakam II i al-Manṣūr, i en la ciutat de Madināt al-Zahrā’ En primer lloc cal destacar-ne la determinació d’un cànon constructiu propi, emprat en relacions numèriques enteres, mesurats en terços de mòdul, i que en el cas dels capitells trobà un ressò a Catalunya Ripoll, cripta de la catedral de Vic Hom introdueix els arcs lobulats i els arcs encreuats, en els quals la funció estructural de suport de les voltes és dissimulada per una…

Ha encunyat el concepte de circ d’autor, fórmula basada en una acurada selecció de números de circ tradicional oberta a les noves tendències, l’absència d’animals altres que els cavalls, música original, orquestra en directe i una posada en pista pensada fins als últims detalls El circ debutà oficialment el 18 de maig de 1976 a Bonn, però al final del 1977 diversos problemes n'aconsellaren un tancament provisional Una profunda reorganització en permeté la reobertura el 1980 Ha actuat per tot Europa i en alguns esdeveniments singulars com a l’Expo de Sevilla representant els länder de Renània…

Impresa en català, durant la seva primera etapa fou editada a entre 1908 i 1932, i en aquest període aparegueren més de 350 números Claudi Mimó i Caba , que en fou el primer director, l’orientà vers una línia típicament independentista D’una presentació més aviat luxosa, s’hi publicaven articles i comentaris d’actualitat, escrits literarris, noves de la colònia catalana i un extens noticiari de tot Catalunya L’octubre de 1923 publicà un suplement en castellà per fer propaganda de la seva línia i durant tota la Dictadura de Primo de Rivera es pronuncià favorable a Macià Entre els…

Aparegué amb periodicitat quinzenal o mensual en dues èpoques del 1881 al 1884 i del 1889 al 1893 Fins el 1891 l’ortografia del nom de la revista fou L’Avens Els deu primers números foren velografiats del juliol al desembre del 1881 i la resta impresos Ja des del primer número hom destacà un esperit innovador i crític, una voluntat de reivindicació catalana i una preocupació per la unificació de la llengua, característiques que es mantingueren en les diferents etapes de la publicació En un primer període —sota el lema de Clavé “Amor-Virtut-Progrés"— es definí com a hereu del Diari Català de…

Desenvolupament enciclopèdic Es tracta d’un complex tractat sobre la història i les construccions d’aquest monestir que inclou un catàleg de les seves relíquies i un sermó dirigit als seus germans No se sap res de cert sobre l’autor, excepte que, ateses les característiques literàries de l’epístola sermó, havia de ser format a l’escola del monestir de Ripoll per a redactar el sermó final, l’autor copià fragments de sermons d’Oliba que li lliurà el bisbe en persona o que tragué de l’arxiu de l’abadia La finalitat de l’obra és commemorar l’aniversari de la consagració de l’església del monestir…

Bastit entre el 1820 i el 1824 segons plans d’Aleksandr Mikhailov i Osip Bove -urbanitzador del sector després de la guerra de Napoleó-, fou reconstruït i ampliat el 1856, arran d’un incendi, per l’arquitecte Al’bert Kavos, fill del compositor Katerino Kavos i especialitzat en teatres d’òpera feu també el Mariinskij de Sant Petersburg, que ha estat el gran rival històric del Bol’šoj La gran sala, de cinc pisos i luxosa ornamentació, té una capacitat de 2 153 localitats El seu origen es remunta a una companyia teatral formada el 1776 pel fiscal moscovita P’otr Urusov i per Mikhail…

La localitat de Santa Fe de Segarra se situa a la riba esquerra del Sió, uns 4 km al nord de Cervera Aquest indret, originàriament integrat dins la marca del comtat de Berga, degué ser ocupat entre el 1035 i el 1043, anys en què també es repoblà el sector de les Oluges El “ terminum de Santa Fide ” és ja mencionat amb anterioritat en l’inventari dels béns i drets del comte de Cerdanya a Montfalcó, que hom pot datar cap al 1025 La història del castell de Santa Fe és ara per ara força desconeguda Al segle XII hi ha documentat un llinatge anomenat Santafè amb importants interessos a la Segarra i…

Situat al SE de la robusta península d’Artà, les serres mesozoiques, deprimides, integren el llindar de Manacor Les carenes culminen a 370 m alt al puig de ses Fites amb els termes d’Artà i Sant Llorenç des Cardassar, 340 m al puig des Corb, i, al límit amb Capdepera, 370 m al puig Gros, 352 as Pinet i 315 al penyal Roig serra de son Jordi El litoral s’inicia amb el cap des Pinar des Raig i coincideix amb la meitat septentrional de la badia de Son Cervera també anomenada d’Artà S'hi troben de N a S la platja de sa Marjal amb les cales des Port Vell i des Port Nou, la punta Roja i les cales…

La seu social de Montaner i Simon al carrer d’Aragó de Barcelona, obra de l’arquitecte Lluís Domènech i Montaner Asociación de Arquitectos de Cataluña, Anuario para 1909 L’empresa editorial de Montaner i Simon serà la més important de Catalunya i de l’estat durant la segona meitat del segle XIX L’empresa editorial de Montaner i Simon va ser la més important de Catalunya i de l’estat espanyol durant la segona meitat del segle XIX Els seus fundadors foren Ramon Montaner i Vila i Francesc Simon i Font, el 1868 Eren editors que treballaven amb la seva pròpia indústria d’arts gràfiques Ramon…