Resultats de la cerca
Es mostren 296 resultats
agíade
Història
Membre d’una antiga dinastia espartana que governà, conjuntament amb la família dels euripòntides, des del segle VI fins al III aC.
El seu nom prové del rei mític Agis s XI aC
teucre | teucra
Història
Troià.
El nom deriva del personatge mític Teucre, epònim de l’estirp reial troiana
Alba Longa
Ciutat
Ciutat del Laci, actual Castel Gandolfo, fundada, segons la tradició, per Ascani, fill d’Enees.
D’ella procedia Ròmul, fundador mític de Roma Fou conquerida per Hostili Tullus, tercer rei de Roma, i restà com a metròpolis llatina
Io
Mitologia
Filla d’Ínac.
Fou amada de Zeus, motiu pel qual Hera, engelosida, la convertí en vedella Alliberada per Hermes, arribà a Egipte, on engendrà un fill, mític fundador de Memfis
Gerió
Mitologia
Gegant mític grec de tres caps i tres cossos.
Hom el considerava fill de Crisàor i Callírroe Regnava sobre l’Hespèria i habitava a l’illa Erítia Hèracles, que també matà el seu bover Euritió i el seu gos de dos caps Ortre, el matà i li arrabassà el ramat de bous
Jean-Gaspard Deburau
Teatre
Actor de mim francès.
Convertit en un personatge gairebé mític, dominà amb la seva personalitat quasi tota la seva època Començà a treballar a París, al Boulevard du Crime i al Théâtre des Funambules, i féu una gran creació de Pierrot
Richard Billinger
Teatre
Dramaturg austríac.
Creà un món mític, basat en les tradicions paganes, proper a l’expressionisme i al surrealisme Rauhnacht 1931, Die Hexe von Passau ‘La bruixa de Passau’, 1935, Der Gigant ‘El gegant’, 1937, Bauernpassion ‘La passió dels camperols’, 1960, etc
Guillem de Varoïc
Literatura catalana
Relat, inacabat, de Joanot Martorell, que després inclogué, modificant-lo a fons, en la primera part Tirant lo Blanc.
Protagonitzat per Guillem de Varoïc, es tracta d’una barreja de novella cavalleresca —versió d’un episodi del roman anglonormand del segle XIII Guy de Warwycke , mític avantpassat dels comtes de Warwick— i de tractat teòric sobre la cavalleria —que procedeix en part de Llull—
,
Krixna
Vuitena encarnació (avatar) de Vixnu.
Les fonts bàsiques del seu culte són el Mahābhārata i el Bhagavad-Gīta Inicialment representat com un heroi alliberador, la seva figura fou ornada d’un misticisme pastoral amb elements eròtics sublimats i acabà esdevenint, com a salvador universal i enemic de tot mal, real i mític, la deïtat més popular i reverenciada del panteó hindú