Resultats de la cerca

Definició És anomenat malaltia fibroquística de la mama o mastopatia fibroquística un trastorn molt freqüent que es caracteritza pel desenvolupament de diverses alteracions en l’estructura dels teixits mamaris Aquestes alteracions es manifesten fonamentalment amb dolor i la formació de masses endurides d’una grandària variable en les mames El mateix trastorn ha estat anomenat també displàsia mamària , mastitis quística crònica o mastopatia benigna Causes L’origen de la malaltia fibroquística de la mama no ha estat ben determinat, però se sap que es relaciona amb un trastorn dels mecanismes…

Titulat el 1934, realitzà, entre altres obres, l’Institut Laboral de La Carolina i, en equip, la tribuna del camp de futbol de San Mamés Més important fou la seva tasca com a impulsor d’estudis d’arquitectura i disseny actuals Del 1948 al 1973 dirigí la Revista Nacional de Arquitectura , anomenada més tard Arquitectura Fou fundador, juntament amb L Feduchi i J Carvajal, del SEDI Sociedad de Estudios para el Diseño Industrial per a la renovació del disseny

Lactància natural , o lactància materna , és la denominació que rep l’alimentació de l’infant amb la llet produïda per les mames de la dona, que el nen obté habitualment amb la succió del mugró Durant la major part de la història de la humanitat aquesta ha estat l’única manera d’alimentar correctament el nodrissó Actualment pot ésser substituïda per la lactància artificial, però continua essent la forma d’alimentació més adequada durant els primers mesos de vida

Són anomenades traumatismes mamaris les lesions que afecten les mames degudes a un impacte extern o una compressió violenta de les seves estructures Els traumatismes mamaris poden ésser de diversos tipus, segons el mecanisme causal i la força de l’impacte Com en qualsevol zona del cos, les mames poden ésser afectades per contusions , és a dir, traumatismes sense esquinçament de la pell, o ferides , traumatismes amb esquinçament de la pell Els símptomes i les complicacions que es poden presentar són els habituals en aquest tipus de traumatismes Igualment, les mesures terapèutiques no…

El pelatge és format per pues dures i híspides Habita a Austràlia, en boscs àrids i garrigues fins a 100 m d’altura És nocturn, i menja tèrmits i d’altres insectes Quan adverteix un perill es fa una bola i resta amb les pues eriçades Es reprodueix per ous, que van a parar dins una bossa ventral, on són covats L’interior de la bossa conté les mames L' equidna de Tasmània Tachyglossus setosus es diferencia de l’equidna perquè és més gros i té les pues més curtes Habita exclusivament a Tasmània

Durant l’embaràs es produeixen diverses modificacions en l’organisme de la dona, tant a causa de l’efecte derivat del creixement del fetus a l’interior de l’úter com per l’acció de les hormones secretades per la placenta i els ovaris Pel que fa als canvis que s’originen en l’organisme matern a causa del desenvolupament del fetus i les estructures que l’acompanyen, els principals són el creixement progressiu de l’abdomen i l’increment de pes de l’embarassada, que ja s’han descrit en l’article que tracta dels controls mèdics durant la gestació Quant a la secreció hormonal pròpia de…

En cadascun dels exàmens periòdics, hom considera fonamental de procedir a la determinació del pes de l’embarassada, per a comprovar que aquest augmenta dintre els límits normals per al temps de gestació L’augment de pes durant aquest període respon no tan sols al creixement del fetus i la placenta, sinó també a l’increment de pes d’algunes estructures pròpies de l’organisme matern, com ara el volum de sang També influeix en l’augment de pes el desenvolupament de les mames, que prepara l’alletament, i el creixement de l’úter mateix En conclusió, l’increment de pes durant la gestació es…

A més de la falta de regla, la dona pot percebre altres canvis en el seu organisme, alguns dels quals apareixen precoçment, que poden ésser útils en la diagnosi d’un embaràs Un dels símptomes més característics és l’aparició de nàusees, que ja es poden donar en el primer mes, fins i tot abans de la primera falta Generalment es presenten, sobretot, a primera hora del matí, en llevar-se, però hi ha dones embarassades que en senten durant tot el dia Poden anar acompanyades de vòmits, però sovint només causen un malestar difús També és freqüent que es manifestin d’altres alteracions digestives,…

Un dels canvis més notables que tenen lloc en el puerperi és la posada en funcionament de l’activitat de les glàndules mamaries, les estructures de les quals s’han desenvolupat durant l’embaràs amb la finalitat d’elaborar llet per a alimentar l’infant Els canvis hormonals que tenen lloc durant el part en desprendre’s la placenta activen la secreció de l’hormona prolactina a la hipòfisi Aquesta hormona estimula el procés de formació de llet en els àcins i els conductes de les mames, que triga alguns dies a completar-se Tanmateix, però, des de la fi de l’embaràs, les glàndules mamaries secreten…

L’alletament és un procés fisiològic de l’organisme femení que depèn directament dels estímuls externs que rep la dona Com ja s’ha explicat en detall en aquesta obra, en els capítols dedicats a l’aparell reproductor femení i l’embaràs, a la fi de la gestació les glàndules mamàries ja produeixen una primera secreció, anomenada calostre La succió del mugró per part de l’infant produeix estímuls sensitius que atenyen l’hipotàlem de la dona i desencadenen el reflex de lactació , que estimula la sortida de llet pel mugró i indueix l’activitat secretora de les glàndules mamàries L’hipotàlem, on es…