Resultats de la cerca
Es mostren 261 resultats
Escola de Frankfurt
Nom amb el qual és coneguda la tendència filosòfica representada per un conjunt de pensadors alemanys agrupats a l’entorn de l’Institut für Sozialforschung de Frankfurt, creat el 1922.
El seu tret més representatiu, si més no a les primeres etapes, és l’adscripció al marxisme com a base de les seves reflexions No obstant això, es tracta en tots els casos d’un marxisme heterodox, que absorbeix elements i influències de corrents diversos, especialment de la psicoanàlisi, per tal de bastir una crítica de la societat postindustrial que abasta temes tan diversos com el qüestionament del valor de la tecnologia, la societat de consum, l’alienació o l’autoritarisme El pressupòsit d’aquesta crítica el constitueix la transformació de l’ordre establert, tant…
materialisme mecanicista
Filosofia
Corrent filosòfic que sorgí al segle XVIII, representat inicialment per La Mettrie i Holbach i, al segle XIX, per L.Büchner, K.Vogt i J.Moleschott, entre altres.
Es caracteritza pel fet que redueix tot fenomen psiquicoespiritual a una simple manifestació de determinacions materials físiques, biològiques, etc, i sovint pot identificar-se amb el naturalisme l’anomenat monisme hilozoista representat, per exemple, per Haeckel posseeix també una certa afinitat amb ell En la seva forma més pura, concep la realitat —tot inspirant-se en el mateix atomisme grec— com a integrada per entitats independents, aïllades i estables, definides per propietats primàries irreductibles les unes a les altres D’aquí ve la seva afirmació de la possibilitat d’un coneixement…
Gaseta Renana
Periodisme
Diari alemany fundat a Colònia el 1842 i del qual Karl Marx fou el principal redactor.
Passat el període de prohibició de 1843-48, reprengué sota el nom de Nova Gaseta Renana Neue Rheinische Zeitung , dirigida per K Marx i F Engels i sostinguda per la Lliga dels Comunistes Hi aparegueren texts importants en la formació del marxisme El 1849, la publicació fou novament prohibida
Józef Bochénsky
Filosofia
Filòsof polonès naturalitzat suís.
Ingressà a l’orde dels dominicans el 1927 Professor a la Universitat de Friburg des del 1945, féu aportacions al camp de la lògica Formale Logik 1956i l’estudi del marxisme Der sowjetische-russische dialektische Materialismus , 1950 Marxismus-Leninismus , 1973 i de la lògica antiga La logique de Théophraste , 1947
Vladimir Akimov
Història
Política
Polític rus.
Membre de la lliga de socialdemòcrates russos, formà part del grup de marxistes anomenats economistes que el 1898 es rebellaren contra Georgij Plekhanov i se separaren del partit socialdemòcrata rus Fou director del diari Rabočeje Delo ‘La Causa dels Treballadors’, i intentà d’ésser reconegut com l’òrgan principal del marxisme rus
Vikentij Vikent’jevič Veresajev
Literatura
Pseudònim de l’escriptor rus Vikentij Vikent’jevič Smidovič.
El tema central de la seva obra, de caràcter realista, és la intellectualitat russa, la crisi del populisme i el naixement del marxisme rus Cal destacar les novelles V tupike ‘Sense sortida’, 1895, Na povorote ‘En una cantonada’, 1902 i K žizni ‘Vers la vida’, 1909 Escriví també Zapiski Vrača ‘Notes d’un metge’, 1941
Robert Havemann
Filosofia
Història
Filòsof i científic alemany.
Investigador de fisicoquímica i professor a Berlín, fou condemnat a mort 1943 per la seva resistència antinazi, però hom li ajornà l’execució per tal d’aprofitar les investigacions que feia a la presó Comunista, oposat a tot dogmatisme, s’interessà per l’aspecte humanista del marxisme Escrivi Dialektik ohne Dogma ‘Dialèctica sense dogma', 1964
Carl von Clausewitz
Història
Militar
General i teòric militar alemany.
Lluità contra la França revolucionària, estigué al servei de Rússia, després ingressà a l’estat major alemany i combaté a Waterloo Des del 1818 dirigí l’escola de guerra La seva obra Vom Kriege ha estat el fonament del modern pensament militar alemany i ha influït poderosament les concepcions de la guerra dels teòrics del marxisme Marx, Engels, Lenin
Hiroshi Noma
Literatura
Escriptor japonès.
El 1943 fou empresonat per la seva actitud pacifista Atret pel marxisme, el 1947 ingressà al partit comunista, que deixà el 1964 Ambientades en el Japó de la postguerra, les seves novelles, entre les quals Kurai e ‘El quadre negre’, 1946, Shinkû-chitai ‘Zona de buit’, 1952 i Hokai kankaku ‘Sensació de catàstrofe’, 1952, palesen una clara intenció antimilitarista i antiautoritària
Othmar Spann

Othmar Spann
© Fototeca.cat
Economia
Filosofia
Sociologia
Economista, filòsof i sociòleg austríac.
Professor a Viena 1919-38, s’hi féu famós per la seva “teoria universalista” de l’economia política, rèplica tant a Ricardo com al marxisme, en la mesura que no considera encertat de deslligar l’economia dels fins espirituals, religiosos, polítics i socials Filosòficament restà afí a Whitehead, i a NHartmann pel que fa a la doctrina de les categories