Resultats de la cerca
Es mostren 77 resultats
pòlip

Pòlip
© Fototeca.cat-Corel
Zoologia
Tipus d’organització propi dels cnidaris
, representat per individus fixos sobre la sorra o sobre les roques, generalment solitaris, bé que també n’hi ha de colonials.
Generalment adopta forma de sac, amb unes parets que envolten una cavitat central i amb una corona de tentacles que emmarca l’orifici anobucal Hi ha cnidaris només amb forma de pòlip, els quals són sexuals, o bé amb forma de pòlip i de medusa, en els quals el pòlip representa la fase asexuada que per gemmació origina les meduses
boca
Anatomia animal
Orifici del començament del tracte digestiu o de la cavitat digestiva que presenten la immensa majoria dels animals.
En els animals diploblàstics, com les meduses i les hidres, correspon a la comunicació de la cavitat gatrocèlica amb l’exterior En els triploblàstics pot correspondre al blastòpor de la gàstrula diversos protòstoms o ésser causat per una neoformació En els vertebrats, i per tant en els mamífers, l’home inclòs, aquesta neoformació s’esdevé per perforació de l’anomenada placa bucal
Els estromatèids: pàmpol pudent
Pàmpol pudent Stromateus fiatola , de morfologia inconfusible per la forma romboidal del cos i la forca tan pronunciada de l’aleta caudal, és l’únic estromatèid de les nostres aigües Pelàgic i bon nedador, forma grans moles a les aigües lliures de la plataforma litoral, on s’alimenta de zooplàncton i meduses Domènec Lloris Els estromatèids tenen el cos bastant alt i comprimit, cobert d’escates petites i cicloides fora de la regió cefàlica i amb una línia lateral que segueix el mateix traçat del perfil dorsal El cap és alt i de perfil cònic, amb un rostre camús i curt, i els ulls…
traquilins
Zoologia
Subclasse de cnidaris de la classe dels hidrozous integrat per espècies que presenten només organització de medusa.
Les meduses dels traquilins anomenades traquimeduses, relativament grosses amb relació a les dels altres hidrozous, són hidromeduses, és a dir, amb vel, proveïdes de tentacles, amb estatocists i gònades a la base de la cavitat gàstrica Habiten generalment a les aigües marines, però també n'hi ha d’aigua dolça, tant de rius com de llacs, com Limnocnida tanganicae , del llac Tanganyika Algunes espècies dels gèneres Plindias i Geryonia , de 3-8 cm de diàmetre, planctòniques i transparents, són comunes a les aigües marines dels Països Catalans
Zoologia 2014
Zoologia
Tintoreres a la costa i algun tauró més gran Aquest any es va parlar molt de taurons a les costes catalanes D’entrada, de tintoreres, que, possiblement perseguint algun pesquer, van arribar a les costes catalanes plenes de banyistes Una tintorera a Torredembarra, el 15 de juliol, quatre tintoreres a les platges del Masnou i Ocata, el 24 de juliol, i, finalment, dos taurons més a Altafulla, l’1 d’agost, van incomodar amb la seva presència els equips de socorristes i els banyistes de les platges d’aquestes poblacions També va ser notícia la captura d’un tauró guineu al Port de la Selva a mitjan…
cnidaris
cnidaris: pòlip (Dendronephtya Klunzingeri)
© Fototeca.cat
Zoologia
Embrancament d’animals metazous diploblàstics i de simetria radiada, agrupats antigament amb els ctenòfors dins l’embrancament dels celenterats.
Tenen una cavitat interna o gastral que comunica amb l’exterior per un orifici únic La paret del cos és formada per dues capes l’ectoderma i l’endoderma, entre les quals hi ha la mesoglea Aquesta constitució correspon a l’estat de gàstrula Hi ha dos tipus fonamentals d’organització el pòlip , que és fix, i la medusa , o forma lliure ambdós tenen una obertura única que fa alhora les funcions de boca i anus Les parets del cos limiten la cavitat gastrovascular única, dividida o no Els pòlips són sèssils, de forma cilíndrica o sacciforme i boca oral tentaculada les meduses són vàgils, acampanades…
Osamu Shimomura

Osamu Shimomura
© Marine Biological Lab./Jorn Kleindiust
Bioquímica
Bioquímic japonès.
Es llicencià en farmàcia a la Universitat de Nagasaki 1951, on treballà fins el 1955, que passà al laboratori de Yoshimasa Hirata de la Universitat de Nagoya El 1960 es doctorà en química orgànica amb una tesi sobre la luciferina en les meduses del gènere Cypridina , i el 1961 descobrí l’aequorina i la proteïna de la fluorescència verda GFP Green Fluorescent Protein en la medusa Aequorea victoria Continuà les recerques sobre bioluminescència als EUA com a professor a la Universitat de Princeton 1965-82, i com a professor honorari, a la Universitat de Boston i al Laboratori Woods…
medusa
Zoologia
Tipus d’organització que presenten els cnidaris, formada per individus de vida lliure i pelàgica que, en general, es reprodueixen sexualment.
El cos, anomenat ombrella a causa de la seva forma, té una cara superior convexa, l' exombrella, i una d’inferior còncava, la subombrella al mig d’aquesta sobresurt el manubri , a l’extrem del qual hi ha la boca La forma general és més deprimida que la del pòlip, i el cos té més quantitat de mesoglea, mentre que la cavitat gastrovascular és reduïda a un estómac, del qual surten els conductes radials, que conflueixen, en el vorell de l’ombrella, en un conducte marginal o circular Al caire de l’ombrella s’insereix una corona de tentacles, proveïts de cnidoblasts Molt sovint hi ha també òrgans…
Tortuga llaüt
L’anomenada tortuga llaüt és fonamentalment atlàntica, però sembla haver-se reproduït a la Mediterrània El més notable d’aquesta espècie, l’única que constitueix la seva família, és que no presenta escuts cornis, sinó una pell gruixuda i coriàcia, amb el dors negre o bru fosc, amb taques més clares Presenta de cinc a set crestes longitudinals molt prominents, que, de vegades, tenen una mena d’entalladures La part posterior de la closca és afilada, i la part ventral és clara amb marques fosques El maxillar superior és escotat i forma un dibuix, com si el bec tingués dues dents La tortuga…
sifonòfors
Zoologia
Ordre de cnidaris de la classe dels hidrozous, nedadors marins, generalment arrossegats pels corrents i, per tant, per elements planctònics, pelàgics i colonials (colònies de pòlips i d’hidromeduses, més o menys modificades).
Són d’estructura complexa, puix que presenten un polimorfisme intens Els individus polipoides poden ésser classificats en gastrozooides , proveïts d’un filament prènsil, carregat de cnidoblasts urticants gonozooides , unisexuats, que produeixen les gònades, però en els quals el sifonòfor és, en el seu conjunt, hermafrodita, i dactilozooides , de boca reduïda o absent, sense cnidoblasts, però amb cèllules sensitives i adhesives els filaments prènsils i sensitius en moviment constant Els medusoides poden ésser diferenciats en nectocalzes , meduses sense manubri, boca ni tentacles,…