Resultats de la cerca
Es mostren 48 resultats
disfressa
Etnologia
Conjunt de mitjans materials que hom empra per a modificar exteriorment la seva personalitat.
Inicialment, i des de molt antic anà lligada a cerimònies pròpies de ritus religiosos, pràctica encara usual entre les tribus africanes i d’Oceania Els ornaments exteriors i l’ús de màscares n'han estat elements essencials, sovint amb mímica i canvis de veu D’aquestes cerimònies derivaren les primeres representacions teatrals A Europa hom adquirí el costum d’emprar la disfressa com a diversió balls de disfresses, hàbit que s’estengué a la fi de l’edat mitjana, malgrat l’oposició que hi feu l’Església, i esdevingué general els dies que precedien la quaresma carnaval Alguns cops hom empra la…
pantomima
Música
Representació dramàtica muda que utilitza la mímica com a mitjà d’expressió.
Fou una tècnica estesa a la Roma antiga, on usualment l’actor, amb una màscara de llavis closos, era acompanyat per instruments i cor Al Renaixement ressorgiren diversos tipus de pantomima Durant els segles XVIII i XIX esdevingué una forma popular d’entreteniment a Europa i Anglaterra, prenent elements i personatges de la Commedia dell’Arte italiana i utilitzant notables efectes escènics a més de cançons, peces instrumentals i danses Fou introduïda al ballet i a l’òpera, com ara en els ballets d’action , de JG Noverre, i en La muette de Portici , de DFE Auber Actualment és una forma d’…
cantaor
Música
De cantador.
Persona que interpreta una copla o una estrofa a l’estil flamenc i que la converteix en cante mitjançant la tècnica musical vocal atribuïda al gènere artístic del flamenc El cantaor clàssic reuneix una sèrie de característiques musicals i expressives que giren al voltant d’un concepte purista d’autenticitat Fa un ús sovintejat de la cadencia andaluza o cadència frígia, canta al compás o ad libitum , sol a palo seco o acompanyat per las palmas , la guitarra o altres instruments baix, violí, flauta, el cajón , etc, jaleado i/o coreado , sense ball cante p’adelante o, en funció del ball…
ximpanzé

Ximpanzé
© Xevi Varela
Mastologia
Mamífer de l’ordre dels primats, de la família dels pòngids, una mica més alt que l’orangutan (els mascles poden assolir 170 cm i les femelles 130) i amb un pes entre 50 i 80 kg (els mascles); de línia més esvelta i de membres més proporcionats que l’orangutan, té el dit gros de les mans completament desenvolupat; el seu cos és arrodonit, amb orelles força grosses.
El seu pelatge, abundant, generalment és negrenc, i es torna gris en envellir l’animal És de costums arborícoles, intermedis entre l’orangutan i el gorilla Habita a l’Àfrica, des de Gàmbia fins als llacs Albert i Victòria, sobretot a les grans selves i als boscos de la vora dels grans rius defuig les zones sense arbres No sap nedar Es nodreix de vegetals fruita, fulles, arrels, etc i ocasionalment de carn Diürn, construeix plataformes a dalt dels arbres, on passa la nit i que només utilitza un cop La gestació sol durar uns vuit mesos i mig, i solen parir una cria a cada part, que la mare…
paramímia
Psicologia
Expressió mímica discordant, no adaptada a la situació, freqüent en els estats esquizofrènics.
L’aprenent de clown
Cinematografia
Pel·lícula del 1967; ficció de 87 min., dirigida per Manuel Esteba i Gallego.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Cire Films Barcelona ARGUMENT MEsteba GUIÓ MEsteba, Manuel Bengoa, Vicenç Lluch, José María Tavera FOTOGRAFIA Joan Amorós Eastmancolor, panoràmica AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Juan Frexe MUNTATGE Antoni Cànovas MÚSICA Rafael Ferrer i Fitó SO Jordi Sangenís INTERPRETACIÓ Charlie Rivel Charlie, Enrique San Francisco Joan, Montserrat Porta la mestra, Johnny Fairen Samsó, Francesc Tuset l’alcalde, Enriqueta Font una dona, i els nens María del Pilar del Moral Dora i Antonio del Moral Gaspar ESTRENA Barcelona, 23121967, Madrid, 27031969, TV, 06011986 en català PREMIS…
Eulàlia Ramon i Estrach
Cinematografia
Actriu.
Vida Residí fins a divuit anys a Sant Feliu de Guíxols i estudià ballet clàssic, mímica, pantomima i interpretació amb Teresa Manresa Debutà com a figurant al cinema i a la televisió i com a actriu en el teatre amateur Feu els primers passos en el cinema l’any 1983 amb Últimas tardes con Teresa Gonzalo Herralde i Fanny "Pelopaja" Vicente Aranda Després s’installà a Madrid, quan Antonio Giménez Rico li donà un paper a la telesèrie Página de sucesos 1984-85, TVE, mitjà on posteriorment actuà en La mujer de tu vida , Para Elisa i Brigada Central , cosa que li feu aconseguir força popularitat…
Ronda de mort a Sinera
Teatre
Espectacle de Ricard Salvat sobre textos de Salvador Espriu, estrenat al Teatre Romea per l’EADAG el 1965, i publicat el 1966.
L’obra està estructurada en breus quadres escènics independents sis són adaptacions teatrals de contes del recull Ariadna al laberint grotesc , una versió reduïda i versificada de Primera història d’Esther , i diverses interpolacions poètiques procedents sobretot de Les cançons d’Ariadna , algunes simplement recitades, altres acompanyades d’una actuació mímica No sols l’univers de Sinera Arenys de Mar queda ben representat amb personatges com la borratxa apedregada pels vailets del poble, el jove obrer víctima d’un accident laboral o una família de grans navegants en decadència sinó també…
,
Els Joglars
Una escena de l’espectacle Laetius pel grup Els Joglars
© Fototeca.cat
Teatre
Grup teatral creat el 1962, format inicialment per Carlota Soldevila, Albert Boadella i Anton Font en el si del grup Arlequí del departament de pantomima de l’Agrupació Dramàtica de Barcelona (ADB).
En prohibir-se el 1963 l’ADB per ordre governativa, s’integrà com a secció al Cercle Artístic de Sant Lluc Els primers anys 1965-66 representaren espectacles de mímica del francès Marcel Marceau , el seu primer gran mestre Influïts també per Italo Riccardi i altres mims estrangers, assoliren aviat un alt nivell artístic i presentaren amb força èxit diversos programes de mímica Aviat s’hi incorporaren Montserrat Torres i Glòria Rognoni retirada per accident el 1975 El 1967 crearen el centre Estudis Nous, que impartia docència teatral Sota la direcció d’Albert Boadella, el qual li donà un…
,
pantomima
Teatre
Representació escènica muda que es basa en el gest i en l’expressió corporal, sovint acompanyada de música.
A Grècia era simple accessori de la dansa, però entre els romans, malgrat que el mim era famós gràcies al tràgic Pílades de Cilícia i al còmic Batille d’Alexandria, no s’establí en la seva forma definitiva fins a l’època d’August El ballarí, anomenat chironomus , acompanyat d’una nodrida orquestra flauta, siringa, címbal, cítara, lira, trompa i el scabillum , interpretava des del pulpitum una obra d’acord amb un llibret més o menys detallat Valorada o menyspreada amb deliri, fou objecte de persecució o d’exaltació per part dels emperadors Per la seva lascívia fou censurada pels pretors i…