Resultats de la cerca

Mineral del grup de les miques que cristallitza en el sistema monoclínic, en forma de prismes pseudohexagonals L’exfoliació és perfecta en una direcció La duresa és de 2,5, i la densitat, de 2,8-3,4 és de color marró o groguenc, i presenta la propietat de l’asterisme És un mineral d’origen pneumatolític, molt resistent a la calor Els principals productors de flogopita són el Canadà i Madagascar Als Països Catalans n'hi ha a Pineda Maresme

Mineral que cristallitza en el sistema monoclínic i té l’hàbit tabular de contorn hexagonal i també en agregats És un fillosilicat del grup de les miques Té una duresa 2,5 parallelament als plans d’exfoliació, i 4 perpendicularment a aquests És incolora, amb lleugeres pàtines de color verd, gris o marró L’esclat és nacrat Té una densitat de 2,8-2,9 Hom la troba sovint en les pegmatites granítiques, roques que forneixen la mica d’ús industrial És anomenada també mica blanca

Són constituïts per tetràedres de SiO 4 4 - , amb els tres vèrtexs units amb els de llurs veïns formant capes de SiO 4 4 - En la forma més simple d’aquesta unió hom obté una xarxa plana hexagonal de SiO 4 4 - Dues d’aquestes capes es poden enllaçar per mitjà de cations, de manera que restin unides íntimament formant estrats, i aquests s’uneixen entre ells també per mitjà de cations, com en el cas del grup de les miques, o més senzillament per mitjà de molècules d’aigua, com en els minerals argilosos

Cofundador de l’Ateneu Alguerès, dirigí un seminari de missions al Brasil, on residí del 1965 al 1983 i, en retornar a l’Alguer, dugué a terme una gran activitat en defensa de la llengua i la cultura catalanes Encapçalà la secció algueresa d’Òmnium Cultural i el 1987 rebé la Creu de Sant Jordi Fou autor, en collaboració amb Josep Sanna, del Catecisme alguerès 1964 En poesia publicà Les veus 1970, Aigües vives 1976, Llavors de llum 1981, Miques de mirall 1988 i Transparències 1990 Sobre l’Alguer, publicà rondalles al llibre Rondalles alguereses de P Scanu, 1985 i l’antologia…

Els aluminosilicats són sòlids, generalment d’origen natural i de constitució complexa Hom interpreta llur estructura, com la dels silicats en general, considerant la manera com estan units els grups tetraèdrics SiO 4 en l’edifici cristallí En alguns aluminosilicats, tals com el beril , aquests grups formen estructures cícliques, i en d’altres, com ara les miques , formen capes de dues dimensions El cas més corrent és, però, aquell en què formen estructures contínues de tres dimensions, amb substitució parcial, de manera regular i ordenada, del silici per alumini també…

En sentit estricte fa referència a les superfícies estructurals primàries, com, per exemple, els plans d’estratificació de les roques sedimentàries Sovint el terme es fa servir també per a designar estructures secundàries, provocades per processos mecànics que forcen la roca a disgregar-se o a lliscar parallelament a les superfícies relacionades amb les forces de tensió i compressió que s’originen a l’interior de la Terra Un exemple molt clar de roca de gra fi amb exfoliació notable és el de la llicorella, on les distàncies entre les diferents superfícies planes són de prop de 0,25 cm En les…

Els silicats són els components més importants de les roques i constitueixen amb el quars el 95% de la part coneguda de l’escorça terrestre Es troben, en gran part, com a constituents de les roques eruptives, formades a temperatura i pressió elevades, generalment amb amplis marges de variació d’ambdues variables, amb estructures denses i mancades d’aigua el quars, els feldespats i les miques, elements fonamentals del granit, en són un exemple conegut A les condicions de formació de les roques metamòrfiques s’originen una sèrie de silicats, alguns d’ells amb estructures menys…