Resultats de la cerca
Es mostren 529 resultats
El Gènesi: un mite d'origen
Llibre sagrat de jueus i cristians, venerat igualment pels musulmans com un dels seus llibres sants, la Bíblia s’obre amb el llibre del Gènesi, que conté els mites d’origen del poble jueu La tradició jueva i la cristiana primitiva atribueix a Moisès l’autoria del Gènesi, juntament amb la dels altres quatre llibres de la Torà Pentateuc en la tradició cristiana l’exegesi moderna, però, tant jueva com cristiana, ho ha desmentit El llibre és, en realitat, una refosa de mites d’origen i tradicions llegendàries anteriors del poble jueu, que pot ser datada en els segles VI i V aC És remarcable la…
Antoni Maria Gallissà i el mite del "Castell dels Tres Dragons"
En els llibres d’història dedicats a l’art català modern, hom hi troba la figura d’Antoni Maria Gallissà al costat d’importants arquitectes com Lluís Domènech i Montaner, Josep Puig i Cadafalch o Antoni Gaudí D’aquests tres últims, en coneixem força bé el seu treball, ja sigui per mitjà de les biografies o bé per monografies de les seves obres Contràriament, però, la persona i l’obra de Gallissà han transcendit ben poc Què fa doncs que mereixi estar entre els arquitectes catalans més significatius de principi del segle XX La resposta es troba en la seva breu però fecunda producció,…
òbol
Farmàcia
Física
Antiga unitat de pes que valia 12 grans, o sia, 1/2 escrúpol o 1/6 de dracma.
Un òbol equival a 0,599 g
el Comte Arnau
Portada d' El comte Arnau de Josep Maria de Sagarra
© Fototeca.cat
Personatge que constitueix el nucli del mite folklòric i literari més important de Catalunya del Romanticisme ençà.
N'és l’element essencial una cançó popular, impressionant diàleg entre l’ànima d’Arnau i la seva vídua, probablement nascuda a la fi del s XVI, a Ripoll la balada sorgí de sentiments collectius de justícia social Arnau ha defraudat els seus mossos en llurs soldades, i ho ha de pagar eternament Des del Ripollès la cançó es propagà pel Principat i per Mallorca, i en deriva la llegenda de l’ànima en pena A Sant Joan de les Abadesses es connectà amb la vella tradició dels escàndols del monestir 1017, i hom enllaçà Arnau i l’abadessa pecadora Marià Aguiló recollí la balada, i Manuel Milà i…
Don Joan
Personatge literari i personificació del mite de l’home posseït per l’afany de conquesta amorosa de la dona, amb una capacitat il·limitada de seducció.
Són més de mil les versions del mite —la majoria teatrals— i suposen una gran diversitat d’interpretacions, segons l’època, el país i l’autor de cada versió El nom, els trets característics i la primera configuració literària del personatge són atribuïts a Tirso de Molina a El Burlador de Sevilla y Convidado de Piedra 1616 l’obra, de finalitat moralitzadora, escomet contra un tipus molt corrent a l’Espanya, ja decadent, del s XVII Conté dos temes que es repetiran en totes les versions de Don Joan el del llibertí o burlador , i el del càstig final Quant al primer, en són…
misteris d’Eleusis
Mitologia
Celebracions rituals gregues en honor de Demèter consagrades al record del mite del rapte de la seva filla Persèfone per Hades i de l’ensenyament que la deessa donà, a Eleusis, a Triptòlem.
L’esplendor dels misteris data del s VII aC Hom els celebrava pròpiament a la tardor grans eleusínies , però n'hi havia també una preparació —de caire catàrtic i amb un ritu solemne d’iniciació— a la primavera petites eleusínies El rapte de Persèfone, la recerca que en féu la seva mare i el pacte final amb Hades la jove passaria sis mesos amb Hades i sis més amb Demèter comportaven simbolitzacions de mort-resurrecció i d’immortalitat, bé que originàriament tenien un significat simplement agrari Processons, banys sacres i dejunis, com també sacrificis i jocs atlètics, precedien les…
àcar del formatge

Vista dorsal d’una femella de Tyrolichus casei
Pavel Klimov, Bee Mite ID (idtools.org/id/mites/beemites)
Aracnologia
Aràcnid, de l’ordre dels àcars, sense tràquees, que viu en el formatge.
mitema
Filosofia
Mitologia
Segons Lévi-Strauss, element d’un mite que es pot permutar amb un altre sense canviar l’estructura fonamental d’aquest mite.
Mites
Literatura catalana
Llibre de proses de Jordi Sarsanedas, publicat el 1954.
El conjunt de les quinze narracions que configuren el volum és una reflexió sobre l’aventura de l’ésser humà a la recerca de l’harmonia enmig d’un escenari hostil i caòtic La reflexió és duta a terme en un doble nivell d’una banda, el de les proses que mostren l’ideal d’absolut anhelat per l’individu —“Mite d’Anna-Clara a disset anys”, “Mite del Cigne i la vinya”, “Mite dels ocells”, etc—, en les quals el punt de partida d’aquesta recerca infinita és la realitat immediata des de la qual el personatge emprèn un viatge introspectiu cap a una situació…
goja
Folklore
Figura mítica femenina de la tradició popular de la Catalunya Vella, sobretot a la zona pirinenca.
És una derivació del mite de l’esperit de les aigües, present en totes les cultures, amb elements que l’aproximen a les variants germàniques d’aquest mite La imaginació popular descriu les goges com unes dones d’una gran bellesa, sovint vestides ricament, que habiten en palaus sota les aigües o en coves profundes, plenes de riqueses Solen dansar de nit, o bé renten roba als marges dels rius i dels estanys i l’estenen a la llum de la lluna el mortal que pot prendre'n una peça té la prosperitat assegurada Algunes llegendes narren el matrimoni entre un mortal i una goja…