Resultats de la cerca
Es mostren 20 resultats
Josep Mallorquí i Figuerola
Cinematografia
Guionista.
Vida A partir del 1939 inicià una prolífica activitat com a autor de novelles populars de diversos gèneres, que sovint signava amb pseudònim En alguns casos foren adaptades a la pantalla La casa de las sonrisas 1947, Alejandro Ulloa, Dos cuentos para dos 1947, Lluís Lucia i El secreto de Tommy 1953, Antonio del Amo Reclamat pel productor Eduardo Manzanos, el 1954 s’installà a Madrid per treballar com a guionista de westerns inspirats en un dels seus personatges literaris més populars i prolífics El Coyote i La justicia del Coyote , ambdós de Joaquín Luis Romero-Marchent del 1954 i basats en…
Juli Salvador i Valls
Cinematografia
Director i guionista cinematogràfic.
Vida Germà del també director i guionista Jaume Salvador , fou redactor en cap de la revista Película 1936 Exercí d’ajudant de direcció a Abajo los hombres 1935, La linda Beatriz 1939 i El camino del amor 1943, tots tres de Josep Maria Castellví, i a La Farándula 1935-38, Antoni Momplet, i de cap de producció a Barrios bajos 1937, Pedro Puche i a 48 horas 1942, J M Castellví El 1944 fou contractat per Emisora Films com a ajudant de direcció i, en alguns casos, de guionista no acreditat en produccions d’Ignasi F Iquino Cabeza de hierro 1944 Culpable 1945, i Aquel viejo molino…
,
Pasqual Godes i Tarrats
Música
Cinematografia
Compositor i director d’orquestra.
Els inicis de la seva formació se situen a l’església de Santa Maria del Pi de Barcelona, però poc temps després ingressà a l’Escolania de Montserrat Deixeble d’Enric Morera en la disciplina d’harmonia, posteriorment fou professor de piano i de fagot a l’Escola Municipal de Música de Barcelona Alhora exercí de director orquestral de diferents teatres de la Ciutat Comtal En el catàleg de la seva obra destaquen diferents sardanes i revistes i sarsueles com Amor y melodía , L’Hereu Riera, Mate al diablo, La Gloriosa 1934, El 13000 , de la qual es feren més de 100 representacions al teatre…
, ,
Estudis Lepanto
Cinematografia
Estudis de rodatge oberts a Barcelona entre el 1935 i el 1943 i propietat d’Henri Huet, empresari francès que també era director de la Gaumont, codirector de la Pathé, representant dels Lumière a Barcelona i director de la casa de distribució, exhibició i producció Exclusivas Huet.
Amb aquesta marca H Huet produí diversos films parlats en castellà, i en vista de la bona acollida que tingueren es decidí a obrir els seus propis estudis En fou director tècnic l’operador Jaume Piquer i Soler, que també feia de director de fotografia El 1936 disposaven d’un plató de 36 15 m amb un tràveling Michelin i un altre de molt més gran de vies, una càmera Super Parvo Debrie, equipament per al doblatge i play-back , so directe i mesclador el 1942 ja tenien tres càmeres Els primers títols que s’hi rodaren foren les produccions d’Huet dirigides per Raymond Chevalier Sesenta horas en el…
Emília Guiu i Estivella
Cinematografia
Actriu.
Vida Filla del mestre de música Pasqual Guiu i cosina de Jaume Picas i Guiu , després de la guerra civil passà pel camp de concentració francès d’Argelers de Mar, i finalment es reuní amb el seu pare a Marsella Amb la seva família s’installà a Mèxic el 1942 Allí debutà com a extra el 1943 en Resurrección Gilberto Martínez Solares, any en què intervingué en 15 títols més, entre els quals destaca La vida inútil de Pito Pérez Miquel Contreras Torres, en què exhibí el seu primer nu, que també fou un dels primers del cinema mexicà modern A continuació ingressà en l’Academia Cinematográfica de…
Fèlix de Pomés i Soler
Disseny i arts gràfiques
Cinematografia
Esport general
Teatre
Cineasta, esportista i dibuixant.
Nebot del comte de Santa Maria de Pomés Estudià medicina i farmàcia però es llicencià en dret Dedicat al periodisme, collaborà a El Día Gráfico de Barcelona i a Fígaro de Madrid Practicà diversos esports atletisme, natació, boxa i a partir de l’any 1910 jugà, tant de porter com de migcampista, a l’Universitari Després formà part del Casual 1912-13, el Futbol Club Barcelona 1913-14 i el Reial Club Deportiu Espanyol 1914-16, amb el qual guanyà el Campionat de Catalunya 1915 Disputà dos partits amb la selecció catalana Practicà l’esgrima al Casino Militar, i es proclamà campió individual de…
,
Fèlix de Pomés i Soler
Cinematografia
Actor.
Vida Estudià medicina i farmàcia, però s’acabà llicenciant en dret D’origen aristòcratic i bohemi, excellí com a boxador i jugà en els primers equips de futbol del Barcelona i l’Español 1918-20 Fou campió de Catalunya d’esgrima i participà en aquesta especialitat en els Jocs Olímpics de París 1924 i d’Amsterdam 1928 Practicà també la pintura i el retrat, i debutà als escenaris de Barcelona abans de fer-ho en el cinema per a la UFA alemanya com a Félix P Soler a La santa i el seu bufó Der Heilige und ihr Narr , 1928, William Dierterle i l’any següent a França i a Itàlia El 1930 fou contractat…
Adrien Porchet
Cinematografia
Director de fotografia.
Vida Format al seu país, treballà a París, on participà amb el seu pare Arthur Porchet en Sous les casques de cuir 1931, Albert de Courville, escrit per Francisco Elías Juntament amb F Elías i el productor Camile Lemoine, els Porchet viatjaren cap a Barcelona, on installaren els estudis Orphea a Montjuïc, que inauguraren amb el rodatge de la producció francesa i en francès Pax 1932, de F Elías Pare i fill també treballaren junts a Carceleras 1932, José Buchs i El hombre que se reía del amor 1932, Benito Perojo Després, el pare continuà pel seu compte, i Adrien fou, amb el seu germà Robert 2n…
August Algueró i Dasca
Música
Compositor, arranjador i director d’orquestra.
Vida Fill d’ Augusto Algueró Algueró Simultaniejà els estudis de medicina amb els de música al Conservatori Municipal de Barcelona, i es decantà per la professió musical Fou un dels compositors catalans de música lleugera més prolífics del segle XX, i s’especialitzà sobretot en el gènere melòdic i romàntic, en el qual compongué des dels anys seixanta un gran nombre de cançons que interpretaren cantants de gran projecció a l’Estat espanyol, entre d’altres Carmen Sevilla , amb qui estigué casat 1961-74, Karina, Mari Trini, etc Entre els seus èxits destaquen Penélope 1969, que cantà Joan…
,
història del cinema a Catalunya
Cinematografia
Història
Història del cinema realitzat a Catalunya.
Els orígens El cinema a Catalunya sorgí en aquells indrets on convergien tres elements fonamentals una base tècnica, el desenvolupament tecnològic i la capacitat socioeconòmica suficient per afrontar el nou repte Si bé el 5 de maig de 1896 ja s’havien fet exhibicions públiques amb aparells de vistes animades com el Kinetoscop de Thomas AEdison, no fou fins el 15 de desembre de 1896 que es realitzà la presentació oficial de l’aparell Lumière a l’establiment dels Napoleon, uns prestigiosos fotògrafs que tenien els estudis a la Rambla de Santa Mònica de Barcelona La introducció del cinema a la…