Resultats de la cerca
Es mostren 19 resultats
Ildefons Pinell i Marcet
Música
Organista i compositor català.
Iniciat en la música a la seva vila natal, el 1900 ingressà en l’Escolania de Montserrat Fou deixeble de Manuel Guzmán en les matèries de piano, orgue i harmonia fins el 1907 El 1909 professà al monestir Continuà els seus estudis d’harmonia amb Ramir Escofet i els de contrapunt amb Anselm Ferrer El 1915 exercia de professor a l’Escolania i a partir del 1924, havent de suplir l’organista BM Vilar, es dedicà completament a l’orgue Rebé lliçons de Josep Muset i de Francesc Civil abans d’anar a París, on amplià estudis amb Joseph Bonnet, André Marchal i, especialment, Charles…
fabliau
Literatura
Tipus de narració en vers conreada a França sobretot als s. XII-XIV.
Destinat a un públic burgès, no solia tenir cap objectiu moralitzador ni crític Alguns fabliaux són discretament satírics, i altres són més grollers, i gairebé sempre llur única finalitat sol ésser la diversió del públic Generalment no tenen una unitat formal ni temàtica Dels cent cinquanta que es conserven són interessants Les trois aveugles de Compiègne , de Cortebarbe, Le lai d’Aristote , d’Henri d’Andeli, Jouglet , de Colin Muset, i Le vilain mire Els fabliaux francesos tingueren des de molt aviat una gran acceptació al Principat de Catalunya eren ja coneguts al s XII per…
Josep Vicens i Juli
Música
Compositor popular de sardanes català.
Vida Format al seu entorn local, des dels catorze anys pertangué a les cobles De Dalt i De Baix, i més tard fou director de l’orquestra l’Aliança, que esdevingué La Principal de l’Escala A partir del 1885 donà a conèixer sardanes que aviat adquiriren un notori èxit i vers el 1920 s’installà a Malgrat de Mar, on compongué els títols que el feren més popular Carícies , Bona Festa , Les noies de la costa i La plaça del firal Després de residir algun temps a Girona, retornà a Malgrat El seu estil planer, derivat de la cançó popular i formalment equilibrat, el convertí en un dels autors…
Gregori Estrada i Gamissans
![](/sites/default/files/media/FOTO/A098138.jpg)
Gregori Estrada i Gamissans
© Fototeca.cat
Música
Nom de religió de Francesc Xavier Estrada i Gamissans, compositor, organista i musicòleg.
Estudià entre el 1926 i el 1932 a l’ Escolania de Montserrat , sota la direcció d’Anselm Ferrer, Àngel Rodamilans i Ildefons Civil Monjo del monestir de Montserrat des del 1934, on suplí, com a organista, Ildefons Pinell Fou ordenat prevere l’any 1941 i canvià el nom de Francesc Xavier pel de Gregori Maria L’any 1935 començà a cursar estudis d’orgue amb Josep Muset al Conservatori de Música del Liceu, els quals hagué d’interrompre a causa de la Guerra Civil Estudià harmonia i contrapunt amb Josep Barberà 1941-47 i Cristòfor Taltabull 1947-50, i es perfeccionà a París amb André…
,
trouvère
Música
Nom amb què es coneixen els poetes compositors del nord de França que seguiren el moviment trobadoresc occità, i que utilitzaren per a les seves composicions la llengua d'oil (francès antic).
Foren actius durant els segles XII i XIII i en els seus trets fonamentals formes, estil i temàtica seguiren els models dels trobadors, si bé se’n diferenciaren pel que fa a la llengua El repertori i la manera de fer del món trobadoresc s’estengué a les regions del nord de França com a resultat dels viatges dels mateixos trobadors i dels joglars i, també, a causa de l’entusiasme pel gènere d’alguns promotors poderosos com Elionor d’Aquitània, mare de Ricard Cor de Lleó Després d’un període florent a les corts del nord-est de França, i en part gràcies a la desaparició del moviment trobadoresc…
Joaquim Arenas i Sampera
Educació
Pedagog.
Cursà estudis de mestre i la llicenciatura en ciències de l’educació a la Universitat de Barcelona S’inicià com a mestre a les escoles Montessori de la Torrassa de l’Hospitalet de Llobregat 1960, unitària de Sant Feliu de Cabrera de Mar 1961-68, Sant Gregori de Barcelona 1969-75 i Sant Gregori de Sabadell 1975-77, ja amb la responsabilitat de dirigir l’equip de mestres d’una escola que esdevé escola catalana Simultàniament, participà activament en l’Any Fabra 1968, organitzà els primers cursos de català a Santa Coloma de Gramenet 1971-72 i a Sants 1972, en el càrrec de coordinador general i…
Santa Maria del castell de Claramunt (la Pobla de Claramunt)
Art romànic
Situació Vista des de llevant dels absis consolidats de l’antiga església del castell ECSA - F Junyent - A Mazcuñán Les ruïnes de l’església són situades dins l’àmbit del castell, vers la banda sud-occidental FJM-AMB Mapa 35-15391 Situació 31TCG892015 Història Aquesta església es trobava a l’antic terme del castell de Claramunt, dins de les muralles del castell Inicialment fou la parròquia de tot el terme, posteriorment s’independitzaren moltes de les seves esglésies sufragànies Fins i tot ella mateixa deixà de tenir culte i les funcions parroquials es traslladaren a un altre lloc on s’havia…
Deltebre
Vista aèria de la Cava (Deltebre)
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Ebre, a l’extrem NE del delta de l’Ebre.
Situació i presentació El municipi de Deltebre fou creat per decret de 20 de maig de 1977 per la segregació de les partides de Jesús i Maria i de la Cava, fins aleshores dins el municipi de Tortosa El seu terme es troba a l’extrem nord-oriental del delta, al darrer tram de l’Ebre la gola de Sorrapa, que porta cabal a la mar El límit meridional és seguit pel mateix riu en una llargada de 22 km, incloent-hi l’illa de Gràcia al mig del riu, a l’altura de Jesús i Maria el límit nord-oriental és format per la costa mediterrània, des de l’antiga gola de Llevant o de Tramuntana entre les illes de…
historiografia
Historiografia
Estudi bibliogràfic i crític dels escrits sobre la història i les seves fonts.
La historiografia dels Països Catalans Els precedents de la historiografia catalana Precedents de la historiografia catalana poden ésser considerats diversos texts, en bona part de caràcter religiós, vinculats generalment a seus episcopals i altres centres eclesiàstics les Actes del martiri de Fructuós, Auguri i Eulogi a Tarragona el 258, passions dels màrtirs catalans segles IV-VIII, himnes, texts epigràfics, algunes cròniques visigòtiques, epitafis i elogis als comtes, la Crònica dels reis de França 939, del bisbe de Girona Gotmar, o vides de sants —com la de Pere Ursèol fi del segle XI i…