Resultats de la cerca

Ha estat un dels antropòlegs britànics més prestigiosos dels darrers decennis Format a Praga i a Oxford, el 1949 començà a exercir de professor de filosofia a la London School of Economics, on es féu càrrec de la càtedra des del 1962 fins el 1984 Aleshores es traslladà a Cambridge, on fou catedràtic d’antropologia social fins al 1993 Contribuí a la fundació del Centre per a l’Estudi del Nacionalisme de la Universitat Centreeuropea de Praga, on treballà fins a la seva mort Les seves investigacions antropològiques el convertiren també en especialista en la societat i la cultura…

Professor de dret constitucional de la Universitat de València Ha realitzat estudis d’història contemporània com El nacionalisme agrarista valencià 1918-1923 L’aportació de Vicent Tomas i Martí 1898-1924 al nacionalisme valencià 1980 o El blasquisme reorganització i conflictes polítics 1929-1936 1984 Es donà a conèixer com a poeta amb A l’altra vora del riu 1972 Després s’ha decantat per la narrativa curta amb obres com La vetla d’en Pere Ruixes 1978, primer premi de contes Malvarrosa, L’enquesta i altres contes 1985, La fuita d’en Quim Hortolà 1988 i Estiu a la…

Exercí també com a historiador Fou capellà de Berga De la seva producció assagística destaca Justificació de Catalunya 1955, difós clandestinament, escrit el 1951 i revisat el 1975, on analitza el nacionalisme català i les relacions entre Catalunya i Espanya Collaborà a diverses revistes, com Queralt  1952-65 i Criterion Fruit d’aquesta dedicació, publicà el recull d’articles Escrits de temps incerts 1965 Pòstumament aparegué Nacionalisme català 1977 Es dedicà també als estudis d’història i folklore berguedà Al volum Prosa escollida 1990 es publicà el Petit diari de…

Líder conservador als comuns, fou primer ministre 1902-05 i formà un govern d’unió que es distingí per la reforma de la instrucció pública i la reorganització i l’augment de la potència militar La qüestió del lliure canvi dividí el partit perdé les eleccions 1906 i dimití 1911 la direcció del Partit Conservador Més tard fou lord de l’Almirallat 1915 i ministre d’Afers Estrangers 1916-19 Com a tal, publicà l’anomenada Declaració Balfour 1917 i signà el tractat de Versalles 1919 Favorable a l’aliança amb els liberals, fou desautoritzat pel propi partit i dimití tots els càrrecs polítics Li fou…

El 1904 emigrà a Amèrica i fou declarat pròfug De primer s’installà a Cuba, on treballà amb el doctor Díaz en la traducció de la Farmacopea nord-americana El seu nacionalisme radical l’enfrontà a la comunitat espanyola a través del periòdic “Fora Grillons”, de Santiago de Cuba El 1909, amb la salut molt ressentida, es traslladà a Buenos Aires, on tenia la família Continuà dins la línia de nacionalisme català radical Fundà l’Agrupació Teatral Guimerà 1911 a Buenos Aires i el Centre Català de Belgrano Publicà el llibre de poemes Fulls de ma vida , diversos treballs en…

Estudià música, literatura i història i el 1775 es traslladà a Madrid, on fou funcionari i, al mateix temps, es dedicà a la seva vocació de folklorista musical Escriví nombrosos articles i la sàtira Elementos de la ciencia contradanzarina para que los currutacos, pirracas y madamitas de nuevo cuño aprendan a bailar las contradanzas por sí solos o con las sillas de su casa 1796 La seva obra principal és Colección de las mejores coplas de seguidillas, tiranas y polos que se han compuesto para cantar a la guitarra en dos volums, 1799 i 1802 Fou un avançat del nacionalisme musical…

Sovint hom aplica erròniament aquest terme als nacionalistes bascs políticament més radicals per contraposició al nacionalisme moderat

Desenvolupament enciclopèdic Amb una complexa trajectòria editorial, és fruit de la seva tesi doctoral, la versió inicial de la qual ensopegà amb la censura fins que, finalment, aconseguí l’autorització per ser publicada i s’edità amb el títol complet d’ El valencianisme polític 1874-1936 1971 Posteriorment, Cucó redactà un altre volum sobre el període 1936-39 Valencianismo y estatutismo , 1976, refós amb l’original en la traducció al castellà El valencianismo político 1874-1939 , 1977 Més recent és El valencianisme polític…

Volia ésser a la vegada òrgan esperantista i vehicle de conciliació de nacionalisme i obrerisme N'aparegueren pocs números

Ingressà al Conservatori Nacional de Música el 1931, on estudià composició amb Carlos Chávez i piano amb Manuel Rodríguez Vizcarra Al conservatori conegué Daniel Ayala, Salvador Contreras i Pablo Moncayo que, com ell, s’identificaven amb el nacionalisme musical i a la vegada també s’interessaven per les aportacions de les avantguardes En 1941-42 assistí, gràcies a una beca, a les classes que A Copland impartia a Massachusetts Allí conegué compositors com L Bernstein i P Hindemith, que li obriren les portes a noves possibilitats expressives Ocupà diferents càrrecs públics i exercí…