Resultats de la cerca
Es mostren 102 resultats
vall de Guadalest
Vall de la Marina Baixa.
Travessa obliquament els plegaments subbètico - prebètics per l’articulació erosionada d’un gran anticlinal que en principi devia conjuntar la serra d’Aitana i la Serrella, els penyals eocènics de les quals constitueixen els dos aiguavessos de la vall, on afloren el Cretaci i el Miocè i fins i tot el Triàsic al congost que hom ha aprofitat per al modern pantà de Guadalest El conjunt tectònic integra una escata correguda vers el nord És drenada pel riu de Guadalest , afluent per la dreta de l’Algar, amb el qual es barreja prop de Callosa d’En Sarrià D’antiga arrel morisca 400…
mà

Mans
Nate Steiner (CC0)
Anatomia animal
És una plataforma quadrangular que presenta una superfície anterior, el palmell, i una superfície posterior, el dors d’aquesta plataforma surten els dits El dit gros o polze és dirigit obliquament cap a l’exterior els altres són parallels entre ells i a l’eix de la mà Els músculs de la mà són formats generalment per l’acabament tendinós dels músculs de l’avantbraç, i es divideixen en dos grups els flexors en el palmell i els extensors en el dors hi ha també els músculs específics de la mà, que són quatre del tènar, quatre de l’hipotènar, onze del palmell, quatre de lumbricals,…
Friederici
Música
Família alemanya de constructors de pianos i orgues.
Christian Ernst Meerane, Saxònia 1709 - Gera, Saxònia 1780 fou el primer membre dedicat a l’ofici i també el més destacat A ell s’atribueix la introducció d’alguns nous mecanismes que influïren en la fabricació posterior d’instruments de teclat Una de les seves creacions més notables fou el piano piramidal, una espècie de piano de cua que, amb les cordes baixes situades obliquament sobre la tapa harmònica central, permetia que aquestes fossin més llargues La innovació constituí un èxit i tingué els seus imitadors, ja que amb aquest sistema s’aconseguia una més gran riquesa…
catxalot

Grup de catxalots
Gabriel Barathieu (cc-by-sa-3.0)
Zoologia
Cetaci odontocet de la família dels fisetèrids, el més gros del grup (de 15 a 20 m els mascles, i de 10 a 13 m les femelles); el dors és de color gris fosc, i els costats i el ventre són més clars.
El cap, enorme i de forma quadrangular, ocupa una tercera part de la longitud total del cos El musell sobrepassa considerablement la mandíbula inferior, que és armada amb grans dents de 40 a 54 L’espiracle és a la part superior i anterior del crani, una mica desviat cap a l’esquerra, de manera que el brollador de vapors condensats surt obliquament Els catxalots manquen d’aleta dorsal, però tenen una filera de geps de magnitud decreixent en el darrer terç del dors En una concavitat de la part superior del crani hi ha un òrgan compost de diverses cavitats delimitades per làmines…
coll
Anatomia animal
Part, generalment estreta, del cos de molts animals, que uneix el cap amb el tronc.
En l’home, el coll és limitat a la part de baix per les clavícules i la fosseta suprasternal,i a la part de dalt pel maxillar inferior i les apòfisis mastoides del ossos temporals L’esquelet ossi del coll és constituït per les vèrtebres cervicals i l’hioide El coll presenta nombrosos músculs, que fan moure el cap, la columna cervical i l’hioide el més voluminós és l’esternoclinomastoïdal, que es dirigeix obliquament a cada costat, des de l’occipital a la clavícula i l’estern A l’hioide s’insereixen nombrosos músculs que, a la part de baix, es dirigeixen vers la clavícula, l’…
dislocació
Mineralogia i petrografia
Conjunt de defectes lineals que destrueixen la regularitat de la xarxa cristal·lina d’un cristall real.
Hom distingeix dues classes de dislocacions les de tascó , en què la distorsió de la xarxa cristallina és produïda per la introducció parcial d’un pla d’àtoms extraordinari, i la màxima pertorbació de la regularitat de la xarxa, és a dir, la dislocació pròpiament dita, és a les proximitats del pla extraordinari, o sia allà on acaba bruscament la intromissió d’aquest pla a l’interior del sòlid, i les helicoidals , per a descriure les quals hom acostuma a donar un procediment imaginari de produir-les Així, hom suposa que dins un cristall real es produeix un tall parcial i que el…
orangutan
Orangutans, mamífers de l’ordre dels primats
© X. Pintanel
Mastologia
És el menys antropomorf de tots els pòngids, té els membres anteriors molt llargs fins a una envergadura de 2,5 m per una alçada màxima d’uns 2 m i els peus articulats obliquament amb relació a la tíbia, adaptats a la locomoció arbòria El pel és llarg i aspre, de color vermellenc La pell de la cara, dels peus i de les mans és nua, de color blau negrenc, i els mascles presenten a la gola, als costats de la cara i a les aixelles unes protuberàncies adiposes en forma de sac Pot arribar als 90 kg de pes La capacitat cranial oscilla al voltant dels 375 cm 3 És un animal pacífic i solitari, que…
perspectiva cònica

Representació d’una taula en perspectiva cònica obliqua (dos punts de fuga)
© Fototeca.cat
Art
Disseny i arts gràfiques
Matemàtiques
Perspectiva central el centre de projecció o pol de la qual és l’ull de l’observador.
Per al traçat d’aquesta perspectiva, hom admet que la llum que arriba a l’ull procedent de qualsevol punt d’un objecte és una línia recta, que rep el nom de raig visual Els principals elements per al seu traçat són la posició de l’ull o punt de vista , de la qual depèn l’efecte de la perspectiva l' horitzó o la línia horitzontal traçada en el pla del quadre, a l’alçada del punt de vista, que ocupa en el quadre la mateixa posició que la perspectiva de l’horitzó natural el pla geometral , que és el pla perpendicular al pla del quadre i on hom suposa que són situats l’observador i els objectes…
paràstic
Botànica
En fil·lotaxi, cadascuna de les línies helicoidals secundàries que uneixen els punts d’inserció de fil·lomes obliquament contigus.
Els paràstics són particularment palesos en les crassulàcies, en les pinyes i en els capítols d’algunes compostes
flauta

Flauta dolça o de bec
Música
Instrument aeròfon, amb embocadura de bisell, que té forma de tub cilíndric.
És un dels instruments d’origen més antic Les modalitats occidentals més importants són la flauta dolça i la flauta travessera La flauta dolça , anomenada també flauta de bec o d’Anglaterra , és un instrument de fusta, de perforació cònica, amb un orifici a la part posterior i vuit a la part del davant El tub, parcialment tapat per un fragment de fusta, només deixa passar un fil d’aire, dirigit contra la vora tallada obliquament de biaix Al segle XV hom descriu tres membres de la família soprano, contralt i tenor , més tard ampliats a cinc sopranino en fa extensió del fa 4 al sol…