Resultats de la cerca
Es mostren 699 resultats
De la flaire de l’aire a l’olor dels diners
L’any 1985 els famosos aires de la petita ciutat suïssa de Davos esdevingueren sobtadament notícia Però aquesta vegada la causa no n’era la puresa, que en altre temps havia atret escriptors famosos com ara Thomas Mann, Arthur Conan Doyle o Robert Louis Stevenson, sinó el contingut i la flaire —ara excessius— que en el temps d’entreguerres trobava a faltar el protagonista de “La muntanya màgica” “Hans Castorp va fer, encuriosit, una aspiració profunda, a tall de prova, d’aquell aire desconegut Era fresc, i res més Li mancava la flaire, el contingut, la humitat, penetrava fàcilment i no deia…
cigne mut
cigne mut
© Fototeca.cat
Ornitologia
Cigne d’uns 150 cm de llargada, amb el bec de color de taronja i amb una excrescència negra en forma de tubercle.
Cigne mut
El cigne mut Cygnus olor , anomenat així per contraposar-lo al cigne cantaire Cygnus cygnus , és conegut de tothom gràcies a la seva fàcil domesticació Ocell de grans dimensions ateny un metre i mig, és característic en la seva positura típica, que recull la fotografia, amb el coll corbat i el bec apuntat cap avall Noteu el color taronja del bec i l’excrescència negra de la seva base, tocant al front, que el diferencia d’altres cignes Antoni Agelet Els cignes han estat de sempre uns ocells molt apreciats i, per la seva gran bellesa i elegància, recordats per escrit Així, ja a…
almegó
Botànica
Planta herbàcia anual o biennal, de la família de les papilionàcies, de fulles trifoliolades, llargues i de color verd clar.
Les flors són grogues, oloroses i agrupades en raïms axillars llargs Els fruits són en tavella i contenen força llavors, també negres, molt aromàtiques un cop seques Antigament s’emprava en farmàcia a causa de la cumarina que s’obtenia de fulles i tiges Avui, les seves flors aromàtiques s’usen en amanides i les fulles són apreciades en la preparació d’escabetxs, carns farcides i estofats És una planta abundosa als indrets herbosos a tot Catalunya
aròmia
Entomologia
Coleòpter longicorni de la família dels cerambícids, de colors metàl·lics brillants (generalment blaus o verds), amb dues taques vermelles en el tòrax.
Exhala olor de mesc, per la qual cosa era apreciada antigament com a aromatitzant És xilòfaga i viu en els salzes És comuna a tot Europa
sabó

Esquema de la fabricació de sabó d’olor per un procés de saponificació continu
© Fototeca.cat
Farmàcia
Química
Denominació genèrica dels detergents constituïts per una sal metàl·lica alcalina, amònica o alquilamònica d’un àcid gras (tensioactiu).
Fabricació dels sabons Històricament, els sabons foren els primers detergents emprats i la seva producció és coneguda des de fa més de dos mil anys Originàriament, els sabons foren emprats des del punt de vista mèdic i no adquiriren importància com a agents netejadors fins als primers segles de la nostra era Probablement, els primers fabricants de sabó empraren greixos animals afegits a una dispersió aquosa de fusta o de cendres de plantes, la qual contenia carbonat potàssic En bullir la mescla i evaporar-ne l’aigua diverses vegades, es produïa una descomposició natural del greix, l’àcid gras…
ambretòlida
Perfumeria
Líquid viscós, incolor, de poderós olor de mesc.
Es troba, juntament amb farnesol, en l’oli obtingut destillant les llavors de la planta exòtica Hibiscus abelmoschus , i li dóna la seva olor distintiva És emprat com a aromatitzant, com a perfum i com a fixador
aiguarràs
Química
Oli essencial volàtil, incolor, d’olor característica, poc tòxic, insoluble en aigua, miscible amb molts solvents orgànics.
Abans s’anomenava aiguarràs només l’essència de trementina actualment la denominació s’estén a productes molt semblants, però no idèntics, que són les essències de fusta de pi, de carbonització de fusta de pi i de fusta de pi de papereria L’essència de trementina s’obté modernament fluïdificant la trementina amb la pròpia essència a fi de separar l’aigua i les impureses i destillant-la després en aparells continus, amb injecció de vapor o al buit El residu de la destillació és la colofònia L’essència de fusta de pi s’obté destillant amb vapor les deixes de fustes resinoses o, més modernament…
anetole
Química
Constituent principal de les essències d’anís, d’anís estrellat i de fonoll, les quals contenen l’isòmer trans
, de forta olor d’anís, que es fon a 21,4°C i bull a 235°C, molt soluble en alcohol, gairebé gens en aigua.
En l’anetole obtingut per isomerització de l’estragole hom troba també l’isòmer cis , líquid que es congela a —22,5°C, d’olor de fonoll i netament més tòxic L’anetole és extret de les essències d’anís o de fonoll i hom el prepara per síntesi És emprat en medicina anís, en la fabricació de licors, en perfumeria especialment per a dentifricis, en la fotografia en colors i en la fabricació de l’anisaldehid