Resultats de la cerca
Es mostren 56 resultats
Sivar Arnér
Literatura sueca
Novel·lista i narrador suec.
S'interessà sobretot per dilemes morals que en les seves obres debaté amb un estil reposat, sobri, però ple d’allusions Sovint, la dificultat de prendre partit i d’actuar n'és el nucli de l’argument, com en el recull de narracions Skon som krigaren bar ‘El calçat que duia el soldat’, 1943 i en les novelles Plånbok berttappad ‘Cartera extraviada’, 1943 i Knekt och klerk ‘Soldat i clergue’, 1945 A Du själv ‘Tu mateix’, 1946 i Som svalorna ‘Com les orenetes’, 1950, entre altres, contraposa tipus humans units pel vincle amorós però oposats radicalment en altres aspectes Posteriorment…
Francesc Gibert
Cinematografia
Director i periodista.
Vida Prestigiós cineasta amateur , durant la dècada del 1930 realitzà en 9,5 mm curts com ara Rapsòdia cívica 1933 Orenetes 1934, Esclat 1934 Leit-motiv 1934 Sísifo 1935 i El caos 1936, amb Enric Sabater, que foren presentats i guardonats en diversos concursos, tant estatals els del CEC com internacionals els de la UNICA i la Biennal d’Art de Venècia Com a periodista treballà a "Xut" i "El Mundo Deportivo" collaborà en revistes com ara "Films Selectos" 1930-37, "Cinema Amateur" 1932-36 i "Cine-Star" 1935-36, i dirigí "Proyector Revista mensual de cinematografía Magazine español…
falcó mostatxut

Falcó mostatxut
© fototeca.cat
Ornitologia
Falcó, de la família dels falcònids, d’uns 30 a 35 cm.
Presenta les parts superiors de color negre pissarrenc les galtes i una franja ampla i vertical a sota de cada ull són negres, i la gola i les parts laterals del coll són blanques tenen el pit i els flancs de color blanc rogenc, amb ratlles verticals negrenques, i el ventre i les parts més inferiors són d’un marró rogenc molt viu El bec és blavenc, amb la punta més fosca, i la cera, el cercle orbitari i les potes són d’un groc viu S'alimenta d’espiadimonis, coleòpters grossos, ortòpters, lepidòpters, orenetes i falcillots, i fins i tot de petits mamífers Fa la posta en nius…
oronejar
Volar d’un costat a l’altre i en eixams, de manera semblant a les orenetes.
Oreneta cua-rogenca
Una de les orenetes més mal conegudes a casa nostra és la cua-rogenca, espècie cantonada a Andalusia i a l’Europa oriental, que posteriorment el 1950 començà a expansionar-se i el 1959 j a niava a Catalunya, mentre el 1965 ho feia per primer cop a la Catalunya Nord, en concret a Banyuls de la Marenda S’estabilitzà ben aviat en el seu avenç, que en els casos de la Catalunya continental i la Catalunya Nord s’ha realitzat pel litoral, mentre que la situació a la regió de Castelló sembla que és diferent i penetra per les serralades més interiors La situació actual arreu dels Països…
Oreneta vulgar
L’oreneta vulgar Hirundo rustica és un típic ocell gregari que veiem, a la primavera, voleiant pels camps i prop de les masies És un ocell que no acostumem a veure de prop, de manera que pot sorprendre la diversitat de colors del seu plomatge blanc cremós al pit, blau fosc metàllic al dors i front i gola castanys Ateny fins a 19 cm La seva silueta és característica, especialment la cua, profundament forcada, com s’observa a la fotografia de dalt El seu niu és inconfusible a baix per la forma de mitja copa és fet de fang, collocat sota cobert L’oreneta cuarogenca Hirundo daurica , de mida…
Josef Strauss
Música
Compositor i director austríac, fill de Johann Strauss i germà de Johann i Eduard.
Tot i haver fet estudis de música des de petit, el seu pare volia que seguís la carrera militar Josef s’hi oposà, i en un primer moment s’interessà per l’enginyeria i l’arquitectura La seva vida estigué marcada per una malaltia del sistema nerviós que li causà freqüents dolors Malgrat el consell dels metges, portà un ritme de vida intens, dedicant moltes hores a la composició i també a les diversions nocturnes El 1853 dirigí per primera vegada una obra seva en públic, tot i que encara no havia decidit dedicar-se professionalment a la música El seu germà Johann, que a causa de l’èxit de la…
Els apodiformes: falciots
Els apodiformes són ocells essencialment aeris, fins al punt que no poden parar-se si no és a una certa alçada, si volen després reprendre el vol La forma falciforme de les ales i la cua curta, visibles en els falciots en vol Apus apus , caracteritzen bé el grup i són una imatge habitual a l’estiu, tant en zones obertes com a les rodalies dels medis urbans Xavier Ferrer Comprenen 3 famílies ben diferenciades externament Als Països Catalans només tenim 3 representants de la família dels apòdids, això és, dels falciots Són ocells que sovint hom confon amb les orenetes, tot i que no hi tenen…
Els caradriformes: camallargs, gavots i gavines
Els caradriformes Els caradriformes reuneixen, com en el cas dels gruïformes, ocells de característiques diferents, bé que gairebé tots ells relacionats amb els ambients aquàtics D’una banda, els limícoles o camallargs, dels quals veiem la terretitona Calidris minuta , a dalt en una estampa típica del seu comportament, i de l’altra, les gavines i ocells semblants, grans voladors, dels quals veiem la gavina vulgar Larus ridibundus , a baix, en una imatge absolutament lligada al nostre litoral Jordi Muntaner i Oriol Alamany Els caradriformes Charadriiformes són un altre ordre que aplega…
Josep Obiols i Palau
Pintura
Pintor.
Es formà dins un estricte classicisme a l’Escola de Decoració que Torres-Garcia havia fundat 1913 a Sarrià El 1917 Esteve Monegal li dedicà a La Revista la composició poemàtica El que crec de Josep Obiols Illustrà el Sillabari Català i Cartipàs Català de Pau Romeva El 1918 feu la portada i les vinyetes de l’ Anuari de Catalunya de l’any anterior És autor del famós cartell de l’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana 1919 El 1920 anà a Itàlia amb Carles Riba, on estigué fins el 1922, i restà molt impressionat pels muralistes del tres-cents i el quatre-cents Novament a Barcelona, conreà…