Resultats de la cerca
Es mostren 62 resultats
Manuel Flores Sánchez

Manuel Flores Sánchez
Fundació del Bàsquet Català
Basquetbol
Jugador i entrenador de basquetbol.
Format al CB Hospitalet, el 1968 fitxà pel RCD Espanyol, amb el qual fou campió de la segona divisió i debutà en la màxima categoria la temporada 1969-70 S’incorporà al FC Barcelona 1970-83 i hi guanyà dues Lligues 1981, 1983 i sis Copes del Rei consecutives 1978-83 abans de retirar-se Amb la selecció espanyola disputà 123 partits i aconseguí la medalla de plata al Campionat d’Europa 1973 Passà a exercir d’entrenador ajudant d’Antoni Serra 1983-85, Alejandro García Reneses 1985-90 i Božidar Maljkovi´c 1990-91 en el primer equip del FC Barcelona Finalitzà les temporades 1984-85 i 1990-91…
Museu Nacional Arqueològic de Tarragona

Museu Nacional Arqueològic de Tarragona Vista del Museu Arqueològic
Crèdits: Enfo
Museu
Museu constituït a Tarragona per l’estat el 1874, reunint col·leccions de la Societat Econòmica d’Amics del País, la Comissió Provincial de Monuments i altres, on han anat ingressant troballes fetes a Tarragona i en algunes comarques veïnes.
És la collecció més important dels Països Catalans d’art, d’arqueologia i d’epigrafia romanes Fou installat el 1960 en un edifici nou adossat a la construcció romana dita popularment Castell de Pilat L’any 1982 passà a dependre del departament de cultura de la Generalitat de Catalunya A més del Museu Arqueològic, el MNAT gestiona el Museu i Necròpolis Paleocristians de Tarragona, la Villa romana dels Munts Altafulla i la Villa romana de Centcelles Constantí i integra també en el seu organigrama els monuments de l’Arc de Berà i la Torre dels Escipions −situats a la Via Augusta−, així com el…
Comitè Organitzador Olímpic Barcelona’92
Esport general
Consorci format per l’ajuntament de Barcelona, la Generalitat de Catalunya, el govern central de l’estat i el Comitè Olímpic Espanyol (COE), que tingué com a finalitat l’organització dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992.
Constituït el 13 de març de 1987 d’acord amb la carta olímpica, fou presidit per l’alcalde de Barcelona Pasqual Maragall i en fou conseller delegat Josep Miquel Abad, càrrec des del qual dirigí l’organització dels Jocs El seu màxim òrgan de govern era l’assemblea general formada per més de cent persones representants de les quatre institucions que integraven el consorci olímpic L’organigrama s’establí en divisions o comissions de treball, com són planificació i control, administració i finances, infraestructures, comunicació i imatge, esports, tecnologia, organisme de ràdio i…
,
Millars
Historiografia catalana
Publicació anual sobre històrica i geografia nascuda el 1974 al Col·legi Universitari de Castelló, adscrit a la Universitat de València.
En la seva evolució es distingeixen tres etapes En la primera 1974-80, caracteritzada pel fet de ser una miscellània amb articles de diferents especialitats i àrees del Collegi geografia, química, geomorfologia, filologia i filosofia, no hi hagué un director ni un consell de redacció i fou patrocinada per la Diputació Provincial de Castelló En la segona 1981-91, encara sota el patrocini de la Diputació, canvià de contingut, ajustant-se a les àrees d’història, geografia i art, i aparegué un organigrama directiu la direcció correspongué a José Quereda i la secretaria, a Carme…
Miquel Umbert Riera
Hoquei sobre patins
Jugador i entrenador d’hoquei sobre patins.
Format al CE Arenys de Munt, amb el qual pujà a la divisió d’honor la temporada 1981-82, es traslladà per motius laborals a Girona i fitxà pel GEiEG 1982-86, on compaginà la tasca de jugador amb la d’entrenador d’equips de base Passà al SHUM Maçanet 1986-89, on també dirigí els seus equips de base, i la temporada 1989-90 n’esdevingué l’entrenador en la màxima categoria Ja només com a entrenador, dirigí el Club Patí Voltregà 1990-93, amb el qual guanyà una Lliga Catalana 1991, fou tres vegades subcampió de la Copa del Rei 1991, 1992, 1993 i una de la Copa de la CERS 1992 En 1993-96 formà part…
Josep de Calasanç Serra i Ràfols
Historiografia catalana
Arqueòleg i prehistoriador.
Estudià a la Universitat de Barcelona i fou deixeble de P Bosch i Gimpera Formà part del Servei d’Investigacions Arqueològiques creat per la Mancomunitat de Catalunya i collaborà en la fundació del Museu Arqueològic de Barcelona, del qual es convertí en conservador a partir de la seva formació l’any 1932, càrrec que exercí fins a la mort També fou secretari de l’Associació Catalana d’Antropologia, Etnologia i Prehistòria Si bé originàriament es dedicà a la prehistòria i no l’abandonà mai del tot, estudià sobretot l’arqueologia ibèrica i romana a Catalunya Com a investigador, treballà al Museu…
Castell d’en Txelis (Camarasa)
Art romànic
Situació Escasses restes d'aquesta fortalesa islàmica situada en un rocall espadat sobre el marge esquerre del Segre ECSA - J Giralt L’anomenat castell d’en Txelis és en un rocall espadat localitzat al vessant de ponent de la serra de Monteró, dominant el marge esquerre del Segre a l’altura de Llorenç de Montgai Mapa 33-13328 Situació 31TCG215378 És difícil i llarg l’accés si es fa a través de la serra de Montero Des del pont d’Escaleta, situat a uns 2 km de Llorenç seguint la carretera cap a Camarasa, surt un camí de cabres a mà dreta que després de vorejar el riu s’enfila en fort pendent,…
Institut d’Estudis Eivissencs
Historiografia catalana
Institució dedicada als estudis locals creada el 22 de gener de 1949 per l’Ajuntament d’Eivissa, amb el nom d’Instituto de Estudios Ibicencos, a proposta de José Manuel Pardo Suárez, governador civil de les Balears.
Des d’un principi, quedà adscrit al Patronat Josep Maria Quadrado del CSIC Entre el 1951 i el 1966 publicà diversos llibres de caràcter històric Derecho foral ibicenco 1950, de J Costa i Ramon Santa María la Mayor Los cronistas apuntes históricos 1951, Historia de Ibiza Crónicas siglo XIX 1955, Historia de Ibiza Antigüedad 1957 i Historia de Ibiza Costumbrismo 1960, d’I Macabich i Llobet La triple muralla de la Ibiza árabe Ensayo de topografía histórica 1962, d’A Costa i Ramon, i Historia de Ibiza Costumbrismo II 1966, d’I Macabich i Llobet A partir del 1960 entrà en un llarg període d’…
Comissariat de Propaganda de la Generalitat de Catalunya
Cartell editat pel Comissariat de Propaganda de la Generalitat de Catalunya
© Fototeca.cat
Cinematografia
Política
Organisme dependent de la presidència de la Generalitat, dedicat a la propaganda política, creat per decret de 5 d’octubre de 1936, el primer d’aquest tipus en un país de l’Europa occidental.
Evolució L’aixafament de la revolta a Catalunya donà un poder extraordinari a la formació anarcosindicalista, i la Generalitat –completament desbordada pels fets en un primer moment– inicià una hàbil política de recuperació de la seva autoritat, ara en mans dels moviments espontanis de la gent del carrer Al Govern provisional del Comitè Central de Milícies, en el si del qual tenien representació els partits i sindicats, el jove militant d’ERC Jaume Miravitlles s’encarregà de la propaganda Més tard proposà al president Lluís Companys la creació d’un organisme que aglutinés l’…
,
Els anarquistes al govern
L’estiu-tardor del 1936, el tradicional enfrontament de l’anarquisme a tota forma institucionalitzada de govern no va ser motiu suficient perquè l’agrupació CNT-FAI no acceptés la proposició d’incorporar-se al govern de la Generalitat, primer, i al de la República espanyola, després Les raons deriven de la situació creada el 19 de juliol quan, arran de la seva participació en la lluita armada que va assegurar la victòria damunt dels revoltats, els anarquistes van pretendre dirigir unidireccionalment el procés revolucionari de la rereguarda catalana i, també, la mateixa Guerra Civil Aquest…